La Puríssima més revolucionària

La plaça estava de gom a gom com sempre que, proclamades les festes patronals, s’espera l’eixida de la Puríssima Xiqueta de la parròquia per a acompanyar-la en processó pels carrers del poble. No obstant això, aquell 25 d’abril de 1976 va ser diferent a tots. Mentre centenars de veïns s’amuntegaven a les portes de la Catedral de la Marina algú va desplegar des d’una finestra d’una de les torres una bandera més que revolucionària llavors: era a parts iguals la Senyera i la Republicana. I sobre el llenç estava esgrafiat el lema “Socialisme i llibertat”.

D’aquesta història, vella ja, es parlava a Benissa de la mateixa manera que es comenta una llegenda urbana en qualsevol altre lloc. El motiu era que no existia cap document gràfic que provara que tan gosada acció es va produir en realitat i no era un conte d’algú que volia “enrogir” el seu currículum vitae. No existia cap imatge fins ara d’aquell fet.

El llibre escrit pel periodista benisser Miquel González Ivars amb el títol “25 anys de democràcia a Benissa” mostra a la pàgina 37 la fotografia més buscada. Al costat d’ella González explica la història que sens dubte va ser la més comentada d’aquelles patronals i probablement també d’aquell any 1976.

Detenció

El periodista conta que els agents de la Guàrdia Civil es van afanyar a retirar la bandera una vegada s’adonaren de la seua presència en una de les parets del temple. Al mateix temps una persona, “amb jaqueta de groc canari” va eixir corrent d’una de les torres. Es va unir a la multitud per a comprovar les conseqüències de la seua gosadia entre el públic fins que un veí el va identificar com l’autor de la insurrecció. Llavors el jove va apostar per eixir corrent de la plaça, sense mirar enrere.

Però va ser massa tard. Membres de la policia local el van detindre immediatament. Va ser traslladat primer al quarter de la Guàrdia Civil de Benissa i després al jutjat de Dénia. Allí va ser posat en llibertat tan sols després que el president de la Internacional Socialista, Ditter Kronegui pagara les 20.000 pessetes de multa imposada pel magistrat.

Organització

Aquell jove era Francisco Herrero, més conegut com Paco El Churro, i en el seu acte revolucionari no va estar sol. Miquel González conta al llibre -que va ser presentat davant la societat benissera divendres passat- que “la bandera va ser cosida per les curoses mans de Pepita Pasqualot (més conegua al poble com La Passionària” i que a més El Churro havia comptat amb la col·laboració d’un altre militant socialista de Sueca, Manolo Lledó.

Així mateix, González assenyala a continuació que “els socialistes benissers, entre ells Pepa Frau -posteriorment alcaldessa de Gandia-, com era lògic, van aportar la part logística, a pesar de les paraules de Jaume Castells” -que després seria diputat a les Corts de Madrid pel PSOE- i que es va afanyar a negar qualsevol vinculació del PSOE amb els fets que havien succeït i dels quals es van fer ressò tot els mitjans regionals.

Torna a ser cert, una vegada més, que sense els llibres no hi ha memòria i que 31 anys no són res si la història, i la fotografia sobretot, valen la pena.