9 d’Octubre, per Jaume Berenguer

Una nova diada nacional, el dia en que recordem per davant de tot que som un poble, i hui, més que mai ho necessitem, i no es tracta d’anar pel carrer amb la bandera penjada al coll, o de defendre que som un poble, un país, una nació, no. No es tracta només d’això, és un dia per reflexionar, per vore en quin estat ens trobem, cap on anem, quin futur tenim com a poble. Ja que tal com van les coses estem en una caiguda lliure.

Des de fa un temps cap ací, hi ha cert partit que intenta convertir-se en el defensor de tot allò valencià, de tot el que és nostre, del que ens identifica. Tots sabem que ho fa només perquè no tenen altre discurs, perquè volen que parlem d’altres coses menys importants, perquè volen amagar la seua corrupció, etc. Fa uns anys era el discurs de l’aigua, recordeu el “agua para todos”, desprès el finançament i el dèficit fiscal. Ara que ja és evident que eixos discursos eren interessats, que eren nomes munició contra l’altre partit del bipartidisme fins arribar a tota costa al poder, s’ha demostrat, que són igual de servils, i amb un sol amo, Madrid, i no, com hauria de ser, les valencianes i els valencians. Ara, de nou, intenten mostrar-se com els únics defensors de les nostres senyes d’identitat.

No cal que enumere ací les seues falsedats, són moltes i tots sabem quines, només si parlem de la nostra principal senya d’identitat, la llengua, recordem que en l’actual curs escolar hi han 14.000 xiquets que volen i no poden estudiar en valencià.

Si parlem del finançament, som l’autonomia que menys inversió per habitant rep de l’estat espanyol. Encara que tots sabem que la Generalitat està en números rojos per la seua nefasta gestió i per posar la mà al caixó, però la veritat és que els valencians rebem una misèria respecte al que recapta l’estat espanyol de nosaltres, però el PP valencià no té valentia per reclamar el que és nostre. Som de les comunitats que més aportem a l’estat i que menys ens retorna, ja no només en finançament directe, també en infraestructures. L’altre dia el molt honorable President, Alberto Fabra, en el debat de política general, va assegurar que en el pròxim any els pressupostos generals de l’estat (PGE) inclourien una quantitat suficient per reprendre les obres de la variant de Benissa. De nou una mentida. Però, i per a quant l’alliberament de l’AP-7? O el tren de la costa? O el corredor mediterrani? Si, eixe que volen que passe per Madrid, com està en plena mediterrània. I per què hem d’exigir tot això? En primer lloc perquè ens pertoca, perquè és nostre, però també perquè hem d’estar millor comunicats amb València i Alacant, pels nostres fills, per quan vagen a estudiar, per nosaltres, per si cal anar al metge, al futbol, al teatre, a passejar, o a menjar-nos una paella, o al revés, que la gent de les ciutats vinga ací. Necessitem aquestes infraestructures per ser competitius, en turisme, en exportació, més competitius, perquè els nostres empresaris guanyen més i no calga reduir els drets dels treballadors.

Un 9 d’octubre, amb molt que celebrar i molt que reivindicar, que ja portem massa anys ofrenant noves glories a Espanya, acceptant TOT el que han ordenat des de Madrid. Ja ens hem fartat d’ofrenar, ara volem demanar i exigir, i volem que ens facen cas.

Ja és l’hora del despertar, d’aquest meravellós poble que va començar a caminar en aquell 9 d’octubre de 1238, i que sempre, malgrat els entrebancs, continuem tossudament alçats i dient ben fort que estem ací, i que ja no acceptem més ser tractats com a ciutadans de tercera. I si el que ens ha de representar no ho fa com cal, fora i un altre !!!!

*Jaume Berenguer és el secretari local de Compromís