Íker Martínez: “Pepe Ribes és un McGyver molt competitiu”

Junts formen una de les tripulacions més sòlides de la Volta al Món. 11 talents que conflueixen en una única tripulació que es coneix molt bé i el màxim valor de la qual és, precisament, ser conscients que el treball en equip és primordial i que, en paraules d’Iker Martínez, “no són necessaris onze ‘Messis’ sinó que cadascú a la seua àrea ho faça bé i que com a conjunt tothom treballe bé”.

Hui analitzem la tripulació: Com es va gestar la tripulació capdavantera de la Volvo Ocean Race? Què ha de tindre una tripulació per a guanyar la volta al món? Com són els homes del “Telefónica”? Iker Martínez té la paraula.

La unió fa la força

La idea era clara: fer un equip que fóra molt més llatí. I això què comporta? “Un equip més llatí és un equip on hi ha major relació entre la gent de l’equip, major comunicació i on s’intenta aprofitar molt més qualsevol xicotet avantatge”, explica Iker Martínez.

I fent una mica d’autocrítica, que sempre és sa, això també té la seua part, diguem, menys bona. “Els anglosaxons són molt organitzats i això té moltes coses bones. La veritat és que allò ideal seria un intermedi entre la seua organització i la nostra, però del que estic segur és que és molt, molt roïn que els llatins intentem treballar com els anglosaxons i/o viceversa”, comenta Martínez.

Aquesta és una regata en què l’apartat competició dura nou mesos, però la fase de preparació comença molt abans. En el cas del Team Telefónica són dos anys ja els que han transcorregut des que el nucli dur de l’equip es formara i, per davant, queden encara quatre mesos de competició.

Molts mesos, fora de casa, 24 hores, set dies a la setmana i sota la pressió d’una competició que no permet ni un pas en fals. En definitiva, durant la regata tots i cadascun dels membres de l’equip sacrifica molt de la seua vida personal per a dedicar-se en exclusiva al projecte. I el temps, en aquestes circumstàncies, castiga la gent.

Trobar l’equilibri no és senzill, però per al patró basc els espanyols van pel bon camí: “Al final és qüestió de trobar la manera en la qual cadascú es trobe a gust i ara per ara crec que hem trobat un equilibri en el qual la gent es respecta, hi ha una bona comunicació i tothom intenta tirar una mà al del costat. Jo tinc la tranquil·litat de poder estar, tant en el vaixell com a terra, sabent que tots aquells que estan en l’equip, si tinc un problema m’ajudaran. Això crec que és fonamental”, afirma rotundament.

Com ha de ser una tripulació per optar a la victòria final?

La clau: ser molt completa i polivalent (aquesta última possiblement és la paraula més repetida per Iker Martínez durant aquesta xerrada). “Hi ha una sèrie de coses que no poden faltar, si tens alguna falta en alguna d’elles vas a tindre un forat i en el moment en què tens un forat és molt difícil que pugues passar la Volta al Món sense que això et frene”.

Però no només la tripulació ha de ser completa sinó tot l’equip de terra que està darrere dels onze que van a bord. “Això s’ha de veure totalment reflectit en l’equip perquè al final el vaixell que està navegant ací fora s’ha preparat a terra, amb molta més gent que l’equip. De fet, moltes vegades els navegants no estan i els que preparen el vaixell són els xics de l’equip de terra”, explica Martínez.

“Al final la polivalència és el que donarà el triomf si la màquina és prou bona. Normalment la màquina bona la té un equip que siga també polivalent i que sàpiga una mica de tot per poder crear això amb anterioritat i tindre un bon vaixell”, conclou.

Un per un… Segons Iker Martínez

Xabi Fernández: un lluitador

Xabi és un lluitador i una persona que té moltíssims coneixements tècnics, però la seua major virtut està en la força que té per lluitar per alguna cosa quan realment fa falta.

Pepe Ribes: un gran navegant

És una persona a la qual li apassiona la mar i per això crec que ha pogut arribar a tindre els coneixements tan amplis que té del que és el vaixell. Crec que a Pepe mai li ocorreria res dins d’un vaixell perquè sempre troba una solució. És una persona que té aquest punt de poder ser un McGyver en el vaixell i alhora ser molt competitiu i fer que el vaixell vaja ràpid, i això és difícil. Hi ha molts McGyvers i molta gent que sap fer córrer molt un vaixell, però tindre ambdues qualitats és realment difícil. I Pepe les té.

Jordi Calafat: un home d’idees clares

És un molt bon conductor, molt bon trimmer, un bon tàctic… i òbviament, això ho ha demostrat guanyant Jocs Olímpics i un tall de regates. Però on més responsabilitat està tenint en aquesta regata és a fer que el vaixell siga ràpid. L’àrea de les veles és la més oberta, hi ha molt poques restriccions comparat amb altres àrees amb la qual cosa està completament obert a la imaginació i és on més diferències hi ha en els vaixells ara mateix. Fer-te càrrec d’un àrea amb tantes possibilitats és una cosa molt complexa, cal tindre les idees molt clares i Jordi les té.

