El veritable turisme diferencial de la Marina Alta es diu riurau

Hi ha coses que han de succeir perquè un es pregunte com és que no han succeït abans. Anys, dècades fins i tot, porten els municipis de la Marina Alta repensant -això sí, cadascun pel seu compte- el model turístic i buscant elements diferencials per a destacar en la multitud d’oferta de sol i platja per acabar oferint a Fitur tots exactament el mateix: aquest sol i aquestes platges, gastronomia, activitats nàutiques, i una miqueta de patrimoni històric i natural. Enguany, no obstant això, 12 poblacions de la comarca han sabut veure que la Marina té platges úniques, però també arquitectures úniques; arquitectures que no existeixen a cap altre lloc -més que en alguns municipis de la Safor- i que, a més, van associades a un paisatge, a una forma d’entendre la vida i a la puixant història del segle XIX a la zona. Arquitectures que es diuen riurau i que ahir van fer que la Marina Alta traguera a relluir tota la seua singularitat en la més internacional de les fires de turisme, Fitur.

La fira turística madrilenya acollia ahir la presentació de la Ruta dels Riuraus de la Marina Alta, en la qual participen conjuntament els municipis de Benissa, Gata, Llíber, Ondara, Parcent, Pedreguer, El Poble Nou de Benitatxell, Teulada, Xàbia i Xaló, i les entitats locals menors de Jesús Pobre i la Xara. La ruta és un producte en el qual totes aquestes poblacions han estat treballant durant un any, i que busca posar en valor el riurau i tot el que aquest porta associat, que és molt: arquitectura industrial i rural, cultura, el paisatge agrícola, els vins, les misteles, el raïm i la pansa, i la gastronomia; tot això “constitueix una oferta singular, diferencial i diversa vertebradora de la Marina Alta”, com expliquen els municipis involucrats.

A més de la presentació de la Ruta dels Riuraus, l’acte d’ahir a Fitur incloïa una demostració de l’Escaldà del Raïm, el procediment per a l’elaboració de la pansa que està en tràmits de ser declarat Bé d’Interès Cultural (BIC) Immaterial per iniciativa de Jesús Pobre.

Aquesta ruta patrimonial, cultural, paisatgística i gastronòmica debutava precisament amb l’acte d’ahir a Fitur i té com a eix vertebrador l’integrat pels riuraus que conserven les poblacions participants. “Les catedrals de la pansa dels 12 municipis desperten de la seua letargia, per a donar a conèixer un patrimoni únic al món, que només existeix i pot ser visitat al País Valencià i, amb més presència, a la Marina Alta”, deia ahir en la presentació el batle de Jesús Pobre, Javier Scotto.

Juntament amb els riuraus la ruta es completa per exemple, amb les cases senyorials i l’arquitectura rural vinculades a la puixança de l’economia del moscatell; el raïm i la pansa que tots els integrants de la ruta conreen i elaboren entorn dels riuraus; els vins i misteles de Teulada, Benissa, Xaló, Parcent o Llíber; la llata de Gata; la gastronomia -tant la d’interior com la marinera-; la rebosteria; les coques o l’Escaldà de Jesús Pobre. També amb rutes locals de riuraus o d’arquitectura relacionada, com la de Pedreguer, el paisatgisme de ceps i miradors presents al llarg de la ruta, o exposicions etnològiques com les de Xàbia i Teulada, i l’economia local i de proximitat.

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda al diari electrònic LA MARINA PLAZA el 25 de gener de 2014.