Els primers minuts de l’extensa compareixença que va oferir ahir el batle, Juan Bautista Roselló, els va dedicar a presentar una cronologia dels fets. D’eixa manera el batle del PP va involucrar en l’actual crisi del cementeri al PSOE d’una banda i al portaveu del CIBE-Bloc i exbatle, Isidor Mollà, per una altra. Roselló es va remuntar al Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de 1982, que va ser aprovat per un govern local socialista, com “el document bàsic amb què es decideix desmantellar l’antic cementeri” a més de qualificar-se el terreny del cementeri en qüestió com a “dotacional assistencial”.
En 1998 va ser quan va començar la tramitació del Programa d’Actuació Integrada (PAI) del Pla de Bonaire, la zona industrial i de serveis que existeix a l’entrada de Benissa des de València. Aquest pla parcial, que incloïa la reparcel·lació del sector en què estava l’antic cementeri, “va ser aprovat el 25 de juny de 1999 sota el govern d’Isidor Mollà qui jo crec que és l’únic responsable” del succeït en l’actualitat.
D’aquella reparcel·lació van eixir tres terrenys del que era el cementeri. Una és la de propietat municipal, on estan els nínxols caiguts i on es farà el jardí de l’eternitat, mentre que les altres dues es van qualificar com d’edificabilitat particular. Una d’elles és on està el tanatori i va ser cedida pel consistori com a conseqüència del PRI de l’església de la Puríssima Xiqueta mentre que l’altra li va correspondre “amb molt mala sort”, va dir el batle, al propietari actual “que ha passat un calvari per a poder disposar del seu terreny” en el qual pretén construir un comerç o una nau industrial.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?