Estimada Nicole, per Ignacio Carrión

No saps com em va alegrar la teua carta. No sabia res de tu, com tu, segurament, no sabies res d’aquest lloc on ens vam conèixer fa massa anys. Va ser el 1961, l’any d’aquesta foto. Era el teu primer estiu a Moraira. El teu biquini era el nostre primer biquini, el de la franceseta a la platja del Portet.

Mira la foto. Reconeixes el 600? Fixa’t en aquelles dues primeres animalades que es van construir llavors. Les dues torres ja presajaven el que se’ns vindria damunt. Em diuen que ara per un apartament en una d’aquestes torres demanen 90 quilos dels d’abans.

Els Seat 600 de l’època s’han convertit en Mercedes 600. El constructor va al volant. És el rei de la rajola. Poden aparcar fora de la zona blava. Són com autoritats. Perquè he de dir-te que existeix una zona blava a Moraira. Però amb zona blava i tot, ni pagant pots aparcar. La gent vivia relaxada. Això va passar a la història. La gent es baralla per un lloc on deixar el cotxe. Com en qualsevol ciutat. Per això, Nicole, fes-me cas i si decideixes vindre no se’t ocórrega fer-ho per terra. Vine per mar, encara que siga en pastera. La pastera la deixes fondejant, entres nadant a la platja i després segueixes a peu fins a donar-te de morros amb la primera barrera de ciment. D’aquesta manera eliminaràs almenys el problema de l’aparcament. En tindràs d’altres, t’ho assegure. Vas conèixer el Club Nàutic? Està darrere d’aquestes cases, encara no existia. És un port bastant gran però diuen que s’ha quedat xicotet i ja volen ampliar-lo. La Generalitat, dóna suport a tot el que siga ampliar. Així que se n’ixiran amb la seua, hi haurà més vaixells, també més cotxes i més cases. Gaudirem de tots els encants de l’amuntegament. Com per exemple a Gata de Gorgos, un poble que està a prop. Veuràs allí el primer bosc de ciment del món. Cases com a fongs. Obres sense fi. Sorolls, grues pertot arreu. La bogeria. I cartells ací i allà que posen “es ven”, però ja veurem el que es ven, i com es ven. En The Economist del 17 de setembre hi ha un article sobre tot això titulat La costa del formigó. Posa els pèls de punta. Clar que a Espanya els pèls de punta estan de moda. Alarma econòmica? A veure, el turisme va baixar, i per raons justificades: descens de la qualitat i un increment dels preus. També hi ha alarma jurídica a causa d’aquestes lleis injustes que afavoreixen els constructors en perjudici dels propietaris de la terra. Renten la cara a la llei, però segueix sent la mateixa llei.

L’altre dia vaig anar a parlar amb l’alcalde de Benissa. Aquest poble m’agrada sobretot per la seua gent. I té encant. Ho considere el meu poble, de debò. Està a uns 20 minuts de Moraira, però he vist que a Benissa molts veïns tenen la mosca darrere l’orella. Temen el pitjor, és a dir, el que només és millor per a uns quants. Per això es van manifestar la passada primavera contra un projecte de golf i de xalets al qual donava suport l’Ajuntament, que és el que ara volen tots els ajuntaments, un golf i un tall de xalets. Així que la manifestació va ser multitudinària. Pancartes i crits en contra del projecte, i a favor que l’alcalde traguera el cap pel balcó. És a dir, que donara la cara i buidara dubtes. Era l’alcalde de tot el poble o era un simple peó d’uns quants constructors? L’alcalde no va traure el cap pel balcó, encara que el projecte de golf i de xalets s’ha parat, de moment. Un bon precedent. Ara pretenen urbanitzar La Llobella. T’enrecordes de La Llobella? Un espai, encara verge, potser l’únic que encara queda des de Moraira a Altea. Doncs oblida’l perquè allí s’aixecaran 150 habitatges de 200 metres quadrats, hi haurà supermercats, sala de descans policial, diversos hotels, ambulatori i… bombers. Per cert, Benissa té un sol cotxe de bombers amb bombers voluntaris, per a més de 12.000 habitants en el nucli urbà i altres punts, si no més, en el terme municipal. Si hi ha foc han de vindre els de Dénia, que queda a 20 quilòmetres per l’autopista. I localitzar les cases en camins que no tenen noms. No et sembla que millorar aquest, i altres serveis, és més important per al poble que urbanitzar La Llobella? Però l’alcalde diu que els 150 habitatges seran de luxe, i que hi haurà clavegueram i d’ell es beneficiaran altres urbanitzacions properes. Si no ho feren, qualsevol dia rebentaran els milers de pous cecs que atresoren centenars de milers de tones de merda (perdona’m, Nicole) i aquest tsunami de merda baixarà fins la mar, per a acabar d’emporcar-lo. No sembla un malson del subdesenvolupament?

L’alcalde també promet aigua a La Llobella encara que hagen de portar-la de la planta dessalinitzadora de Calp, o de Xàbia, si el pou municipal que providencialment existeix ací no basta per a cobrir les necessitats de l’apetitós pastís de 345.000 metres quadrats. Sis empreses van presentar projectes per a quedar-se amb l’última joia de la corona. L’Ajuntament triarà el menys agressiu, el més integrat, assegura l’alcalde Juan Bautista Roselló.

A l’alcalde no li preocupen les urbanitzacions tant com els habitatges en zona rústica que, construïdes amb o sense llicència, necessiten uns serveis bàsics com l’aigua i la recollida de fem, serveis que és evident que s’han de tindre prevists quan es concedeixen llicències d’obra. Ocorre que prou obres es fan sense llicència, diu l’alcalde preocupat, i llavors li he suggerit que faça com fan altres alcaldes, per exemple a Mallorca: no hi ha obra sense el seu corresponent cartell obligatori i molt visible en el qual figura la llicència municipal, els metres a construir, la data de l’inici d’aquesta obra i la de la seua terminació. Perquè els veïns no tenen perquè convertir-se en delators d’altres veïns al servei de l’Ajuntament. És just a l’inversa: l’Ajuntament està, o ha d’estar, al servei dels veïns. “Bona idea, vaig a ordenar immediatament que totes les obres despleguen aquest cartell, i si hi ha obres i no hi ha cartell, sancionarem!”, va replicar l’alcalde. Tanmateix, seguirà havent-hi gent que preferisca pagar una sanció sense deixar un sol dia de construir. Damunt ix més barat. I aquest és l’escàndol del que no cal culpar únicament els que governen, sinó també a qui els trien per al càrrec sense exigir-los que facen complir la llei.

He d’acabar, Nicole. Et seguiré escrivint i contant coses d’altres pobles d’aquest assotat País. Quan per fi vingues al lloc de la foto, oblidant el passat, no portes biquini. Estalvia’t la peça de dalt. Cridaràs menys l’atenció. Algunes coses van canviar per a millorar.