La secció desena de l’Audiència Provincial d’Alacant ha condemnat un jove de 22 anys a una pena de 12 anys de presó, per un delicte d’agressió sexual a una menor de 14 anys ocorreguda al setembre de 2010 en el terme municipal de Benissa (Alacant).
Els fets jutjats van ocórrer en la matinada de l’11 de setembre de 2010, quan la víctima, d’origen britànic, va ser portada per un altre menor, JC de la seua mateixa nacionalitat i ja jutjat per aquests fets, a una casa abandonada en la localitat de Benissa, on estava el condemnat, Jacinto C.A. esperant-los.
JC va introduir en la casa a la menor, que es va quedar tombada a terra. Jacinto C.A. i, baixant-se els pantalons i calçotets, el processat es va abalançar sobre ella amb “ànim de satisfer el seu instints libidinosos”, mentre la xica intentava “espentar-lo per a llevar-se-lo de damunt. La víctima li deia a l’altre menor “vull anar-me’n, no vull que això passe, ajuda’m” a la qual cosa el menor contestava “no passa res, només aguanta un minut”. No obstant això, el forcejament iniciat per la víctima i l’aparició en el lloc de terceres persones van interrompre l’agressió.
Segons la sentència, Jairo C.A., “si bé nega els fets, ha reconegut que, sense conèixer a la víctima, que era del grup d’amics del seu germà, pretenia “liar-se” amb ella, tindre algun tipus d’accés carnal, i a això l’ajuda el menor JC, que l’aparta del seu grup d’amics amb l’excusa de parlar amb ella portant-la cap a la casa abandonada on la introdueix per un accés on ha de passar ajupida” i “no pot evitar que Jairo C.A s’abalance sobre ella”.
A més, ressalta que la versió de la víctima “s’ha mantingut en totes les seues manifestacions sense ambigüitats ni contradiccions en allò essencial” i que tampoc “s’ha acreditat l’existència de cap ànim espuri en la víctima, qui ha reconegut que no havia parlat mai amb Jairo perquè era major que ella i no era del seu grup d’amics” i “fins i tot no havien tingut mai cap comunicació per raons d’idioma ja que Jairo C.A. no parla Anglés i la víctima no parla castellà”.
ACTUACIÓ CONJUNTA
Per últim, segons la sala, “són moltes les corroboracions que pot fer-se de la declaració de la víctima, ja que enfront de la negativa de qualsevol tipus d’agressió sexual per part del processat”, l’altre menor “ha reconegut que va fer d’intermediari” de Jairo C.A.
En aquest sentit, la sala acorda aplicar “el tipus agreujat de l’articulo 180.1.2ª del Codi Penal per l’actuació conjunta de dues o més persones”. “Aquest agreujament del tipus bàsic suposa una circumstància afegida per l’aprofitament que fa l’autor de les facilitats en la comissió del delicte que implica l’actuació conjunta, la qual cosa és mereixedor de major retret penal”, afegeix.
Igualment, apunta que la “presència de l’altre menor, amic de l’edat de la jove, de la seua mateixa nacionalitat, que la calmava i no impedia els fets, enfront de l’actitud de resistència i petició d’ajuda per part de la víctima, va coadjuvar a la comissió dels fets per part de Jairo”, així com “altres elements indiciaris”, com a declaracions del grup d’amics amb els quals estava la víctima el dia dels fets, “permeten concloure que existia un acord d’ambdós”.
Per això, la sentència de l’Audiència d’Alacant, contra la qual cap recurs de cassació, condemna el processat a 12 anys de presó com a autor responsable d’un delicte d’agressió sexual previst i penat als articles 178, 179 i 180.1.2ª del Codi Penal, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal.
També el condemna a la suspensió del dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna i al pagament de les costes processals, a indemnitzar a la víctima, en concepte de responsabilitat civil, amb la quantitat de 6.000 euros, interessos i costes.
Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda al diari EL ECONOMISTA el 21 de febrer de 2012.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?