Els estudiants i Wert, per Vicent Ibañez

Què passa?. Què es pretén?.

L’educació s’ha convertit en un joc al qual els partits, en cada canvi de color en el govern, es dediquen a canviar les regles del joc.

Cap de les lleis sobre educació promulgades han resistit el canvi bipartidista de governs des de la transició.

Els motius pels quals cadascun dels dos partits que s’han succeït durant aquests 30 últims anys ha impulsat els canvis, estan clars.

En els últims anys, amb els governs socialistes, els serveis públics, les lleis relacionades amb el desaparegut estat del benestar, havien minvat molt el camp lògic de les asseguradores, corporacions mèdiques, grups religiosos, grups empresarials relacionats amb la salut, educació, serveis públics, etc. La “nacionalització” dels serveis bàsics a força de lleis socials, havien usurpat als comerciants ideològic-economics el seu camp de negoci. Camps d’altra banda en auge, a causa de la corba de natalitat, sobretot en el de la tercera edat i la sanitat.

No obstant açò, en els últims anys s’ha introduït la qüestió nacionalista, no solament la catalana i basca, sinó el nacionalisme espanyolista. En tots els casos, les polèmiques es produeixen en èpoques de crisis i són, en general, forçades per a apartar la vista del poble administrat. El poble és, o s’ha convertit, en un bestiar administrat, amb l’ajuda de gossos ensinistrats, voceros, reclams, tanques i entrebancs.

L’educació és un camp de batalla apetitós per a les corporacions educatives. En la majoria dels casos amb clara tendència ideològica o religiosa.

Ara, com a cortina de fum, aprofitant el riu regirat, el govern de Rajoy, pretén la implantació de la LOMCE. Aquesta Llei ha generat protestes de la comunitat educativa, pares i alumnes, fins a arribar a la convocatòria d’una vaga, prevista per als dies 6 i 7 de febrer. La vaga de caràcter estatal està convocada pel Sindicat d’Estudiants. L’objectiu de la vaga és, demanar la dimissió del ministre Wert, i sol·licitar la retirada de la Llei.

Aquests dies, després de demanar-nos que ens apretem el cinturó, sabem que durant bastant de temps, els mateixos que ens l’apreten tenien unes petites ajudes, ajudes que feien suportable la seua sacrificada vida de pares protectors. Ajudes que en alguns casos provenien, via tresorer del PP, de la trama Gurtel.

El President del Govern, per tot el que estem veient, hauria de dimitir. La convocatòria d’Eleccions Generals, produiria la paralització de la tramitació de la LOMCE, esperant que un Congrés renovat, i esperem que net d’olors pudentes, es consensue amb els que van a ser els seus executors i sofridors.

No podem permetre que els interessos econòmics vagen a l’assalt dels interessos públics.

I en la Cultura i en l’Educació, no podem permetre que s’hipoteque el futur amb propostes clarament desviades cap a una ideologia, o interès econòmic, en detriment de l’ensenyament públic de qualitat, universal, gratuït i laic.

Tots estem doncs, involucrats en aquest assumpte, en el qual el nostre futur es troba mediatizat per moltes pressions directes i indirectes.

Els dies 6 i 7 de febrer, al costat dels alumnes, demanarem la retirada i el consensuat en l’articulat de la LOMCE.

Demanarem, també, que el Ministre Wert deixe pas, amb la seua dimissió, a una persona dialogant i àvida d’arribar acords i no a confrontar amb periòdiques manifestacions polèmiques i retrogrades.

* Aquest article d’opinió ha sigut escrit per Vicent Ibañez