L’alcalde assegura que l’actual PGOU és “el menys roïn” i no té res a envejar de cap altre

El Col·lectiu Ecologista El Runar ha clausurat el cicle de conferències d’urbanisme i medi ambient amb una taula rodona sobre els models i les alternatives de creixement existents en l’actualitat. Una xerrada amb la presència dels alcaldes de Benissa i Puçol, Juan Bautista Roselló i Josep Maria Iborra, respectivament, acompanyats pel professor Vicent Altur, del departament d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de València, i el portaveu de El Runar, Angel Ibañez. No hi va assistir la secretària autonòmica d’Urbanisme, Cristina Serrano, i el director de la Seu Universitària La Marina, Joan Borja, va exercir de moderador.

El primer a intervindre va ser l’acalde de Puçol per a explicar el model de ciutat, considerat un exemple de creixement sostingut i sostenible. Així ho va posar de manifest amb referències als PGOU de 1982 i 1995 “tots dos”, va dir Iborra, “a fi de concienciar els propietaris, els inversors i els usuaris”. Entre les mesures adoptades va citar la limitació de tres altures per als sectors nous, més zones verdes i equipaments públics, la recuperació del patrimoni històric i la creació d’una empresa amb capital municipal per a construir vivendes de protecció oficial. A més a més, es van enderrocar 45 vivendes a primera línia de platja i s’ha fet un gran parc central, de 25.000 metres quadrats, dins del centre urbà. La pressió urbanística de l’entorn i la falta de recursos de les administracions locals són, en opinió d’Iborra, els dos aspectes que limiten les polítiques en el camp urbanístic. Per la seua banda, el professor Altur es va mostrar partidari d’un model de desenvolupament de ciutat compacte, és a dir, allunyat de la dispersió i de les urbanitzacions aïllades.

El primer edil de Benissa, Juan Bautista Roselló, va dir que l’actual PGOU ha optat per un model urbanístic horitzontal per “tradició”, basat en la construcció en baixa densitat en forma de vivendes unifamiliars aïllades, en el disseminat, i un creixement perimetral al voltant del centre urbà. El sòl urbà ja consolidat correspon al 8’30% del total, el sòl urbanitzable representa el 8’42% i el 83’28% és no urbanitzable, amb un percentatge del 32% catalogat com a d’Especial Protecció. L’evolució de la ciutat portarà a construir unes 8.000 vivendes en els propers 10 o 15 anys, segons les dades aportades pel mateix Roselló. Davant d’estos números, l’acalde va qualificar el PGOU com “el menys roïn si atenem a la protecció del medi ambient i al desenvolupament econòmic se’n derivarà”. Tot açò, més l’aplicació d’un pla de preservació del patrimoni històric “fa que este pla no tinga res a envejar de cap altre”, segons Roselló.

El portaveu de El Runar, Angel Ibañez, va dir que apostar per un creixement en la zona del disseminat és una alternativa “insostenible” i per això no comparteix el disseny previst en zones com El Collao, la Ronda Nord, Canor, la Ràpita o La Llobella. Com a alternativa proposen potenciar el turisme rural amb una bona oferta d’allotjament i ajudes als propietaris, per a mantenir l’equilibri paisatgístic i convertir totes este àrees en un atractiu turístic no estacionalitzat. A més a més, els ecologistes reclament l’elaboració i la implantació de l’Agenda 21 Local “com a eina de participació ciutadana”.