Breus apunts sobre el traçat de l’autopista A7 pels termes de Benissa i Calp

Han transcorregut quasi quatre dècades des que es va posar en marxa el gran projecte d’execució de l’autopista A7, en el seu trajecte Gandia-Benidorm. Hui, moment en què es planteja a llarg termini el debat de la nova creació d’infraestructures de transport per a la franja costanera de la Costa Blanca, mereix la pena tornar la vista enrere per a analitzar els criteris que van ser utilitzats en el passat per a dissenyar el traçat de l’important vial al seu pas per aquests termes municipals.

La concessió administrativa per a l’execució d’aquestes obres va ser atorgada a l’empresa AUMAR, Autopistas del Mare Nostrum, S.A., en virtut de Decret 3.477/1972, de 21 de desembre. Un primer avantprojecte va ser redactat per aquesta societat concessionària, posteriorment revisat per l’Administració. Aquest instrument dissenyava el traçat pegat a la costa i cenyint-lo als nuclis urbans, en la recerca d’optimitzar la rendibilitat de l’explotació per a fer-ho accessible a un major nombre d’usuaris. El vial projectat entrava en terme de Calp per l’Estret del Mascarat, recorria el vessant est de la muntanya d’Oltà, per a, creuant la nacional 332, situar els peatges a la Partida de Benicolada. Des d’aquest punt continuava el seu recorregut per terres del Cosentari i La Cometa per a desembocar a La Fustera de Benissa.

Després de complir-se el període d’al·legacions a l’exposició d’aquest avantprojecte, es van recollir 108 reclamacions presentades per afectats benissers, molts d’ells propietaris estrangers; i tan sols 2 al·legacions van procedir de Calp. Resulta paradigmàtic que aquestes reclamacions eixiren de les empreses constructores emergents que acabaven de fer apilament de grans superfícies per a urbanitzar. Villarrasil, S.A, acabava d’adquirir la gran finca del Fanàdix, hui Urbanització San Jaime, de més de 600 fanecades, per les quals havia pagat 1.800.000 a l’Asil de Benissa. A aquesta al·legació es van sumar unes altres de nous promotors, VAPF, Pedro Soliveres, Constructora Ortolá, Constructora del Este, i les empreses dels germans Porsellanes. Aquestes reclamacions es plantejaven per afectar el traçat a les naixents urbanitzacions planejades. Cal agrair aquesta mobilització del sector de la construcció que fins i tot va promoure la protesta de treballadors per l’amenaça de pèrdues d’ocupació. Mai la defensa de l’interès particular va poder fer major favor al general. D’haver-se executat les obres del traçat segons aquest projecte s’hauria infringit un dany irremissible al territori, dany que hauria condicionat severament el desenvolupament urbà dels nostres municipis que, tot i ixí, continuarien sense sotmetre’s a un mínim rigor planificador durant lustres.

L’estimació d’aquestes al·legacions va donar lloc a un nou traçat que coincideix amb l’actual, i que només afecta al terme de Calp en un quilòmetre lineal. El nou període d’exposició pública va llançar com a resultat 55 noves reclamacions des de Benissa i 1 des de Calp. Les al·legacions benisseres venien elevades per agricultors que consideraven que les terres afectades pel traçat eren de gran riquesa agrícola, i sol·licitaven el trasllat del vial a “un mínim d’un quilòmetre a l’interior”.

El Col·legi d’Arquitectes de València va mostrar la seua oposició frontal al traçat i va proposar el seu trasllat a deu o vint quilòmetres terra endins., “deixant fora de perill els municipis afectats i adaptant el traçat als sistemes muntanyencs propers a la costa”.

Juntament amb aquestes consideracions aportem un plànol que mostra l’opció presentada pel concessionari; la segona, que correspon a la redissenyada i finalment executada, i una tercera que va ser barrejada com a optativa per l’interior. Som de l’opinió que aquesta última alternativa hauria sigut l’escollida de projectar-se aquesta infraestructura en l’actualitat.

* Aquests apunts sobre l’A7 han aparegut el 27 de gener de 2014 al facebook de José Luís Luri.