El PP veu amenaçada la seua hegemonia a Dénia, Calp, Ondara i Benissa

Què passaria si les eleccions europees d’ahir diumenge s’hagueren celebrat en clau municipal? Doncs que el mapa polític de la Marina Alta, ja per ell mateix molt complicat i ple de sigles, s’haguera fragmentat encara més; que els batles de les grans poblacions de la comarca com Dénia, Xàbia, Calp, Ondara o Benissa tindrien molt complicat continuar governant i fins i tot podrien perdre la vara de comandament; que entre aquests nuclis de més de cinc mil habitants només quedaria una majoria absoluta, la del PP a Teulada; i que tant populars com socialistes retrocedeixen, tal com ha ocorregut a la resta de l’Estat, a marxes engegantides per l’augment d’EU, Compromís, el sorprenent Podem i UPyD.

Evidentment, aquesta translació dels resultats europeus a uns hipotètics comicis locals s’ha de realitzar amb molta prudència. No és ni molt menys exacta. Ahir no concorrien partits independents amb gran pes a la comarca. I algunes forces polítiques ara triomfadores, com EU i sobretot Podem, tenen poca estructura orgànica per aquests indrets. Però tot i així, els sufragis d’ahir marquen una tendència molt significativa. Entre les últimes europees celebrades el 2009 i les últimes municipals de 2011 es donaven factors comuns, com una hegemonia de PP i PSOE i resultats molt discrets de la resta de forces polítiques. Ara ja no és així.

S’han acabat els temps en els quals el PP (tant a Europa com en cadascun dels municipis) superava el 40% dels vots i fins i tot arribava al 50%. Des d’ahir estan sobre el 30%. Els socialistes ni això. En la majoria de poblacions passen amb dificultats el 20%. En canvi i si aquestes hagueren sigut unes eleccions municipals, Compromís, EU, Podem i UPD hagueren obtingut representació pràcticament en totes les localitats grans de la Marina Alta. Així que els actuals batles de la comarca s’han de prendre de debò aquesta situació. El que va ocòrrer ahir expressa el gran descontent de la població amb el bipartidisme i amb l’actual classe política a l’ús.

Dénia: PP i PSOE, més a prop que mai

Si les eleccions d’ahir hagueren sigut unes eleccions locals, a Dénia PP i PSOE s’hagueren deixat la meitat dels vots que van obtindre en les locals de 2011. Les dos forces haurien obtingut 6 regidors, enfront dels 9 que fa tres anys va aconseguir la popular Ana Kringe i els 8 de la socialista Paqui Viciano. Compromís, que ara té un sol regidor, n’aconseguiria 3, i entrarien en la corporació Podem amb 2 regidors i UPyD amb 1. En canvi, es quedaria fora el CDL, que concorria en aquestes eleccions sota la marca Ciutadans. Tot això, explicant que ni Centre Unificat (que ara té dos regidors) ni Gent de Dénia aspiraven ahir a tindre un escó a Brussel·les.

A Dénia s’ha produït una altra circumstància especial. La distància entre populars i socialistes s’ha reduït en menys d’un punt, una cosa que no succeïa des de 2009. En les europees d’aquell any, el PP avantatjava al PSOE en quasi 4 punts i en les locals de 2011 en cinc. Així que malgrat guanyar, ahir no va ser un bon dia per al PP de Kringe. Per a anàlisis posteriors queda establir si hi ha hagut també un vot de càstig per a la gestió de la batllessa. Els socialistes, sense candidat encara clar per a 2015, no estan precisament per a brindar, però en una hipotètica nova corporació podrien formar govern amb EU i Compromís, els seus dos socis en un possible tripartit a la Generalitat.

(*): Simulació realitzada amb la Llei d’Hondt
Xàbia: Bones i males notícies per a Chulvi

Com no podia ser d’una altra manera, el mapa polític a Xàbia seguiria sent molt complicat. Hi ha notícies roïnes i bones per al PSOE del batle José Chulvi. Les roïnes és que, al contrari del que va succeir en 2011, el PP ha tornat a guanyar les eleccions i que ara mateix obtindria 8 regidors enfront dels 7 dels socialistes. Ara bé, també és veritat que el PSOE tindria un regidor més dels que va aconseguir en les últimes eleccions locals i que la pèrdua de vots dels socialistes de Xàbia ha de ser una de les menys fortes de tot el país.Les mateixes paradoxes es produeixen en el PP, ara en plena crisi interna a Xàbia. Ha guanyat, però hauria de tindre en compte que als comicis d’ahir no es van presentar partits independents del seu mateix espectre ideològic com Xàbia Democràtica, Nueva Javéa o Ciudadanos por Jávea que a nivell local li lleven moltíssims vots. Hi ha una dada molt roïna per als populars xabiencs: en les europees de 2009 van aconseguir el 53% dels vots. Ara, el 29%. D’altra banda, Xàbia ha de ser un dels pocs municipis valencians on Compromís torna a retrocedir (obtindria dos regidors enfront dels 3 actuals). En la corporació també ingressarien Podem, UPyD i Esquerra Unida.

