167 anys d’història d’un Porrat

Pel seu interés reproduïm aquest article aparegut al diari LAS PROVINCIAS el 14 de gener de 2007:

Any 1840. Els benissers de l’època es reuneixen i decideixen organitzar una fira amb l’objectiu d’adquirir els productes que en aquests moments no es podien trobar a la Benissa del segle XIX. De la mà del cronista oficial del poble, Joan Josep Cardona, LAS PROVINCIAS conta hui aquest esdeveniment amb més de 160 anys d’història i tradició.

Cardona conta que la fira tal com es coneix avui dia és bastant recent, concretament de principis del segle XX. No obstant això, puntualitza que “abans ja existia un porrat molt important que se celebrava a l’ermita de Sant Antoni”. És ací quan es retrocedeix fins a la primera meitat del segle XIX. El cronista benisser conta que “l’ermita estava situada a la zona del Tossal de Cabrera dedicada a aquest sant i allí es congregaven molts comerciants en un porrat pioner a la zona”.

Amb l’arribada de noves infraestructures, com va ser l’actual carretera N-332, l’ermita es va enderrocar i va ser quan les autoritats municipals van decidir traslladar-lo fins el carrer Ample. En ser un lloc més cèntric i ample, va ser en aquest moment quan la fira benissera comença a prendre forma i s’assembla a com s’hi coneix avui dia. En aquests anys la fira va començar a prendre esplendor i molts comerciants es van fixar en Benissa com a centre neuràlgic d’intercanvis comercials en els mesos d’hivern.

Canvi d’ubicació

Sobre l’any 1902, segons conta Cardona, “quan ja està construïda la plaça del Rei Jaume I es decideix traslladar la mostra a aquest lloc” ja que reuneix les característiques suficients per a fer-la més gran.

Amb aquests antecedents el cronista oficial ressalta l’antiguitat de la Fira de Sant Antoni explicant que “marcava el calendari a Benissa ja que s’aportava al poble les novetats d’eixos anys com podien ser paelles o utensilis per a treballar al camp”.

Però sens dubte, el gran assoliment de la fira d’hivern de Benissa, segons conta Cardona, és que “va permetre que arribara fins a la Marina Alta un cinematògraf”. D’aquesta manera, els visitants de l’època van quedar sorpresos en comprovar com un “mag” era capaç de reproduir imatges en moviment, una cosa mai vista fins aleshores.

A més, moltes companyies de teatre triarien Benissa com a destinació per a representar les seues obres. En definitiva, era una cita ineludible per a aquells que volien ser conscients del que succeïa a tot el món.

Una pesseta de plata

Una de les anècdotes que conta el cronista és que en les primeres dècades del segle passat, “els Reis Mags passaven per Benissa sense deixar res, tan sols donaven als més xicotets una pesseta de plata perquè els xiquets pogueren comprar-se a la fira les llepolies o joguines que desitjaven”.

Que aquesta mostra se celebre pel gener no es deu, tan sols, en honor al sant. En aquestes dates, els llauradors ja havien cobrat les pagues de les seues collites pel que “a la fira aprofitaven per a comprar bestiar o carros per als animals”.

Amb l’arribada de l’electricitat a la primera meitat del segle XX, vénen les atraccions amb una mica de moviment. El descobriment va permetre que els xiquets creixeren en la dècada dels anys cinquanta amb el moviment d’una roda de cavall o una pista de cotxes.

Joan Josep Cardona detalla que la fira de Benissa és una evolució del Porrat. Per això, es pot dir que “va ser la pionera a la comarca, a més en celebrar-se en ple hivern i sense festes als pobles dels voltants adquiria una major singularitat”.

Pilota valenciana

Així mateix, la fira servia també per a celebrar “partides de pilota valenciana que eren d’autèntica rivalitat entre els pobles”.

Etimològicament, no se sap amb exactitud d’on prové la paraula Porrat. Segons Cardona, “alguns lingüistes opinen que si Porrat poguera vindre d’alguna transformació de la paraula Torrat, és a dir, els cigrons passats per un bany d’algeps i fregits en una paella”. Es tracta, segons el cronista, d’una tradició molt antiga.

Les autoritats municipals eren els encarregats d’organitzar aquestes festes. Existia una subhasta dels llocs on s’anaven a col·locar els comerciants i li encarregaven a algun vilatjà entès en la matèria la construcció de barraques de fusta i canyissos.

L’extensió de les primeres edicions de la fira era molt major que l’actual. Cardona conta que s’expandia pràcticament “per totes els carrers que envolten la Catedral”. Una vegada que l’organització dels preparatius finalitzava, l’ajuntament convidava els seus treballadors a “un conyac, torró i un puro”.

Les anècdotes que es recorden dels primers anys de fira estan relacionades amb el tema sexual. Cardona explica que “en tractar-se d’unes festes pròximes als carnestoltes, s’aprofitava aquest moment perquè arribaren a Benissa senyoretes de vida alegre que els mateixos senyors del poble les portaven perquè actuaren al Casino”.

Avui dia, la Fira i Porrat s’ha consolidat a través del temps i és un punt de trobada que espera rebre més de 10.000 persones en aquesta edició.