Deute odiós, per Albert Pérez i Signes

Estimats senyors Fabra i Císcar:

Em consta que vostés no són uns polítics incendiaris i que, havent heretat una situació molt complexa, els escassos recursos econòmics de què disposen van adreçats majoritàriament a les transferències que té la nostra autonomia: educació i sanitat, que constitueixen el gruix del pressupost. Tanmateix retallar en aquests sectors i en investigació sols servirà per a hipotecar el futur d’un poble.

Comprendran vostés que és lògic que els treballadors d’eixos sectors, que som els primers a detectar la magnitud del desgavell que ens ve, protestem: nosaltres no som els que hem creat aquesta situació. Vostés saben que els veritables creadors d’aquest problema són membres del seu partit.

En comptes de retallar del que és més fàcil (els més febles), els recomane que retallen dels sobrecostos amagats que tenen en totes les obres que s’han fet. Com, per exemple, els que hi ha en centres de secundària, on es tenen contractes blindats d’origen de “manteniment” que impliquen sis polides del terra a l’any i altres desgavells, que no són més que una forma de treure diners públics. Diners que haurien d’anar on realment toca.

També caldria que reduiren el nombre d’assessors i la resta de personal que no fa cap funció en els organismes públics.

Sé que vostés han manifestat públicament la intenció de no seguir invertint en grans saraus, però la intenció no és prou, cal demostrar-ho en els pressupostos. No és ètic que el Centre d’Investigació Príncep Felip (CIPF) de València tinga un pressupost de 4,4 milions € per aquest any 2012 (30% menys que l’any 2011) sent com és un centre capdavanter en investigació biomèdica i fruit de les seues investigacions poden ser tractaments que salven vides o patents per a nous fàrmacs i ,tanmateix, es pressuposten 21,4 milions € per al circuit de Xest (un 32% més que el 2011).

No és prou que es rescindisca el contracte amb Canal 9 per a la Fórmula 1 o que les despeses d’aquesta siguen compartides amb Catalunya.

Sé que vostés estan preocupats per la «mala imatge» que dóna la Comunitat Valenciana, però més mala imatge donen les llistes en els Hospitals i Centres de Salut o els xiquets amuntegats en les aules, com si estiguérem a finals dels anys 70.

L’única forma que tenen d’eixir d’aquest desgavell és no pagant esdeveniments que suposen despeses prescindibles, que vostés no van signar, totes aquestes despeses constitueixen un deute odiós o il·legítim.

La doctrina del deute odiós va ser propugnada pels EUA durant la guerra de la independència cubana de tres anys amb Espanya. El deute cubà ascendia a 1.500 milions de pessetes amb l’antiga metròpolis d’Espanya, el jurista espanyol Eugeni Montero reclamava que EEUU hauria de fer-se´n càrrec però el sotssecretari d’Estat d’EEUU va replicar que “el país mai ha estat consultat i ara per primera vegada se li notifica que ha de pagar aquests deutes”, i no els va pagar.

El professor Alexander Nahum definia el deute odiós, l’any 1927, com un deute emprat amb finalitats que no són per satisfer les necessitats o interessos de l’estat, sinó per enfortir al règim, sabent-ho els creditors, que les finalitats són contràries als interessos de la nació. Aquests deutes il·legítims no comprometen al poble a tornar eixes quantitats. Els creditors cometen un acte hostil contra la població, per tant no poden esperar que la nació assumisca el deute odiós, perquè és un deute personal del poder. També inclou els préstecs adquirits pel govern o per individus o grups associats al govern que són per satisfer interessos palesament personals.

Potser Ecclestone no sabia, quan Camps signava la pròrroga del contracte per la celebració de la Fòrmula 1 fins al 2019, el dia abans de dimitir, que era una qüestió personal de Camps, que estava donant un herència enverinada per al futur dels valencians?

I el senyor Camps, per què va signar el dia abans de dimitir amb totes les marors que tenia pel cas Gurtel? Ho va fer pel bé del poble valencià? Era precís prorrogar durant tant de temps el contracte?

Igual que aquest cas n’han de tindre molts més, que caldria deixar de pagar. D’alguna forma vostés volen aplicar aquesta doctrina, açò es desprén d’aquestes paraules pronunciades per Fabra: “Resulta prioritari atendre pagaments i obligacions que té la Generalitat, com ara els de l’àmbit de l’educació i de la sanitat, que no qüestions privades.”

Si vostés aplicaren la política del deute odiós capgirarien la «mala imatge» i demostrarien atacar les arrels del problema.

Espere que no facen més retallades en educació. Sí, ja sé que són fàcils d’amagar al gran públic i com que el seu efecte no es notarà a curt termini, doncs són ideals per a polítics maquiavèl·lics i curtterministes, cosa que, sé, no és el seu cas.

Finalment afegiré una altra reflexió. L’any 1999 quan treballava a l’IES número 1 de Xàbia li vaig preguntar a un alumne amb rendiment baix què volia fer amb la seua vida, a què volia dedicar-se quan es fera major. Em va respondre que a res; que allò era el que feia el seu pare, segons ell, passejar amb un iot, anar de copes pels bars i tindre llogada una noia jove de bon veure que l’ajudara a vendre uns quants xalets o apartaments i que no calia treballar; que això ho deixava per a «desarrapaos» com jo. Aquesta era la dèria des joves a l’inici de l’època daurada d’especulació.

Espere que aquesta bogeria no torne mai més i els nostres joves no perden la il·lusió per formar-se, créixer i acabar sent com diu Inés Garcés “bones persones”.

ALBERT PÉREZ i SIGNES
Professor “desarrapado” del Departament de Ciències Naturals
IES Josep Iborra
Benissa – Alacant