Vela: Entrevista a Pepe Ribes: “Mai no vaig pensar en la mort”

Personifica la fusió del carisma i el bon humor. El proa de Benissa va viure recentment un veritable calvari després de l’enfonsament del “Movistar” en el transcurs de la Volta al Món, però el somriure no l’abandona mentre recorda de nou les seues vivències en el vaixell i parla del futur a curt termini. La rumorologia el situava com un dels fitxatges del “Desafiament”, encara que Ribes avança la possibilitat de participar a la Copa de l’Amèrica amb una embarcació italiana.

-Què és l’últim que ha sabut del “Movistar”?

-El diumenge van eixir de nou a buscar-lo per última vegada ja que va fer bon dia, però no hi van trobar res. Caldrà anar oblidant-se. Quan vam abandonar el vaixell ja es va veure que hi havia poques possibilitats de recuperar-lo.

-Serà dur per a un mariner haver d’abandonar la nau…

-Molt dur, ja que he viscut dos anys i escaig amb ell, des del disseny, la construcció i ara navegant fins a l’accident. Teníem una relació gairebé personal amb ell, encara que siga un objecte material: menjàvem, dormíem i navegàvem en ell, saps els sorolls que fa… No és com la relació que té un pilot de Fórmula 1, que té un accident i li’n donen un altre exactament igual.

-Fa uns dies va dir “Vaig pensar que mai podria besar la meua xicona”. Què se sent quan passa la mort tan a prop?

-Bo, mai arribes a pensar en tot això, el primer era salvar la gent i després el vaixell, però no vaig pensar en la mort.

-Recompensa tanta cruesa?

-Crec que si, el fet de navegar em dóna moltes satisfaccions, i més si són vaixells d’aquest tipus, els més ràpids del món, passant per llocs llunyans, amb temporals… és una competició molt exigent, però et dóna una satisfacció extra.

-Alguns diuen que cal estar un poc boig per a realitzar aquesta Volta al Món de vela.

-És una competició on els riscos estan controlats, però és a la mar, i pot passar qualsevol cosa, i a la velocitat que van sí que pot ser un poc de bojos (somriu). Ací no s’endinsa qualsevol tipus de navegant, comporta situacions d’estrès per la gran velocitat, i els tripulants solen ser característics, sempre som els mateixos els que realitzem aquestes regates oceàniques.

-En canvi, es comenta que la Copa de l’Amèrica és més aviat per a senyorets

-És diferent, a la Copa de l’Amèrica es viu d’una manera potser més rutinària: t’aixeques, vas al gimnàs, després navegues 5 o 6 hores, més gimnàs i a les set de la vesprada ja estàs a casa. Però no crec que siga de senyorets, si bé comparant-lo amb la Volta al Món sí que és més còmode, ja que ací són deu homes que han de fer tot el treball amb les veles i la resta de tasques.

-Li atreu participar en aquesta edició de València?

-Clar, clar que em sedueix. Encara que pense que si tinguera de nou l’oportunitat i tornaren a coincidir ambdues proves continuaria triant la Volta al Món.

-Doncs en el Desafiament Iberdrola busquen a gent…

-Sí, em sona que busquen un tàctic, un canya, tot gent de popa, i ja compten amb quatre proes i tres són els millors d’Espanya ara mateix. Així que entrar ací a última hora és difícil, porten molt de temps entrenant junts. Però si poguera entrar entraria. Vaig estar en converses amb ells fa dos mesos, però busquen a gent de popa, i des de fa aquest temps ja no hem tornat a parlar.

-I en el New Zealand amb el seu amic Grant Dalton?

-Tampoc, tots ells són equips forts que estan més que complets.

-I alguna cosa més “llatina”?

-Bé serà italià (somriu), si eix alguna cosa serà un equip italià, el “Mascalzone Latino” o en el “+39”, on ja vaig estar. Cal pensar que ara compte amb compromisos amb el “Bribón”, i em cal compaginar les proves, i això a hores d’ara és difícil, i potser en algun d’aquests equips sí que ho poguera fer.

-Creu que Alacant pot acollir la Volta al Món de Vela en 2008?

-Tant de bo fóra Alacant, ja que compten amb unes instal·lacions perfectes per a això, i a més seria la primera vegada que la prova s’iniciara a la Mediterrània.

-Supose que després de la dieta amb aliments hidrofilitzats, tastar el menjar de sa mare es notarà…

-Sí, i evidentment a part de vindre ací per a estar amb els meus familiars, amb la meua gent, m’agrada estar a la zona pel menjar.

-Amb 34 anys encara li queda molt per navegar, però ha pensat ja en el seu futur després de la pràctica de l’esport?

-No ho he pensat, des de xicotet sempre vaig pensar que anava a ser capità de vaixell, però ara crec que el meu futur pot estar en una drassana, en la construcció de vaixells, però sobretot relacionat amb la mar.

-Com a part de la tripulació del “Bribón”, què li sembla que la Transpac haja doblat el nombre de participants?

-Em sembla molt bé, i l’any que ve encara n’hi hauran més. És una classe que comença a atreure molta gent, tant a patrocinadors espanyols com a armadors internacionals. Sens dubte és un èxit que naveguen 22 vaixells, i actualment els millors del món estan ací.

-Què ha de canviar en la vela perquè cristal·litze tota aquesta popularitat que s’està vivint ara?

-Doncs unes regles no tan complicades, més bàsiques, ajudarien molt, perquè s’entenga millor la competició. En el futbol sabem que el baló eix i és fora. I també a nivell de retransmissió, perquè en la televisió els comentaristes ho narren d’una manera demencial, el que complica que la vela s’entenga. Espere, en tot cas, que en la Copa vaja bé, ja que si no s’assoleix connectar amb aquesta prova, va a ser difícil que s’aconseguisca en cap altre lloc.