Entrevista a Javier Santacreu, part III

Avuí publiquem la tercera i última part de l’entrevista a Javier Santacreu amb motiu de l’especial informatiu sobre Santa Cecília 2006.

En aquesta part de l’entrevista, es parla del futur, tant de Javier Santacreu com de la banda de música.

El futur de la Banda

Xavi Ivars (Infobenissa): Parlem del futur de la banda. Deixes una banda amb molts músics que t’han tingut només a tu com a director, tant a la banda com a la bandeta. Creus que són els que més notaran el canvi? Algun consell?

Javier Santacreu: Sens dubte. I, a més, són majoria. Consell? Ulls i ment oberta, que el món no s’ha acabat. I un poc de paciència perquè el nou director puga establir les seves maneres i s’integre amb tots ells.

També deixes alguns músics que ja estaven amb tu quan tocaves el saxo a la banda i que, per tant, ja han conegut a altres directors. Són els que han d’estirar del carro? És fonamental el seu paper en la nova etapa de la banda? Algun consell?

Per descomptat. L’experiència i el bon fer, la solera, no pot perdre’s. Em preocupa que algú aprofite el moment per a dir adéu també. Això no seria bo per a la Banda, ara és temps per a la unió i la solidaritat.

I posats a donar consells, algun consell (o avís) al nou director?

Més que un consell, una esperança: que es mantinga el temps suficient per a analitzar la situació i, a pesar de tots els problemes dels quals hem parlat, intentar millorar-la. Amb l’ajuda de tots, és clar.

El futur de Javier Santacreu

El curs passat se li va posar el teu nom, Javier Santacreu, a l’Escola Municipal de Música i Dansa de Benissa. Canviarà la teva funció a l’escola? Noves assignatures, potser?

Reconeixement que mai no deixaré d’agrair, per cert. Com ja he dit abans, les hores de dedicació a la Banda ara seran compensades amb una major presència a l’Escola. La meva tasca és la de Coordinador de Grups Corals i Instrumentals, i eixa és la meva missió principal. Ara puc desenvolupar-la més a fons, i, per descomptat, posar els meus coneixements a disposició d’aquells que vullguen completar la seua formació a nivell d’harmonia, anàlisi, etc. Però açò s’ha de parlar i organitzar bé, no és decisió meva. El director de l’Escola i la Regidoria de Cultura (l’Escola és municipal) són els que han de pendre les decisions en eixe aspecte. A partir de gener estaré en una fase de transició, doncs el curs ja és començat, però per al proper caldrà planejar totes eixes qüestions.

Quins reptes personals i professionals esperes afrontar?

A nivell local, a més a més de l’esmentada dedicació a l’Escola de Música, continuaré -espere que per molt de temps- al front de la Coral Benissenca i la Banda Juvenil. El cor deu millorar encara més, i tenim reptes com el XXV aniversari, al 2007, i projectes de millora. La “Bandeta” ha crescut i s’ha de pensar molt bé quina ha de ser la seva funció. Ambdues formacions demanen més atenció, i eixa és ara la meva preocupació. I, a nivell personal, les coses no han canviat. La composició és la meva tasca primordial, i, com deia al principi, caldrà buscar hores d’on siga per dedicar-li el temps que necessita. Ara mateix, estic treballant amb un encàrrec de l’Orquestra de la Marina Alta (OMA) per al seu X aniversari, al 2008.

Quin tipus de relació tindràs a partir d’ara amb la banda? Fent un simil amb el futbol, la figura de “director esportiu” d’un club et sembla adequada per a una banda?

No. En una banda, el director és l’únic responsable de l’assumpte musical. Qualsevol interferència seria totalment contraproduent. Altra qüestió és que, en algun moment, puga dirigir altra vegada un concert, de manera molt ocasional i extraordinària… però açò no pot ser immediat. Ara, músics, directius, públic i nou director hauran d’acostumar-se tots a la nova situació, i, d’ací a un temps, ja parlarem… si algú ho estima convenient.

Tornar a la banda com a músic és una cosa que t’has plantejat alguna vegada?

No, doncs ja fa molt de temps que vaig deixar de tocar. A més, no em trobaria còmode, i, supose, el nou director tampoc ho estaria.

És possible en un futur (més llunya que no proper) fer un altre concert de Gershwin per celebrar uns nous deu anys?

D’ací a deu anys, el que espere és que celebreu tots (i jo aniré a aplaudir més fort que ningú) el desé aniversari de qui ara comence a treballar amb vosaltres. Seria una bona senyal d’estabilitat.

Des d’Infobenissa volem agrair-li a Javier Santacreu la completa predisposició a fer l’entrevista des del moment en què li ho vam plantejar.

I com a músic de la banda des de fa 9 anys, i tres més de la bandeta, només puc agrair-te tot el que has fet per la música al nostre poble i, sobre tot, el que has fet per nosaltres.

Gràcies, Javi.