Estic a Mallorca amb l’equip, la setmana que ve tinc les vesprades molt ocupades i després vaig a València i a passar uns dies a Benissa… per què no vens un dia de la setmana que ve a sopar a casa?
Eixa va ser la resposta que Pepe Ribes (Pepe 0’95 o el fill de Pepe 0’95 segons per a qui) em va donar quan li vaig proposar de quedar un dia de la setmana passada per fer-li una entrevista. I, evidentment, no podia dir-li que no. No només tenia ganes de participar d’aquesta entrevista, sinó que ell i la seua família m’obrien sa casa, a Barcelona, per a compartir un bon sopar amb ells.
Després de mostrar-me el pis, situat a l’Eixample de la capital catalana, i saludar a Sandra i Pepe junior, vam seure i vam començar a xarrar una miqueta de la ciutat (i les barbaritats que valen allí els lloguers i les cases) i després d’una xicoteta estona vam començar l’entrevista. El que jo tenia planejat com una entrevista de pregunta/resposta ben prompte es va convertir en quasi una conversa. Tot i això, les preguntes anaven servint de fil conductor per a parlar de la Volvo Ocean Race, la Barcelona World Race, Barcelona, Benissa…
Podries fer-nos una breu anàlisi de la Volvo Ocean Race?
La primera cosa que es podria dir és que el resultat que hem aconseguit, una quarta plaça, no ha reflectit els dos anys de treball i tots els esforços invertits. Sempre respectant totalment als guanyadors, perquè la Volvo Ocean Race és una competició de punts, una “lliga”, i la guanya el més regular. Però és cert que vam sentir que ens mereixíem més.
Mirant el resultat, és el pitjor que com a equip hem aconseguit mai, però en canvi la “sensació” és molt millor. I això és perquè hi ha hagut molta igualtat, molta pressió i molt d’estrés durant els mesos de regata.
Éreu aspirants a la victòria, però al final no va poder ser. Simple mala sort o cap una miqueta d’autocrítica?
Encara no sabem que va passar, i estem investigant-ho. Aquestos timons són una evolució de timons guanyadors, una evolució dels timons que va dur l’Ericsson l’any 2009 i aquestos una evolució dels d’ABN Amro l’any 2006. Estan més que provats, i van ser dos els que se’ns van trencar. Del primer, podíem arribar a pensar que era per l’esgotament, però quan vam posar el de recanvi (exactament igual que el primer) i que només havíem utilitzat un parell de dies a Lanzarote va quedar clar que no era això.
Al vaixell es registra tot en tot moment: velocitat, rumb, vent, cada canvi de vela… i amb totes eixes dades i el tercer timó, que estava sencer i s’ha sacrificat seccionant-lo per intentar trobar algun defecte, l’equip està investigant, perquè no tenim ni idea de què va poder ser.
Quins han sigut el millor i el pitjor moment d’aquesta Volvo?
A qualsevol esportista, i més si es dedica professionalment a l’esport, el que li agrada és guanyar. I nosaltres hem guanyat molt en aquesta regata: tant etapes oceàniques com costeres. Podria dir que la primera etapa va ser el millor moment, veiem recompensats els nostres esforços i comprovàvem que el vaixell funcionava bé en totes les condicions, ja que la primera etapa té una miqueta de tot (Mediterrània, calmes equatorials, vents fots oceànics…). A més, fins a l’edició d’enguany, el guanyador de la primera etapa sempre s’havia endut la Volvo.
Respecte al pitjor moment, mentalment va ser el trencament dels timons, ja que veiem que havíem perdut qualsevol opció de guanyar. En canvi, el moment més dur no va ser eixe, sinó quan se’ns va trencar el casc del vaixell al Cap d’Hornos, ja que si es trenquen els timons no pots competir, però si es trenca el casc, pots afonar-te. I estant a 4.000km de terra ferma, això fa molta por.
Comparada amb les anteriors Volvos que havies disputat, quina diferència has trobat en esta?
La principal diferència és que aquesta ha sigut la més igualada de totes.
Per un costat, els vaixells de tres equips estaven fets pel mateix dissenyador, cosa que condicionava molt la carrera. També s’ha escurçat el temps entre regates, reduint el temps de descans de la tripulació. Això ha fet que siga una Volvo on els metges, preparadors físics, fisioterapeutes,… tenien molta feina cada vegada que paràvem. La condició física i la salut anava a pitjor a mesura que passaven les etapes, i es notava.
Un altre canvi ha sigut la “mercantilització” de la prova, fent parades a nous mercats com Abu Dhabi i la Xina, que ha fet perdre un poc de l’essència de la carrera al no bordejar l’Antàrtida i obligar a fer moltes més milles per donar la volta al món.
Però sobretot insistir en la igualtat. Al ser els vaixells més semblants, ara tot depén de les zones sense vent, on ser un poc més ràpid pot fer una gran diferència. Però sense oblidar que naveguem en “fórmules 1” de la mar. I és com si als pilots de Fórmula 1 es jugaren la temporada en una etapa del Dakar.
Quina és, a grans trets, la principal diferència entre la Volvo i la Barcelona World Race?
Des que vaig començar a navegar a dos que ho veig més: en la Barcelona assumeixes més responsabilitats, i és més complicat, però alhora és més gratificant perquè els bons resultats depenen més de les teues decisions. En la Volvo tens molt poc marge de decisió: les decisions les prenen altres per tu.
I el fet que siga una volta al món sense escales, sense parar, li dóna encara un plus.
Si només pogueres competir en una de les dues, amb quina et quedaries?
Si haguera de triar ara mateix? La Barcelona, sense dubte. És molt més agraïda i, si t’agrada navegar, és una forma molt pura de fer-ho. És una vertadera volta al món, eixint i tornant al mateix port, on la gent que et va acomiadar t’espera per a rebre’t… És una competició molt més agraïda.
Mentre parlàvem, Pepe junior va aparèixer, iPad en mans, per a fer-nos companyia. Durant una estona. Ell també volia participar de l’entrevista! Però això ja serà demà, amb la segona part de l’entrevista.
Xavi Ivars
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?