Pablo Arrarte: paciència i polivalència

És també molt polivalent. És molt pacient, la qual cosa és molt bo, jove i molt fort. És un portent físic, però crec que el millor de Pablo és que és molt bon regatista, condueix molt bé, té molta paciència a bord i és una persona amb la qual és fàcil treballar i això s’agraeix al cap del temps. Cada vegada és una persona més marinera, que s’arregla millor en el vaixell i a la qual se li ocorren més solucions per a reparar més coses.

“Ñeti” Cuervas-Mons: passió i força

És un dels proes del vaixell. Igual que Pablo, és un portent físic. Té un físic extraordinàriament bo per a aquest tipus de vaixells, és molt valent, una cosa imprescindible en un proa. I el bó és que, a més, és cada vegada més previngut també. És molt tirat cap avant, és un apassionat de navegar i li encanta estar a la mar així com també fer molts altres esports. I és obvi que té una facilitat també per adaptar-se a tot i treballar en grup.

Andrew Cape: un geni “boig”

És una persona molt especial, una espècie de “geni boig”. Porta molts anys navegant, ha guanyat un tall de regates i molt importants, com la Copa Amèrica. Té un talent increïble i, ara per ara, crec que és un dels millors navegants del món. És molt mariner i és la típica persona que vols tindre a bord per seguretat i perquè saps que és súper competitiu i és obvi que té un gran talent pel que fa.

Li apassiona navegar, quan està en el vaixell està encantat. Jo m’entenc molt millor amb ell quan estem navegant que quan estem en terra. Aquesta és la realitat. És una persona amb la qual estic passant moments agradables i realment em sorprèn cada dia perquè té molt clar què cal fer per a intentar guanyar una regata.

Neal McDonald: un “Braveheart”

És una de les persones que he conegut que sap absolutament de tot: de veles, de pals… És enginyer i, per tant, tot el que és numèric ho té totalment controlat, però ha navegat en tantes classes: skiffs, monobucs, multibucs… i en totes elles en una relació molt directa al disseny i l’efectivitat del vaixell.

En haver navegat tant, ha corroborat moltes vegades què funciona i què no. Abans de començar la regata ens va dir una cosa molt clara: “Jo, en el que us puc ajudar, sobretot, és en no cometre els errors que jo he comès abans”. I és en el que ens està ajudant moltíssim: no només a intentar guanyar la regata sinó a fer tot el possible per no perdre-la.

És molt pacient, condueix súper bé i és capaç d’arreglar qualsevol cosa i aplicar l’enginyeria a qualsevol aspecte que tinguem del vaixell per traure bones conclusions.

Zane Gills: un motor diésel

Zane és un altre dels xics joves. Té un físic realment bo i és molt pacient. És un motor dièsel i et dóna molta tranquil·litat saber que el primer dia i el 21é de regata estarà igual. Pel jove que és té molta experiència en vaixells grans i li agrada molt estar a la mar. El veus que quan està navegant enmig de l’oceà està a gust i gaudeix.

“Joca” Signorini: talent brasiler

És molt polivalent també. Ha estat en uns Jocs Olímpics, en la volta al món –ja ha guanyat una edició-, que ha fet un tall de regates en altres vaixells… És un conductor, i també un trimmer, superbó. És capaç de manejar el vaixell i arreglar-se amb qualsevol tipus de condició, el mateix li dóna que hi haja poc de vent que molt… Està a gust en la mar i gaudeix i es diverteix. És una persona que té molt de talent i ha sigut molt important en el desenvolupament i optimització del vaixell. La seua polivalència fa que puga aportar molt en totes les àrees i la seua opinió sempre siga molt important en l’equip.

Diego Fructuoso: al peu de la notícia

Ens ha sorprès molt. Quan vam començar a navegar va tindre dificultats però ha sigut valent, ha tirat cap avant i li ha donat la volta. Era l’única persona que no havia fet navegació oceànica seriosa abans de pujar-nos a aquest vaixell i per tant el que havia de donar un bot més gran. Té una actitud en el vaixell molt bona i m’ha sorprès perquè ha passat de zero a ser una persona que s’apanya bé al vaixell. El treball del tripulant de comunicació és complex. Diego no és un professional del tema, no tenia els coneixements necessaris al principi i a poc a poc es va adaptant. Sap que ha de fer un gran esforç però crec que en la funció d’ajuda al vaixell i el que respecta a nutrició i hidratació, ho fa correctament. És una sort aquest sentit de l’humor que té.