Ortiz va tractar amb el PP la compra d’un diari amb diners de la Generalitat.
Les privilegiades relacions d’Enrique Ortiz, el gran constructor d’Alacant, amb els polítics de la ciutat i la província són conegudes. Ortiz comparteix imputació en el cas Brugal amb l’alcaldessa d’Alacant, Sonia Castedo; el seu antecessor, Luis Díaz Alperi, i l’expresident de la Diputació José Joaquín Ripoll per les suposades corrupteles comeses en la gestió de l’urbanisme. Però Ortiz, que es presenta a ell mateix en moltes de les converses gravades per la policia com “la polla insaciable”, una metàfora sobre la seua ambició, rebia, a més, un tracte preferent de la direcció regional del PP durant la presidència de Francisco Camps. La confiança va arribar al nivell que a principis de 2009 Ortiz va proposar al llavors número tres del PP valencià, David Serra, comprar el diari gratuït Metro amb diners de la Generalitat per a guanyar influència política.
La intervenció de les comunicacions entre ambdós es va produir al cas Brugal. Però en estar moltes converses relacionades amb el cas Gürtel, en què Ortiz i Serra estan imputats, han sigut incorporades al sumari d’aquesta última causa. En concret, a la peça que investiga el finançament il·legal del PP. La primera conversa punxada en la qual tracten la compra del diari és del 2 de febrer de 2009. Faltaven set dies per a l’esclat del cas Gürtel que va apartar de la primera línia política, entre d’altres dirigents populars, a Serra, en aquells dies vicesecretari d’Organització del PP de la Comunitat Valenciana i hui dia diputat ras al parlament autonòmic. Comença parlant Ortiz:
– Saps que Metro Espanya ha tancat?
– (Assenteix).
-Val. Tenim la possibilitat de quedar-nos-el a nivell nacional.
-Sí.
-Cal preguntar a Vicente [que pel que es veurà després sembla Vicente Rambla, llavors vicepresident de la Generalitat i imputat amb Ortiz i Serra en el cas Gürtel], a veure si això pot interessar. Quedar-nos amb [les edicions de] Madrid, Barcelona, ??Saragossa, Sevilla i muntar Metro controlat per nosaltres clar. I clavar-lo en el tema polític i demés. Però això té un cost anual. En principi el primer any d’uns sis, set milions de pèrdues.
– (Assenteix).
L’endemà pel matí el constructor torna a cridar a Serra, i li clava pressa: “Necessite en un parell de dies màxim donar una resposta”.
-Val, val, perquè aquests temes peten-, respon Serra.
-Jo crec que políticament interessa Sevilla, Barcelona, Madrid, Saragossa i Comunitat Valenciana, que la tenim. Doncs la resta és dir: ‘Escolta, volem jugar una carta política a nivell nacional, perquè amb aquesta capçalera podem fer-ho on ens done la gana’.
-Val.
-I clavar-lo per descomptat més en política, perquè fins ara els gratuïts no estaven entrant en política. Seria aprofitar el moment, que la gent mira fins l’euro que val el diari i es ven més al gratuït, per fer alguna promoció.
-Ja, ja t’entenc perfectament.
-Però clar, això té un cost. Pensa en cinc o sis milions, que evidentment haurien d’eixir d’ací, del Govern d’ací. O busca suports d’on siga, vinga.
-Val.
-Molt bé-, diu Ortiz.
-Ok-, ??tanca Serra.
Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda l’1 de juliol de 2014 al diari EL PAÍS
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?