El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha anul·lat l’aprovació i adjudicació del programa d’actuació integrada (PAI) Pedramala 2 de Benissa perquè “no va recaptar l’informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer” sobre garantia del subministrament d’aigua. La secció primera de la sala del contenciós-administratiu considera que “s’ha incomplit un requisit essencial del tràmit, per la qual cosa necessàriament procedeix, per aquesta causa, l’anul·lació del pla parcial, de l’aprovació i l’adjudicació” del PAI, segons la sentència a la qual ha tingut accés Levante-EMV.
Des de l’Associació Abusos Urbanístics No!, amb alguns socis afectats pel projecte, consideren la sentència “molt important i aplicable, no només a uns altres PAI de Benissa, sinó a altres pobles en la mateixa situació”.
El PAI Pedramala 2 preveu urbanitzar 180.000 m2 en un dels paratges més bells de Benissa, que limita amb sòl no urbanitzable d’especial protecció de Calp, encara que en el PGOU de Benissa aquesta zona de muntanya consta com a urbanitzable. La previsió és construir 72 cases en parcel·les de 2.500 m2.
L’equip de govern de Benissa, del PP, va aconseguir adjudicar en 2008 el PAI de Pedramala 2 a l’empresa Construcciones Benimarco SL gràcies al vot de qualitat del batle, Juan Bautista Roselló. L’oposició d’aleshores, -un regidor del PSD que recolzava el PP, tres regidors del CIBE-Bloc i quatre regidors socialistes- van demanar que el PAI es deixara sobre la taula per consensuar la seua construcció entre les dues alternatives tècniques que es barrejaven.
El portaveu del PSPV-PSOE, Vicent Cabrera, va haver d’abstindre’s de la votació ja que assessorava com a lletrat a la promotora que finalment va aconseguir l’adjudicació. Gràcies a l’absència de Cabrera, el batle popular, Juan Bautista Roselló, va fer valdre el seu vot de qualitat per a desempatar les votacions: primer desestimant que el punt quedara sobre la taula i després adjudicant el programa a Construcciones Benimarco SL, una decisió que ara ha sigut anul·lada pel TSJ.
El PAI aspiraven a a executar-lo dues empreses. La que va resultar adjudicatària és Construcciones Benimarco SL, recolzada per propietaris de terrenys a la zona. L’altra empresa, Pedramala 2 SL, que aglutinava a propietaris de cases de la zona, va presentar el seu propi disseny de PAI que era menys agressiu amb el paisatge, ja que contemplava 14 cases menys i evitava un vial de connexió entre Benissa i Calp amb un fort impacte visual. Van ser els propietaris agrupats en l’entitat Pedramala 2 SL els que van recórrer l’aprovació del PAI davant el TSJ i i els que ara han aconseguit que els donen la raó i s’anul·le la seua aprovació i adjudicació.
“La sentència de Tavernes és l’exemple de la política del PP”
El portaveu del PSPV-PSOE en les Corts, Francesc Signes, va considerar ahir que el cas Vergeret de Tavernes de Valldigna “és el resultat de la política de la CHX practicada fins a 2004 durant els governs del PP”. Com ahir va informar en exclusiva Levante-EMV, el TSJ ha anul·lat la urbanització del Vergeret a Tavernes de la Valldigna (ja construïda) perquè afecta a zona inundable. El drama del cas és que ja s’han construït 500 cases a la zona del Vergeret. Signes assegura que aquesta forma d’actuar és “la forma d’actuar que té el PP i la Generalitat de Camps: no informar d’aquest tipus de planejaments i aprovar-los sense l’informe preceptiu i vinculant de l’organisme de conca”. Segons dades recaptades pel diputat socialista, la Conselleria d’Urbanisme va aprovar l’any 2000 el pla parcial Vergeret “sense informe de la confederació, supeditant-lo a respectar la llei d’aigües respecte a la seua servitud legal, és a dir: 100 metres des dels límits del riu Vaca on només es permetria un itinerari per als vianants”. El 20 d’octubre de 2006, amb el PSOE al govern central, quan la CHX va informar sobre la modificació del pla parcial i recordava que s’havia de respectar la zona de domini públic-hidràulic de la zona de servitud, “cosa que no es va fer ni per l’ajuntament ni per la conselleria, ambdues governades pel PP. D’ací aquesta sentència del TSJ, que posa en risc a milers de persones, sense que tinguen cap culpa d’això”, denuncia Signes. Al marge de si l’ajuntament, ara governat per PSOE-Bloc-EU, recorre al Suprem o no, “allò important és que s’execute el pla contra inundacions del riu Vaca, que Acuamed, dependent del govern d’Espanya, va licitar la redacció del projecte a l’agost d’enguany. El Govern del PSOE està complint, per tant, en la solució a a un problema que ell no ha creat”, assegura el diputat. “Ara haurà de ser el govern del PP i Rajoy els que complisquen i concloguen aquest pla”, repta el socialista. A més, també cal recordar que la zona del Vergeret està inclosa en el Patricova de 2003, com d’alt risc d’inundació, per la qual cosa “també cal retreure a la Generalitat, l’aprovació del pla parcial, cosa que d’altra banda, ha fet també en més de 100 actuacions en zones inundables, amb una superfície de 2.240 hectàrees des de 2003”, denuncia Signes.
Uns PAI amb l’aigua al coll, editorial de Levante-EMV
L’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna té una difícil missió després de la sentència que declara il·legals els 500 pisos construïts en una zona d’alt risc d’inundació per les aigües del riu Vaca. En 2000 i 2001, el llavors govern municipal que dirigia Eugenio Pérez Midsuf va encoratjar el pla que constituïa el principal eixample de la localitat, conegut com el Vergeret, i va autoritzar la construcció de torres de set altures, algunes de les quals estan hui a només 25 metres del llit del riu. Amb la febre de la construcció en el cap, el municipi, com d’altres en aquella època, va desoir els advertiments d’aquells que sabien del perill real i legal d’aquelles decisions. Hui els tribunals donen la raó als qui van ser tractats com si intentaren detindre el progrés de forma capritxosa i apocalíptica.
Els pisos del Vergeret de Tavernes estan hui acabats i, en bona part, habitats. I la sentència del Tribunal Superior valencià anul·la el pla que els va emparar i obliga a “retirar” els edificis. Els compradors no tenen culpa. Els van oferir unes cases per un preu establert i les van adquirir. Però les autoritats autonòmiques i municipals que van encoratjar o van consentir aquesta actuació irresponsable i també els promotors privats del pla mereixen un seriós retret social. O potser una mica més. Cal decidir si els habitatges es deixen o es tiren, i això té conseqüències. Com les té també promoure un pla sense sol·licitar l’informe sobre disponibilitat d’aigua potable. Una altra iniciativa urbanística, aquesta vegada a Benissa, acaba de caure víctima de la seua pròpia supèrbia. Els tribunals estan liquidant un darrere l’altre els somnis de grandesa que es van forjar sobre peus de fang.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?