Protegeixen 6 riuraus, els bancals agrícoles i la roca de les oracions dels “riberers”

Poques vegades una pedra va representar tants anhels i inquietuds. La Roca de la Salve està a un pas de pujar als altars de la protecció patrimonial. El nou PGOU de Senija, ara en fase d’aprovació, inclou aquest cantal en el catàleg de béns etnogràfics. La professora Roser Cabrera, autora de l’inventari, apunta que, a principis del segle XX, la roca va estar al Camí Vell de València. En arribar allí, els veïns de Benissa i Senija que se n’anaven a plantar arròs a la Ribera tornaven la vista enrere per veure el seu poble i li resaven una salve a la Mare de Déu dels Desemparats. Els “riberers”, com es coneixia a aquests emigrants, de vegades no tornaven.

Molts “morien per les nombroses malalties produïdes per les aigües estancades”, recorda, en la fitxa de la Roca de la Salve, Roser Cabrera. Aquesta investigadora també destaca que aquesta pedra, que va caldre moure en construir-se l’autopista, se la van disputar Benissa i Senija. “Fins que, després de traslladar-la d’un lloc a un altre, els senijers la van portar al pati de l’escola”. Allí segueix.

Però no és l’única pedra que preserva el nou PGOU. Senija, ara governada per Bloc-Compromís, passa de no tindre res inventariat a salvaguardar un patrimoni molt vinculat a l’activitat agrícola tradicional. En el catàleg de béns arquitectònics, s’atorga protecció ambiental a sis casetes de camp que mantenen el tradicional riurau. Es dóna categoria de bé de rellevància local a l’església barroca de Santa Caterina Màrtir, del segle XVIII, i a la creu de l’entrada al poble o peiró, de principis del XX. Aquest inventari l’ha realitzat l’arquitecte Josep Ivars.

El catàleg de béns etnogràfics també inclou les campanes de l’església, els retaules ceràmics del centre històric, els aljubs i pous, els bancals, els marges de pedra i els seus “botadors”, que són les escales formades per roques que sobreeixen. El PGOU es converteix en una eina per a salvaguardar el paisatge. Redueix, en l’alternativa de menys construcció, les 24,5 hectàrees actuals de sòl urbà a 16,9 i les 20,9 de sòl urbanitzable, a 15,4. I el sòl no urbanitzable puja a 418,9 hectàrees.