Sense alternativa a l’AP-7 després de 40 anys de peatge

Una adjudicació eterna per la crisi. L’autopista, la concessió de la qual es va donar fa quatre dècades fins el 1999, seguirà explotada per Aumar fins el 2019. El PP descarta rescatar-la pel cost del seu manteniment, malgrat les demandes dels batles de les Marines que veuen una discriminació haver de seguir pagant per usar l’única via important que els enllaça amb Alacant, València i els seus serveis de transports.

El dia 21 d’aquest mes hauran passat 40 anys des que s’aprovara el decret de l’adjudicació de l’autopista del Mediterrani, l’AP-7, en el tram que enllaça València amb Alacant. La concessió es va donar per 27 anys (a l’empara de la primera Llei Espanyola d’Autopistes que va veure la llum aquell 1972), però tal període es va anar prorrogant fins sumar quatre dècades. I encara queden set anys més d’explotació. El debat sobre el seu rescat fa temps que va relegar la qüestió de si està amortitzada, per passar a si l’Administració és hui capaç de mantindre-la. Per al PP, en les Corts, està clar. Aquesta despesa és “inassumible”. Així les coses, els ciutadans hauran de seguir pagant peatges, encara que visquen, o es dirigisquen, a pobles que no tenen altres xarxes de comunicació més enllà de la minsa N-332.

Aquesta falta d’alternatives és el que mou als batles de pobles de les Marines a reclamar la liberalització de la xarxa, malgrat la situació en què es troba l’administració pública.

Així es pronunciava ahir el batle de Benidorm, Agustín Navarro. Per al batle del municipi que més turistes rep de tot el País Valencià “l’autopista està més que rendibilitzada, per això hauria de liberalitzar-se el seu pagament d’una vegada”. Navarro va recordar que “perquè una ciutat turística funcione una de les premisses que ha de complir és tindre una bona comunicació i en el nostre cas no tenim una altra opció, ni tan sols per a arribar a l’aeroport, a més tampoc tenim tren. L’autopista és el nostre únic sistema de comunicació, i per això reclamem la seua liberalització encara que dubte que siga el moment per no haver-hi pressupost per al seu manteniment”.

El batle de Benissa, Juan Bautista Roselló, també es pronunciava aquesta setmana en el mateix sentit. “Ens vam sumar a la reivindicació de la liberalització del peatge perquè la via està més que amortitzada. 40 anys és un període més que suficient per a això”. Va afegir a més que “especialment per als municipis de la Marina Alta i Baixa, com els de la Safor, no tenim altre remei que pagar, ja que no tenim alternatives que siguen gratuïtes, com tenen altres municipis, per exemple, amb l’autovia de l’interior, la qual cosa és una discriminació greu”.

Les pròrrogues

L’ampliació de l’explotació de la via a Aumar (en els seus orígens Autopistas del Mare Nostrum), no és producte de la voluntat política d’un sol partit. Tots els que han passat pel capdavant del Govern central han posat de la seua part. El CDL la va allargar cinc anys, de 1999 a 2004, pròrroga que sense fer-se realitat va ampliar amb dos anys més el PSOE en 1986. Però tampoc va arribar a materialitzar-se abans que el següent partit, el Partit Popular, féra el mateix. I ho va fer malgrat moviments cívics en contra el 1997, ampliant definitivament la concessió 13 anys més, fins el 2019.