Infobenissa entrevista a Pepe Ribes, segona part

Han sigut molts mesos fora de casa. Ara toca un descans o ja estàs “embarcat” en algun projecte nou?

No, no, ara descans. Necessite recuperar-me mentalment i físicament de la Volvo. Vaig arribar amb la mà, l’esquena i el genoll tocats, i ara cal recuperar-se bé. I també gaudir de les vacances que em tocaven després de l’última Barcelona World Race i no vaig fer!

Et planteges la volta al món en solitari?

Abans de la Barcelona, pensava que era impossible, i a més no em semblava una cosa massa atractiva. Però després de la Barcelona, crec que la podria fer, com a repte personal, de la mateixa manera que la Barcelona havia sigut un repte enorme. El problema de la volta al món en solitari és que és una prova molt “francesa” (no té massa seguiment fora de França) i això ho complica molt a nivell de patrocinadors. Però a nivell personal, seria increïble.

Si tinguera darrere un projecte potent, la faria ja mateix, la pròxima edició.

Iker i Xabi participaran a les olimpíades. T’agradaria poder-ho fer alguna vegada? Creus que la BWR va ser decisiva en eixe aspecte?

Ells són els números u, van guanyar els mundials fa dos anys i en estos moments es troben entre els millors del món. Porten 15 anys navegant junts, i per a regates de minuts, on no tens temps ni de pegar-li un crit al company, això és necessari. Són els millors regatistes de la història a la vela espanyola, tant pel palmarés olímpic com per tota la resta de regates (Volvo, Barcelona)… són molt complets. I amics meus.

Sobre anar jo a les olimpíades: el tipus de navegació amb què vaig començar jo de menut no era l’apropiat, no hi havia vela lleugera i vaig haver d’anar a vaixells grans. A més, ser regatista olímpic és molt car: fins a aconseguir una beca ADO pots passar-te, si tens sort, un parell d’anys de competicions, havent de pagar-te tu mateix (o a través d’espònsors) l’altíssim cost de les regates. I la vela per a mi és una feina, una cosa amb què guanyar diners, però no gastar-me’n! En resum, no seria realista pensar que algun dia poguera anar a les olimpíades.

Anem ara cap al poble, cap a Benissa. Quina sensació et fa passejar per un carrer que porta el teu nom? A més a més situat a La Fustera, mirant cap a la mar …

Molt bona sensació, i molt agraït, perquè és la platja on m’he criat: allí vaig aprendre a nadar, a pescar… Estic molt agraït tant a l’alcalde com a tots els regidors per haver-ho fet possible… La veritat és que és un honor, i no puc sinó agrair a Juan Bautista, i a Jose Maria Serna, que va ser qui m’ho va notificar, i als altres regidors, que tingueren eixe detall amb mi.

Et veus treballant algun dia al Nàutic de Calp (on també tens una aula que porta el teu nom)?

La veritat és que tal com estan les coses em veig a qualsevol lloc! Quan deixe de dedicar-me professionalment a la vela, m’agradaria poder estar relacionat amb la competició, seguir a prop d’ella. I si estar al Club Nàutic permetera estar prop de la competició, amb els xiquets, per què no? Però també em veig com a assessor, o personal de terra d’algun equip. O portant algun remolcador al port d’Alacant o de València, que al cap i a la fi va ser per al que vaig estudiar: patró de cabotatge.

Com portes estar a tants kilòmetres de la paella que cuinen a ta casa? Tindràs temps per passar alguns dies de l’estiu a Benissa?

Acostumat, després de nou anys a Barcelona i onze més a Palma. Dedicar-se professionalment a l’esport i quedar-se al poble és impossible. Tot i la gran diferència d’ara a quan jo era menut, on només estava l’equip de futbol i el d’handbol, on jugava jo. Ara hi ha molta activitat i molta més diversitat, la gent està molt motivada a fer esport, les instal·lacions han millorat moltíssim.

