Les rutes d’un dominic per Bèrnia en 1808

La història permet recobrar mirades perdudes que projectar sobre els paisatges que encara ens envolten. Per exemple la d’un frare dominic, Bartolomé Ribelles, que va recórrer entre 1803 i 1808 la serra de Bèrnia, aquest immens sistema muntanyenc a cavall entre la Marina Alta i la Baixa. Les seues conclusions es troben en un manuscrit de l’Acadèmia Valenciana publicat en 1917 i en l’actualitat molt difícil de trobar que serà difós pel director del Museu Arqueològic de Dénia, Josep Antoni Gisbert, hui dimecres en una conferència que pronunciarà en la facultat de Belles Arts d’Altea.

Ribelles va néixer a València en 1778 i va morir en 1816. Va ser cronista del regne i de la ciutat de València, sobre la qual va realitzar diversos estudis historiogràfics. I en aquell lustre de principis del segle XIX va realitzar a Bèrnia cinc visites i després va recollir el seu testimoniatge atenent sobretot a la història natural de la muntanya, a la qual considerava una sola unitat geogràfica, i també a la seua important riquesa en jaciments arqueològics. En la seua escriptura, el sacerdot també es va basar en autors anteriors, especialment en les magnífiques cròniques de Cavanilles.

Així, el jaciment romà dels Banys de la Reina de Calp o el situat al nord del riu Algar a Altea, també del mateix període històric, són descrits per Ribelles, que també va atendre a altres restes històriques localitzades al massís de Bèrnia així com a l’enclavament d’Aixa a Xaló. En el cas del jaciment de l’Algar, així ho conta el dominic: “Vaig estar en ell per l’abril de l’any 1808 i hi vaig veure una extensió com de dos tirs de fusell sembrada de rajoles, àmfores i teules romanes destrossades i també de molts fragments de fangs saguntins al voltant d’un tossalet orbicular compost de les mateixes restes amuntegades, que formaven una altura d’uns 40 pams. Pel migdia d’aquest districte passa el riu d’Algar i desemboca en la mar no lluny d’ell, en les proximitats del Cap Negret. Neix aquest riu en les arrels de Bèrnia en l’esquerda profundíssima anomenada Xacos. Brollen en aquest, àdhuc en temps d’estiu, sis fonts, les aigües de les quals entren a poca distància en una insondable caverna, i eixen d’allí per a córrer fins a la mar, en l’extensió de dues hores. En aquest tros se li uneixen els rius de Bolulla i El Castell de Guadalest, que brollen d’altres punts de la Serra de Bèrnia, i aquesta reunió genera segurament el riu Algar, el nom de Tarteso, paraula Euscarana, presa de la veu Diartetsu, que vol dir ficat entre molts, o zambucado“.

Per fortuna, aquests vestigis, en major o en menor mesura, encara estan amb nosaltres. Uns altres, per desgràcia, han desaparegut, sobretot pel que fa al patrimoni natural. Per exemple, en l’actualitat només queden entre dos i set teixos a Bèrnia però a principis del segle XIX encara podia apreciar-se un bosc integrat per aquests preuats arbres. Fins i tot, Ribelles fa referència a una casa propietat de N. Giner situada a Xaló i construïda amb fusta de teixos que en aquell moment es trobava “en un gran estat de conservació”. Avui, ha desaparegut.

Segons Gisbert, el valor històric de les cròniques del dominic contrasta amb la seua escassa rigorositat, ja que no utilitza un mètode científic i es basa en fonts antigues que li fan assumir teories inadmissibles: en particular cita al poeta Avieno i a les referències d’aquest a l’historiador llatí Estrabon. Per exemple, vol demostrar que els cims i les coves de la muntanya es dedicaven a l’aprofitament miner, el que evidentment resulta fals. Així, en un altre lloc afirma: “Fora d’aquests vestigis indubtables de mines antigues, a la muntanya de la Solana de Benissa, hi ha al capdavant de la Vila de Xaló una boca de mina horitzontal, o Arrugia, que dóna alguns indicis d’haver estat d’or. La seua entrada és una mica penosa, i a poca distància de la seua boca té una peça de més de cent pams de llarga, 50 d’ampla i 30 d’alta. S’hi baixa després per una zona amb pedres estreta, de més de 50 passos de llarg, i s’entra en una altra peça de més de cent pams en quadre, i de bastant altura”.

A pesar d’aquests errors, la importància del testimoniatge de Ribelles per a defensar la importància natural i arqueològica de Bèrnia està hui vigent. Així ho demostrarà Gisbert en la seua conferència a Altea a partir de les 17.00 hores i que amb el títol “Visita del cronista PMF Bartolomé Ribelles en 1808” divulgarà el manuscrit recolzat en una memòria fotogràfica de la primera part del segle XX quan “l’estat d’urbanització no era tan alt com l’actual i ens dóna una òptima visió de la tipologia d’aquests paratges a Altea, Xaló, Benissa, Calp o Parcent”.

Per a Gisbert, aquesta historiografia pot erigir-se en una eina per a lluitar perquè Bèrnia es convertisca en un paratge natural protegit ja que el document demostra la importància mediambiental de la serra “equiparable a la del Montgó”. “Hui, visitar Bèrnia ens segueix produint la mateixa emoció que va despertar en els pares de la historiografia valenciana”, conclou.