Dijous passat, dia 14 de febrer, es duia a terme la presentació de la Sexta Mostra Gastronòmica de Benissa a través dels mitjans de comunicació, mostra que se celebrarà de l’1 al 10 de març.
Recordarà el lector l’últim article publicat, titulat “Benissa a Fitur”, en el qual avançava, abans de la celebració de la fira de turisme, dues qüestions polèmiques que després de concloure la fira, s’han vist confirmades. La primera qüestió a la qual al·ludia era l’equivocada estratègia de promoció turística de la Comunitat Valenciana dissenyada per la Generalitat i confirmada per la Diputació d’Alacant en la qual s’ignoraven les destinacions turístiques de forma singularitzada.
Cap al·lusió a les poblacions excepte Benidorm i València, sinó a continguts turístics ara per ara massa abstractes com “València Terra i Mar”, “Castelló Mediterrani”, “Costa Blanca”, “Benidorm “ i “ Turisme València” . Doncs bé, tot un despropòsit veure els representants polítics d’Alacant ciutat, (Alcaldessa inclosa en pla grafitera), realitzant esforços inútils perquè a l’estand de la Comunitat Valenciana es veiera el nom d’Alacant ciutat i major despropòsit és que la brega política esclatara i tinguera ressò als mitjans de comunicació. Si això li va ocórrer a Alacant ciutat, passant distreta i invisible, imaginen la nostra volguda Benissa, la joia secreta de la Costa Blanca. Transparent, transparent!.
Deslligar festes, gastronomia, rutes culturals i mediambientals i altres atractius turístics, dels territoris o destinacions on s’originen, és si més no , massa arriscat des del punt de vista empresarial. Qüestió diferent és que la Generalitat Valenciana i les Diputacions Provincials acudien enguany a Fitur sense un cèntim i amb escassa imaginació comercial.
La segona qüestió que volia posar de manifest a través de l’article “Benissa a Fitur”, era que no bastava només amb acudir a Fitur, sinó que a més s’ha de comptar, des del punt de vista institucional, amb un pla de promoció estratègica de llarg abast per al nostre turisme i també ara per ara pel nostre malparat urbanisme. Prova que res del que apunte existeix en les ments del Partit Popular governant a Benissa, és la falta de valoració de les accions realitzades a Fitur que hagen pogut afavorir al nostre municipi i el conjunt de la nostra economia una vegada finalitzada la fira. Pel que sembla el mateix dóna anar a Fitur que anar a sentir el bram dels cèrvols a les muntanyes de Toledo, o que anar a veure el pas dels tudons a Navarra, i això ocorre any rere any.
Ara, en breu, ens submergirem en la Sexta Mostra Gastronòmica de Benissa, amb un horitzó pràcticament setmanal, i la primera pregunta inevitable que cal fer-se és si les dates de la seua celebració són les adequades als interessos promocionals de la nostra localitat. I la resposta segons el meu parer, és que no, ja que la Mostra Gastronòmica no té ni tindrà amb l’actual format, suficient entitat pròpia com per a convertir-se en un esdeveniment propi, singular i independent. Probablement ni la pròpia ciutat de Dénia, capital de la comarca, seria capaç de celebrar un esdeveniment gastronòmic d’identitat que brillara de forma autònoma. La Mostra Gastronòmica hauria d’estar lligada a la Fira de Sant Antoni o a les festes de la Puríssima o a la Setmana Santa o als Moros i Cristians o simplement al període estiuenc, connectada amb la divulgació de les nostres platges i cales i el nostre paisatge de muntanya. De no tindre aquesta visió estratègica de la Mostra, es corre el risc que la mateixa només servisca per a consum propi de la nostra localitat, circumstància que de cap manera justificaria l’esforç econòmic i publicitari de l’Ajuntament i sobretot, dels agents privats participants, que no s’oblide, estan demostrant un afany de superació tant en la presentació i elaboració gastronòmica com en la presentació i elaboració de vins, digna del més encarit elogi, posant de manifest la superació de temps passats on l’imperant era precisament el títol d’aquest article. I per això crida l’atenció que cada any siguen menys els agents privats que participen a la Mostra.
Ens ha passat amb la Cultura a Benissa, ens ha passat amb la Fira de Sant Antoni i ens pot passar amb la Mostra Gastronòmica que, a força de mirar-nos el melic, al final serà inevitable veure’ns l’orifici situat una mica més a baix.
Existeix una segona pregunta inevitable que consisteix a desxifrar el sentit que té una Setmana Gastronòmica quan en altres llocs de la geografia hispana en què igual que nosaltres, celebren jornades gastronòmiques autòctones de caràcter anual, el termini de durada el dilaten un mes, i els restauradors participants reserven un dia com a mínim a la setmana amb l’objecte d’oferir els seus menús inclosos a les jornades. Una setmana resulta insuficient si es vol atendre mínimament l’atractiva oferta dels restauradors participants, a menys, és clar, que decidim no acudir a les nostres cases durant una setmana només que a canviar-nos de roba i a pernoctar, però crec sincerament que ni el cos ni l’economia aguantarien una setmana infernal d’aquestes característiques, de restaurant en restaurant.
La Mostra Gastronòmica ha de formar part de l’estratègia promocional del nostre municipi en les millors condicions i no com un esdeveniment més que pot acabar sent irrellevant per inconnex o aïllat d’una estratègia de promoció global , com ho poguera ser la celebració d’una Trobada Internacional d’Amics dels Geypermans, Madelmans i Clics de Famòbil. No n’hi ha prou amb fer, a més cal pensar en el que es fa, com es fa i perquè es fa!.
No em resistisc a concloure aquesta reflexió sense posar de manifest un detall que em sembla transcendent i és que pel que sembla l’anunci de la Sexta Mostra Gastronòmica es va produir en una trobada col·loqui al restaurant Casa del Maco el passat dia 14 de febrer. D’aquesta trobada col·loqui es va fer ressò el diari El Mundo el dissabte dia 16 de febrer en un article publicat a propòsit de la Sexta Mostra. No deixen els lectors d’apuntar-se a aquest extravagant article publicat pel citat diari, doncs el que signa escriu textualment entre altres perles literàries que “A Benissa existeix un vell refrany que diu Benissa polp i missa, se suposa que per la seua singular catedral i pel seu mol·lusc tan de la cuina popular com és el polp.”
En llegir i rellegir amb sorpresa aquest article periodístic titulat “ Benissa, molt més que polp i misssa” em va vindre a la memòria una anècdota ocorreguda en temps de l’Imperi Romà, on un emperador davant la falta de liquiditat de les arques de l’imperi, va comminar els seus senadors perquè posaren les seues dones a la disposició de l’Estat durant una temporada per a recaptar ingressos. Una de les dones, a més de tindre borrissol al rostre, tenia borrissol als pits. Davant la revolada que van provocar aquests atributs en la població masculina romana, l’emperador va cridar a capítol el seu senador i li va etzibar “Endus-te la teua dona que m’espanta la clientela”. Doncs això senyores i senyors del Partit Popular, paren esment als seus convidats i no ens espanten la poca clientela que ens queda.
* Vicent Cabrera i Cabrera és portaveu del PSPV-PSOE a l’Ajuntament de Benissa
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?