Encara que el títol bé poguera semblar que al·ludeix a noves mesures físiques que dissenyaren l’estàndard del cos humà en el futur, res més lluny de la realitat. Més de trenta graus de temperatura, menys del trenta per cent d’humitat i més de trenta quilòmetres per hora de velocitat del vent, són els paràmetres idonis que propicien que els incendis forestals acabin sent veritable catàstrofes mediambientals.
Aquest any 2013 no hem viscut una estació estiuenca marcada especialment pel foc, almenys a l’arc mediterrani. Ha sigut el millor any pel que sembla en dècades pel que fa a les escasses hectàrees cremades degut indubtablement pel fet que els tres factors ambientals que l’alimenten han estat per davall de les intensitats propiciatòries però no hauríem de confiar-nos perquè no ha sigut més que sort, sense intel·ligència humana que haja intercedit en aquest resultat.
Enclavaments forestals de gran valor ambiental i paisatgístic com Oltà, La Ràpita, Beniasner, Cosentari, Bèrnia, La Mallada Verda o la pròpia Solana, en la seua àrea limítrofa amb l’Estret de Cardos, per citar alguns l nostre terme municipal , s’han regenerat espectacularment després d’anys sense ser pastura del foc i després d’un cicle de pluges generoses que abasta l’últim lustre. No obstant això el vigor i la bellesa que exhibeixen aquestes masses forestals en l’actualitat a Benissa, comporten al mateix temps el seu potencial destructor.
Per a combatre un incendi en plena propagació es requereix entre mitjans materials i humans uns 10.000 euros per hectàrea. Un bosc tarda a ressorgir de les seues cendres aproximadament 50 anys sent molt optimistes i sense comptar amb pèrdues irreversibles de fauna i flora, però amb tot, el dany moral i econòmic que pateix la població que es veu afectada per una gran catàstrofe d’aquesta natura, sobretot en municipis turístics on se’ls identifica com a icones naturals i identitaris, és inquantificable.
Sorprèn que des de l’any 2007, el Grup Socialista a l’Ajuntament de Benissa, reclame l’elaboració del Pla Territorial enfront d’Emergències del Municipi mitjançant una moció presentada en el ple de l’Ajuntament i encara a data de hui, el Partit Popular que governa l’Ajuntament de Benissa, encara no haja fet absolutament res perquè el nostre municipi compte amb aquest instrument o pla d’emergències. I sorprén encara més que igualment a data de hui, el mateix Partit Popular no haja impulsat la modificació del permís de crema per als usuaris d’aquesta activitat quan des del Grup Socialista es va instar la seua modificació al mes de març d’enguany i va ser aprovada per tots els membres del ple, i es va instar la seua modificació perquè segons el nostre parer vam entendre que tres coses havien canviat amb el temps que requerien una profunda modificació d’aquest document o permís de crema.
La primera és que els jutges i tribunals estan aplicant una tolerància zero en les seues decisions de castigar els actors d’incendis, fins i tot aquells que compten amb permisos de crema i els propaguen per negligència. La segona és que les administracions estan repercutint als actors dels incendis fins i tot als negligents, totes les despeses materials i humanes de l’extinció dels incendis i cal recordar que són factures elevadíssimes, a més de les sancions. I la tercera és que el nostre terme municipal, com quasi tots els de el nostre entorn, està entrant en una situació de guaret total, per l’abandó sistemàtic del cultiu de la terra, factor que agreuja exponenciament el risc de propagació d’incendis.
A tots, la capritxosa sort alguna vegada ens dóna l’esquena. El Partit Popular hauria de saber-ho. No fer res és poc intel·ligent.
* Vicent Cabrera és portaveu del PSOE a l’Ajuntament de Benissa.
Comentaris a la notícia
Joan Josep Cardona Ivars
Estimat Vicent: Jo, que sé que eres home llegit, culte, i a més un bon patriota no cal que et recorde que al llibre segon de les Memòries de Marc Aureli es parla de com hem de contemplar la relació entre els humans. No cal recrear-se massa en allò que comenta sobre que cada dia ens trobem amb desagraïts, indiscrets, insolents i malpensats. En el context del temps en que això escrivia és, i disculpable, aquella espurna de melancolia que tenen alguns dels seus aforismes. En millora del ideari d'aquell emperador venen més avant altres pensadors que ens aconsellen sobre la gratuïtat en fer les coses. Fer, donar i no esperar res a canvi. Això calma. Esperar altra cosa ens fa entrar en un rumiat de cap que ens fa malbé.
Joan Josep Cardona Ivars
Pose aquesta introducció perquè l'elevació ciutadana d'un pensament cara a la opinió pública, i de retruc esperar algun efecte en la direcció municipal pot ser decebedor. De fet mai he rebut alguna resposta a una opinió manifestada per millorar algunes coses que ens afecten als benissers. I el que tu proposes ens afecta a tots i, d'alguna forma es deuria esperar alguna sensibilitat a propostes que es raonen, es manifesten i tenen trellat. El que dius, que és la defensa d'un patrimoni col-lectiu (arbrat i paisatge), com pot ser una altra riquesa col-lectiva cau en un sac sense resposta oficial. Mal anem així. La situació actual econòmica es deuria contemplar des de el consistori com una prioritat on destinar equip humà, pensament, imaginació i els recursos econòmics que la situació ho permeta. La societat civil ja ens dona mostres d'eixa inquietud promovent events, actes, etc. Però hi han coses que escapen a la bona voluntat popular perquè li toca als polítics escometre plans de més abast i que està en les seues mans dur a terme. Acabe de veure l'ordre del dia de la propera sessió municipal i a la vista dels punts a tractar en dona la sensació que ha passat l'estiu com si res i el descans i refresc que caldria tindre per aportar novetat ni està ni es somnia. Això decep al ciutadà i el coloca en una situació de que no sap cap a on van els interessos del poble. Manquen idees i dona tot un aspecte de cansament, esgotament de projectes i deixar que la cosa vaja al seu ritme que , com a mínim és preocupant.
¿Costaria tant pensar que la gestió dels boscos és una qüestió important?. ¿Podem imagina, Déu no ho permeta, que un devastador incendi comence pel Pla dels Molins i s´enfile cap a tota la resta del territori? ¿Com quedarien, persones, cases i territori? ¿Podriem veure aquella panoràmica tan atractiva altra vegada?.
He parlat, fins fer-me mal la boca, que si vivim del turisme caldria potenciar constament eixa riquesa. ¿Una antiga idea sobre el museu del moble, o sobre un modest museu etnogràfic, etc. etc. ni va ser escoltada. ¿Que no ajudaria a millorar oferta i a complementar la iniciativa dels empresaris de bars, cafeteries, petites tendes etc.?. I ja veus el cas que s´ha fet de una millora de les nostres entrades al poble. ¿S´ha pensat alguna vegada en buscar les inversions, subvencions i novetats que podria fer resurgir la nostra agricultura?.
Jo crec que políticament deuries presentar totes aquestes iniciatives a plenari. Marc Antoni continua més avant en els seus pensaments incitant al bon govern dels pobles. I, el que és més important, a que els governants paren l'orella als "vir frugi", que eren, i son, als ciutadans que parlen amb raó i amb trellat. Una abraçada. Joan Josep Cardona
Voleu deixar un comentari a la notícia?