Les guerres de Benissa i l’autopista

Com sempre que ocorre un enfrontament d’aquest tipus des dels dos bàndols es nega l’existència del conflicte fins que les declaracions es converteixen en tan bel·ligerants que tot esclata. Succeïx en l’actualitat entre Calp i Benissa per motiu del futur accés a l’AP-7 del poble del Penyal d’Ifach. No obstant això, els benissers ja estan acostumats a les batalles relacionades amb l’autopista.

En aquest sentit, el llibre “25 anys de democràcia a Benissa”, del periodista Miquel González, recull l’agra polèmica que es va generar entre Benissa i Senija per la coneguda com a “Pedra de la Salve”, roca simbòlica on els llauradors resaven abans d’iniciar el seu viatge cap a la comarca de la Ribera per a treballar en la recol·lecció de l’arròs. Corria l’any 1976 i la constructora de l’autopista tenia previst passar per damunt la Roca de la Salve.

Llavors els benissers van decidir recollir la pedra i portar-la fins un lloc segur. Però es van trobar amb l’oposició de Senija ja que la roca estava situada al seu terme municipal. Per a impedir que Benissa se l’emportara van acudir fins i tot a la Guàrdia Civil. I va ser precisament a la casa quarter on van acabar les dues parts. Després de la lluita es va arribar a un pacte: moure la pedra 20 metres perquè no es veiera afectada per l’autopista i construir una ermita com a record. 30 anys després, res no hi ha d’aquell acord: la Roca de la Salve segueix a l’escola pública de Senija i no s’ha aixecat encara el temple en el seu lloc original.

Però el de la Salve no va ser l’únic problema que va afrontar Benissa amb motiu de la construcció de l’autopista. Una carretera que en els primers mapes passava per la costa, en concret per la Fustera. Arran de la notícia i després d’innombrables gestions les autoritats locals van aconseguir que els tècnics en modificaren el traçat que hauria pogut canviar per sempre la fisonomia del poble.

Es va optar doncs per l’alternativa de traçar la carretera entre Benissa i Senija. Però no es van acabar els problemes. Com que l’autopista és una gran infraestructura, l’empresa constructora necessitava una base logística. Va escollir per a la seua ubicació una superfície de 130.000 metres quadrats a les partides de La Costa i Benimallunt. L’ocupació anava a ser temporal però els 34 llauradors afectats i tot el poble es va encendre, tant que els propietaris es van negar a signar les actes d’expropiació prèvia. Es va assegurar llavors que el batle i el secretari de la Germanor de llauradors havien cobrat 30.000 euros a canvi de la reserva dels terrenys. Mai s’han provat les acusacions, però la base logística es va instal·lar allí.

El mateix any 1976 el poble de Pedreguer va eixir al carrer per a impedir la instal·lació d’una planta asfàltica al poble precisament per a la nova carretera. La pressió social va triomfar en aquest cas.