Els noms de lloc de Benissa, per Jaume Ortolà i Font

Déu dóna a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Déu dóna a la volta del firmament el nom de cel. Déu dóna als continents el nom de terra, i a les aigües aplegades, el de mar. El Senyor modela amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els presenta a l’home, per veure quin nom els donarà: cada un dels animals havia de portar el nom que l’home li posés. I l’home dóna un nom a cada un dels animals domèstics i feréstecs i a cada un dels ocells.

Donar nom a les coses de l’univers que ens envolta no és cap banalitat, com llegim repetidament en els primers capítols de la Bíblia. Donar nom és una prerrogativa divina transferida a l’home, que ens fa partícips del procés creador engegat per Déu, perquè res no està completament acabat, creat, fins que hom no li dóna nom. Donar nom és també crear i qui sap si no és l’acte de creació més important. Per això no és estrany que en la vida política d’ara i de sempre hi haja una lluita continuada per controlar el nom de les coses o, com diríem en argot modern, controlar el discurs, que és en gran manera dominar el món.

Vista la importància cabdal de “donar nom”, podem entendre perfectament la valuosíssima aportació del llibre “Els noms de lloc de Benissa”, de Joan Josep Cardona i María José Cardona (Ajuntament de Benissa, 2006). Els benissers també hem participat en el procés creador, humà i diví, de donar nom a les persones, als animals, a les coses i, com es veu en l’obra que ens ocupa, als llocs: al cel, a la terra, a la mar i a les muntanyes. I hem de continuar fent-ho. No podem deixar que els canvis tan precipitats del món actual esborren de la memòria col·lectiva i del dia a dia aquest patrimoni que hem creat al llarg de tants segles. Sense memòria viva, sense paraules vives, la creació s’ensorra i només resta un desert. Desert, per molt de xalet o adossat que tinga.

El plantejament conceptual del llibre dels Cardona és correctíssim. Documenta més de cinc-cents topònims amb tota la informació disponible, escrita i oral, que els autors han acumulat de manera pacient. Dir que els autors coneixen pam a pam el terme no és ací una exageració gratuïta. Encertadament els autors renuncien a proposar etimologies de collita pròpia i es limiten a constatar l’estat de la qüestió.

El llibre és luxosament editat (potser un pèl massa per al meu gust), i això sempre és un plaer per al tacte i per a la vista. Amb tot, té alguns dels defectes habituals en les publicacions locals per la falta de bons professionals de l’edició: unes quantes deficiències tipogràfiques i gramaticals fàcilment esmenables. De cara a nous llibres o noves edicions, això s’hauria de tindre en compte. Per una altra part, la natura ingent de l’empresa d’arreplegar i documentar tota la toponímia local fa que la tasca no estiga mai acabada. Per això, serà molt interessant que el treball siga revisat periòdicament i que estiga disponible, actualitzat, a través d’Internet.

El lector interessat pot aconseguir el llibre dirigint-se al departament de cultura de l’Ajuntament de Benissa. Almenys jo ho he fet així. La distribució i la promoció del llibre, per desgràcia i de manera incomprensible, són extremadament pobres, fins a un punt grotesc. Ens consta l’interès que ha suscitat més enllà de l’àmbit local o comarcal estricte. Aquest llibre, per mèrits propis, hauria d’estar disponible, si més no, en totes les llibreries de la comarca. Estic segur que el públic sabria valorar-lo com es mereix.