9 d’Octubre, no podran fer-nos callar, per Francesc Xavier Tro

El pròxim dimarts és el 9 d’octubre, la diada nacional del País Valencià, data en què commemorem l’entrada victoriosa a la capital del Regne de València del rei Jaume I i totes les seues tropes, després de llargues batalles l’any 1238. Una diada que te caràcter institucional en tot el territori valencià des de l’any 1977. I que celebrem també a Benissa des de fa 4 anys, precisament a instàncies meues, on homenatgem al nostre rei, que des de l’any 2009 presideix la plaça principal del nostre poble que porta el seu nom.

Enguany, el President de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, eixe que els valencians no hem triat i que ho és per imposició de Madrid, després de forçar la dimissió de l’anterior president, l’infame Francisco Camps, volia menysprear el dia més important dels valencians, i passar-lo a dilluns, finalment sembla que ha reculat, esperem que siga per sempre. De tota manera, només pensar en perdre eixa decisió, diu molt del poc orgull de ser i de sentir-se valencià que te, la veritat desgraciadament prou normal, venint d’un membre d’un partit com és el Partit Popular, que s’avergonyeix del que som; VALENCIANS, així com dels nostres símbols privatius.

I com tota acció te la seua reacció, jo enguany i per primera vegada en la meua vida, passaré tot el dia a la capital del nostre país, aniré pel matí a la processó cívica de la Senyera, acte oficial central del 9 d’octubre, un acte que durant molt de temps ha estat ocupat majoritàriament per aquells que no poden definir la seua identitat sense anar contra altres, però que des de fa uns anys, i gràcies al coratge de molts valencianistes, a vegades, inclús exposant la seua integritat física, ja que la policia els ha arribat a dir que no sabien si els seria possible protegir-los de possibles agressions de grups d’extrema dreta, comença a ser un acte de tots i per a tots, de tots els valencians i per a tots aquells que ens emocionem quan vegem onejar les quatre barres de la nostra senyera al vent. Més tard, per la vesprada, després del merescut dinar, continuaré exhibint orgullós la meua valencianitat pels carrers de València en la manifestació que cada any travessa els carrers de la nostra capital per exigir i defensar el nostre dret a ser i viure com el que som; VALENCIANS.

I aniré a València en cotxe, perquè com ja sabeu no puc anar en tren, ja que des de l’any 1974, no hi ha línia entre Dénia i Gandia ni voluntat de fer-la, i aniré pagant el peatge de l’AP 7 que ara es més car que mai, d’una autopista que els valencians hem pagat i repagat, gastant un gasoil més car que mai, i menjaré a València pagant una taxa d’IVA més alta que mai, sabent que l’estat espanyol ha destinat menys de 3,5 euros per habitant a la nostra comarca en els Pressupostos Generals de l’Estat del pròxim any, gastant-me més diners que mai, després de portar prou anys amb el meu salari congelat com a empleat públic que sóc i després de robar-me la paga extra de nadal, i en manifestaré a la capital del Túria amb menys drets socials i laborals que mai (però també amb més ganes de defensar-los i lluitar per ells que mai) perquè el govern de Mariano Rajoy no ha parat de pujar-nos els impostos als que menys tenim, un govern de l’estat, més centralista que mai, que vol eliminar qualsevol signe d’identitat que no siga el que ix de Madrid. Un govern, a dia de hui molt rabiós com esta, després de la històrica manifestació de Barcelona el passat 11 de setembre, del més que probable triomf de les forces sobiranistes en les eleccions a Euskadi i Galícia del pròxim 21 d’octubre, i de la tardor i hivern “calent” que els espera, on els ciutadans anem a prendre els carrers per a defensar allò que tant de temps ens ha costat guanyar i que en tan poc, els últims governs de Zapatero primer, i de Rajoy ara, ens han robat.

I eixe es el meu compromís, amb vosaltres i amb aquesta terra, jo, el pròxim 9 d’octubre, estaré a València, si voleu i teniu ganes, estaré encantat de que m’acompanyeu i junts, com diu la cançó que parla de la nostra diada del cantautor de Torrent, Pau Alabajos … no podran fer-nos callar, cridarem amb tantes ganes, que l’asfalt tremolarà … cridarem amb tantes ganes que som i volem ser; VALENCIANS.

*Francesc Xavier Tro i Molines és el portaveu del grup municipal BLOC de Benissa – Coalició COMPROMÍS