El batle acordà amb les empreses pagar el taller en metàl·lic si no es requalificaven les parcel·les

En les diferents ocasions en què el batle de Benissa, Juan Bautista Roselló, ha valorat la permuta del Taller d’Ivars sempre ha argumentat que l’ajuntament estava interessat en la seua adquisició per a evitar que es construïra en el solar i per a assegurar-ne la pervivència però que els propietaris volien diners a canvi de la venda i el consistori no ho podia pagar, per això es va buscar la fórmula legal de la permuta.

No obstant això, en el contracte d’opció de permuta signat el 7 d’agost de 2002 entre el batle del Partit Popular i les dues empreses, vinculades als populars mitjançant fins i tot de regidors de l’actual equip de govern, incloïa una clàusula totalment contrària a l’argumentació de Juan Bautista Roselló.

En aquest punt quart es contempla que en cas que les parcel·les, que eren zones verdes de titularitat municipal llavors, no es pogueren requalificar en el nou Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) “l’Ajuntament de Benissa assumeix el compromís d’adquisició dels citats béns en l’exercici econòmic en què es produeix la resolució” del nou Pla General, això és en 2003, i, a més, “pel preu del valor dels béns assenyalats en aquest contracte”, al que ha tingut accés Levante d’Alacant.

D’aquesta manera, el batle es va comprometre, com a president de l’ajuntament, a pagar 700.991 euros en metàl·lic a les empreses Balustres Salinas SL i Desarrollos Inmobiliarios Ginestar Ivars SL en cas que no es poguera portar a terme en el nou Pla General el canvi de categoria del sòl de les zones verdes municipals. Uns terrenys que, per cert, estan considerats dels millors de tot el polígon industrial la Pedrera i van ser ocupats immediatament desrpés de la signatura de la permuta tal com estipulava l’acord.

No obstant això, queda el dubte de si el batle va oferir als propietaris originaris del Taller Ivars les mateixes condicions tenint en compte que aquests volien percebre diners i no parcel·les, segons va explicar el mateix Juan Bautista Roselló.

Passos

Així mateix, la clàusula per la qual l’ajuntament es comprometia a pagar en metàl·lic el valor de l’edifici l’històric és una novetat pel que fa al preacord entre les empreses i el batle de setembre de 2001. Entre el preacord per a la permuta i el contracte oficial (agost de 2002) les empreses van comprar l’immoble, això va ser al maig del mateix any, segons consta en l’escriptura.

A més de la clàusula quarta, en el contracte signat entre el batle de Benissa i les empreses afins al PP s’oficialitza l’augment del valor del Taller d’Ivars per a igualar-lo amb el de les parcel·les de tal manera que les empreses haurien d’abonar únicament “la diferència de valoració entre ambdós béns, el muntant dels quals ascendeix a 7.818 euros” i que “se satisfarà en metàl·lic a l’Ajuntament de Benissa”.

Copropietat

Les societats protagonistes de la polèmica permuta, Balustres Salinas SL i Desarrollos inmobiliarios Ginestar Ivars SL, no van comprar equitativament el Taller d’Ivars. L’immoble -una antiga fàbrica de mobles que data del segle XIX- estava format en el registre mercantil per dues finques. Així, cadascuna de les empreses es va quedar amb una d’elles. La de Salinas amb el 39,30% mentre que la de Ginestar Ivars amb el 60,70% del total de la superfície que finalment va ser permutada amb l’ajuntament.