Però així i tot, si vols dedicar-te professionalment a l’esport, has d’anar a les ciutats, com ha fet ara Victor, el xiquet de Benissa que ha fitxat pel Levante. Jo vaig haver d’anar a Palma, que era on estaven la majoria de vaixells, i on havies d’anar si volies dedicar-te a la vela.

I si, aquest estiu aniré a Benissa a passar algunes setmanes allí, amb els amics i la família.

Ja que eres home de mar, amb quina cala de Benissa et quedes?

Difícil pregunta… i no tinc una única resposta: les Bassetes per a banyar-me, ja que quan vaig a sovint lloguem un catamarà per passar una estona amb els amics; la Fustera, on m’agrada molt anar al xiringuito, i el Baladrar, on he anat molt perquè viu Manolo Giner, molt amic dels meus pares, i també pel Xirimbala.

Ja eres un barceloní més?

És complicat, intentes amoldar-te però costa molt…

En eixe moment apareix Sandra, la dona de Pepe, i barcelonina, i pregunta: “què, he vingut en la única pregunta que no havia d’haver vingut, no?”. Pepe es riu, i continuem parlant.

Això, que al principi és molt complicat. Jo no estava acostumat a viure en una ciutat tan gran, i com que també passe tant de temps fora, a la mar, no arribes a tindre temps d’acostumar-te. Però Barcelona és una ciutat molt oberta, i és senzill sentir-te integrat en molt poc de temps.

Parlant un poc de l’actualitat, arriben els retalls a la vela?

Moltíssim! Tinc molts amics que estan a l’atur, que no fan pràcticament res des de l’America’s Cup. Els patrocinadors han baixat un 70%, només queda un 30% del que hi havia fa pocs anys… La veritat és que jo he tingut molta sort, però hui en dia és molt complicat trobar equip i patrocinadors.

Treballar en vaixells privats continua igual, els “rics” que tenen el seu propi vaixell i van a regates pel món continuen estant, però és molt complicat aconseguir participar en un gran projecte. L’equip Telefónica, sense anar més lluny, ha passat de comptar amb 15 patrocinadors en la Volvo anterior a només 5 en aquesta edició. Es tracta d’un esport molt minoritari, i en la situació de crisi, els patrocinadors busquen retorn i van a esports més coneguts.

Eres un usuari actiu de Twitter. Què suposen per a tu en general les xarxes socials?

Com a esportista, facilita molt que la gent et conega i sàpiga el que fas. Jo vaig començar a utilitzar Twitter quan un amic de Calp em va suggerir que m’obrira un compte i que anara posant per on estava, per així saber de mi sense haver de pillar-me en un lloc amb cobertura (no és tan fàcil tindre cobertura!), però a poc a poc ha anat creixent. Ha canviat la forma de comunicar-se de la gent, i ja hi ha marques que comencen a entendre el valor d’aquesta comunicació.

Però personalment va començar quasi com un joc, i així segueix.

Intentes mantindre’t informat del que ocorre al poble? Segueixes Infobenissa habitualment?

Sí, la seguisc, la tinc als favorits del navegador. La premsa esportiva (Marca i Super Deporte) i generalista (la Vanguàrdia) et posen al dia de l’actualitat. I del poble a través d’Infobenissa i el Twitter (per exemple, a través del compte de l’Ajuntament),… Acabes enterant-te de tot el que passa.

I per acabar l’entrevista, digues la primera cosa que et ve al cap en sentir…

• Bèrnia: Bicicleta
• Les Bassetes: Navegar
• Valencia CF: Títols! Volem títols!
• 0,95: Família
• America’s Cup: Molta tecnologia
• Volvo Ocean Race: Molt de patir!
• Família: 0,95
• Futur: Barcelona World Race

Des d’Infobenissa volem agrair-li a Pepe Ribes la predisposició mostrada des del primer moment en que li vam plantejar l’entrevista, i tant a ell com a la dona Sandra per convidar-me a sa casa.

També volem agrair a Guillem Ivars Cabrera l’ajuda a l’hora d’elaborar part d’aquesta entrevista.

Xavi Ivars