Kyle Smith guanya la seua primera cursa al Campionat d’Espanya de Velocitat

En la tele no paraven de repetir que Kyle Smith està com una cabra. La seua Kawasaki anava totalment creuada en quasi totes les revoltes de Jerez. Tal vegada no els falte raó, perquè entre altres coses Kyle gaudeix fent puenting i activitats de risc semblant. Però el que no hi ha dubte és que el rubio de Benissa és molt valent. Als seus 20 anys, el pilot valencià -amb passaport britànic- va aconseguir ahir la seua primera victòria al Campionat d’Espanya de Velocitat (CEV). Ho va fer sota la pluja i en la categoria de Stock Extreme (1.000 cc), en la qual, a més, un altre valencià, Xavi Forés (BMW) va pujar al tercer esglaó del podi després d’una llarga nit de treball al “box” del seu equip.

La primera prova del CEV 2012 va deixar sensacions agredolces per als afeccionats valencians. Mentre que en Stock Extreme va córrer merescudament el cava, en moto2 i Moto3 el panorama va ser quasi desolador, tot i que les males condicions de la pista -amb pluja en carrera- convidava a prendre pocs riscos.

L’heroi del dia va ser Kyle David Smith, que des de la tercera plaça de graella es va posar primer només apagar-se el semàfor i va saber mantindre’s com a líder fins que es va donar per conclosa la cursa en la divuitena volta perquè es va mostrar bandera roja. L’assetjava el pluricampió nacional Carmelo Morales (Kawasaki), tot i que el de Benissa va saber mantindre la distància. “Estic molt feliç per aquesta primera victòria al CEV, però no ha sigut gens fàcil. Tots anàvem molt justs de pneumàtics perquè la pista s’anava assecant, per això crec que ens ha beneficiat la bandera roja a tots. He sabut mantindre la distància amb Carmelo i crec que el complicat ara serà mantindre’m ací en totes les curses per a lluitar pel títol”, va explicar el deixeble de Juan Bautista Borja en l’equip Wild Wolf BST.

La tercera plaça del “calaix” no va tindre amo fins quasi el final, quan Xavi Forés li la va furtar al seu company Berto López just abans que tragueren bandera roja. El podi de Llombai té molt de mèrit perquè no va poder eixir al segon entrenament en trencar la centraleta de la seua BMW. No tenien solució, però un rival, Jon Purroy -sense opcions en cursa- li va deixar la seua. El seu equip, el Motorrad, va treballar fins les quatre de la matinada per a tindre la moto a punt, i al final van obrar el miracle. “Després dels problemes un tercer lloc sap bé i allò important era endur-nos els punts, ja que encara queden 6 curses. Crec que puc ser un dels aspirants al títol”, va assegurar Forés després de la prova.

Mala sort per a l’alacantí Adrián Bonastre (Suzuki), autor de la “pole”, que no només va caure, sinó que a més va perdre un sopar amb la seua núvia.

Tortosa, en els punts amb moto2

En moto2 la cursa es va suspendre a les poques voltes amb el lideratge indiscutible del gallec Dani Rivas (Kalex). Es va tornar a formar la graella i es va disputar una nova cursa a només 9 voltes. De nou Dani Rivas va ser el millor, però allò veritablement increïble és que tant el gallec com els cinc primers classificats van arribar a meta amb pneumàtics llisos enmig d’un autèntic diluvi. Ningú es va explicar com van poder aguantar de peu. Kris McLaren (FTR) i Kenny Noyes (Suter) van completar el podi.

El millor valencià va ser Pau Tortosa, que malgrat la seua nul·la pretemporada amb l’Ariane de l’equip Motorrad, va aconseguir remuntar fins la tretzena plaça.

La prova de Moto3 va ser un mà a mà entre l’alemany Phillip Ottl (Kalex KTM) -fill del pilot que va disputar en 1989 l’últim títol de 80 cc a “Champi” Herreros- i Alejandro Medina (Honda). La moto de l’alemany era notablement superior a la del malagueny. La tercera plaça va ser per al britànic John McPhee (Honda). La murciana Ana Carrasco (Honda) va aconseguir la seua millor classificació en acabar setena. Del costat valencià, Jorge Navarro (Honda) va aconseguir l’onzena plaça i Julián Miralles JR (MIR), la tretzena.