Calp: Un home fort en dificultats

Al batle de Calp, César Sánchez, un dels homes forts del PP valencià, les coses tampoc li hagueren anat bé: es quedaria en 8 regidors, enfront dels 10 que té actualment, perdent ni més ni menys que 1.700 vots. Comparativament, el bac del PSOE, encara que notable, és menys important: també es deixa uns 700 sufragis, però millora dos punts en percentatge i hauria guanyat dos regidors pel que fa a 2011, passant de 5 a 7.En aquest hipotètic escenari, el PP tindria molt difícil reeditar un pacte de govern com el que ara manté amb Independents i seria molt més senzilla una coalició d’esquerres. Podem es convertiria en la clau del govern, amb 2 regidors. A més, tornarien a la corporació Compromís (que es va quedar fora en els últims comicis) i EU, i debutaria UPyD, tots amb un regidor.

Benissa: L’hegemonia del PP trontolla per primera vegada des de 1999

Resultat gairebé històric a Benissa. L’hegemonia que el popular Juan Bautista Roselló ha vingut mantenint des de 1999 es veuria per primera vegada seriosament amenaçada. Els populars passarien de 8 regidors a 7 i aconseguirien només un 30% dels vots, enfront del 43% de 2011 i l’impressionant 52% de les europees de 2009. Seria així possible que l’esquerra accedira al poder local però, això sí, no gràcies al PSOE, que també retrocedeix en vots i perd un altre regidor, sinó a la puixança dels altres dos partits d’esquerres: especialment de Compromís, que obté un gran resultat i aconseguiria tres regidors, i d’Esquerra Unida, amb dos. També ingressaria en la corporació Podem, amb un regidor.

Teulada: L’única majoria absoluta

Ni tan sols l’enfrontament que manté el batle, Antoni Joan Bertomeu, amb el seu antecessor en el càrrec i actual portaveu del Consell, José Císcar, fan mossa en el PP de Teulada. Els populars d’aquest municipi són els únics entre les grans localitats de la Marina que conservarien la seua majoria absoluta i també mantindrien els mateixos regidors que en 2011, deu. Això sí, perdent percentatge de vots: ara ja “només” disposen del 41%, enfront del 53% dels últims comicis locals i a l’aclaparador 59% de les europees de 2009.Bona part de la culpa de l’hegemonia popular la té el PSOE, que segueix en caiguda lliure. Llastrats per una greu crisi interna després de la dimissió del seu portaveu, els socialistes passarien de 5 a 4 regidors i perdrien deu punts respecte a 2011. Compromís pràcticament repetiria resultats i entrarien en la corporació UPyD i Podem.

Pego: Els partidaris de Pascual seguirien en l’oposició

El PP del controvertit exbatle Carlos Pascual seguiria sense tornar al poder. A pesar que continua sent el més votat, ahir va rebre una bona garrotada a les urnes: va perdre més de la meitat dels vots que havia atresorat en 2009 i 2011 el que, per aquestes coses de la Llei d’Hondt, es traduiria només en la pèrdua d’un regidor. De qualsevol forma, es quedaria en l’oposició si la resta de partits o alguns d’ells signaren un pacte. Al PSOE de l’actual batle, Enrique Moll, no li aniria tan mal com en altres llocs: encara que perd 500 vots pel que fa a 2011, guanyaria el cinquè regidor i es quedaria a només dos punts dels populars. També Compromís sumaria un regidor més, fins aconseguir-ne 3. A més, Esquerra Unida obtindria un regidor, amb el que els seguidors d’un hipotètic tripartit serien majoria a Pego.En canvi, Ciutadans, en l’actualitat el soci de govern del PSOE, es quedaria fora de la corporació en no haver aconseguit el 5% dels vots. Una altra qüestió és si el partit de Carmelo Ortolà repetiria aquest mal resultat en unes hipotètiques locals. En canvi, sí que obtenen representació UPyD i Podem.

Ondara: Ximo Ferrando deixa de ser intocable

Cas semblant al de Benissa és el d’Ondara. El seu batle, Ximo Ferrando, intocable des de fa més d’una dècada, perdria ara la majoria absoluta i baixaria de 8 a 5 regidors. També es deixaria pel camí 27 punts respecte a 2011 i 22 respecte a 2009. Ara bé, els socialistes es desplomen, amb un regidor menys. Es recupera Compromís, que dobla vots i regidors, i entrarien en la corporació Esquerra Unida i Podem.

Pedreguer: L’esquerra amplia la seua majoria

També retrocedeix a Pedreguer el PP, que de 6 regidors passaria a només 4. En canvi l’esquerra, que ara ja governa gràcies a un tripartit, ampliaria la seua majoria encara que no gràcies al PSOE de la batllessa Dora Martí, que també perd un regidor, sinó a la resta de forces polítiques: guanyaria un regidor Compromís, i entrarien en la corporació Esquerra Unida amb dos regidors i Podem amb un. Aquestes últimes formacions se situen al mateix espai polític que Aixa, en l’actualitat el tercer grup del tripartit al costat de PSOE i Bloc i que lògicament no concorria a les eleccions d’ahir.

Gata: Compromís, per davant del PSOE

Gata de Gorgos és l’única població important de la comarca en la qual Compromís ha superat en nombre de vots el PSOE, situant-se com a segona força política i relegant els socialistes al tercer lloc. El PP guanyaria les eleccions però perdria un regidor. En l’actualitat, la popular Maite Signes governa en minoria després que socialistes i nacionalistes hagen sigut incapaces de signar un pacte de govern. En aquesta simulació, entrarien en dansa altres dos forces polítiques que podrien ser la clau del govern: Podem i Esquerra Unida, ambdues amb un escó municipal.

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda el 26 de maig de 2014 al diari electrònic LA MARINA PLAZA.