Dihuit municipis de la Marina Alta s’uneixen contra els problemes de proveïment agreujats per la sequera

“Aquest és un dia històric” va dir un regidor; «sí, però ara cal posar-se a treballar de valent”, li va contestar un altre, menys eufòric. Aquesta va ser la doble sensació que ha presidit hui la transcendent reunió del Consorci d’Aigües de la Marina Alta, una entitat que malgrat la seua experiència -va ser fundada el 1987– portava anys sumida en la letargia. Ara torna a funcionar. Quasi per obligació. Ha de fer front als problemes de proveïment que pateix la comarca i que s’han vist agreujats per la gran sequera actual.

Després que durant molt de temps cada municipi féra en això de l’aigua la guerra pel seu compte –i de vegades enfrontant-se amb la localitat veïna–, els 18 municipis que formen aquest consorci i que representen el 88% de la població i el 91% del consum anual de cabals, han decidit més enllà de diferents sigles polítiques unir-se sota el paraigua de la Diputació d’Alacant, on s’ha celebrat hui la trobada, per a traçar un pla amb dos objectius.

Actuar ja a l’interior

Un, a curt termini: buscar solucions amb el suport tècnic d’aquest organisme provincial, per a “donar resposta el més aviat possible als municipis de menor població que ja es troben amb problemes per a assegurar la potabilitat del seu proveïment” després que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer haja decretat per a la Marina Alta el nivell roig d’emergència per la sequera. Els casos més urgents es donen en aquest sentit en localitats com Alcalalí o Murla, si bé també està baixant el nivell dels pous dels quals es nodreixen localitats com Pedreguer, Teulada i Benitatxell, és necessari garantir el subministrament a tota la Vall del Pop i altres aqüífers com el de Dénia-Ondara estan sobreexplotats segons s’assegura en una memòria de la CHX; no obstant això, en el cas de Dénia hi ha excedents suficients a curt i mig termini tant de la potabilitzadora com dels seus pous.

Cabals de reserva que siguen de tots

Però a llarg termini també es pretén aplicar altres mesures de més calat perquè la comarca solucione d’una vegada per sempre els seus llastos en el proveïment i tinga ferramentes suficients per a encarar sequeres futures. Per aquest motiu es qualificava de “històrica” la reunió de hui. I per aquest motiu els integrants del Consorci han aprovat un estudi que radiografia molt bé quines han sigut fins ara aquestes deficiències ancestrals. Segons aquest informe, “encara que la Marina Alta en el seu conjunt és una comarca excedentària en recursos hídrics, la configuració asimètrica de les zones de consum, la seua divisió en un ampli nombre de municipis i el gran creixement dut a terme en els últims anys han provocat una explotació poc optimitzada dels recursos, problemes freqüents en la quantitat o qualitat de l’aigua de proveïment i alguns conflictes entre municipis”.

Sobre la taula es van posar ja algunes solucions. La més important, crear una sèrie d’infraestructures supramunicipals perquè cada població, encara tenint les seues pròpies fonts de proveïment, compte sempre amb cabals de reserva mitjançant una “xarxa en alta” que siga de tots, o siga, de la comarca. El citat estudi recomana que el Consorci assumisca les conduccions de la Vall de Laguar a Calp i de Benigembla a Benissa i Senija; aprofitar els recursos de la planta dessaladora de Xàbia, que ja en l’actualitat està cedint aigua a localitats limítrofes; i promoure la integració en el Consorci dels municipis de la Retoria, que no pertanyen a aquesta entitat. La mateixa s’encarregaria de buscar finançament i executar les obres necessàries.

Altres alternatives passarien per una millora de la gestió ambiental dels aqüífers per a evitar la seua creixent salinització i per a aprofitar les aigües residuals per a regadius a nivell supramunicipal. A més, la presidenta de la Diputació, Luisa Pastor, que va posar com a exemple a seguir el bon funcionament del Consorci de la Marina Baixa, es va comprometre a obrir negociacions amb els regants de Pego en aquest context agrícola. Aquesta qüestió és evidentment delicada, perquè al·ludeix a passats conflictes entre el municipi pegolí i els nuclis costaners –la famosa “guerra de l’aigua”–, però el consorci creu que en aquesta nova etapa aquesta negociació pot abordar-se des de la “sensatesa i sense perjudicar a ningú”.

La geografia del Consorci

Tampoc Pego pertany al Consorci. En canvi sí estan Alcalalí, Benissa, Benitatxell, Calp, Dénia, Gata de Gorgos, Xaló, Xàbia, Llíber, Murla, Ondara, Pedreguer, Senija, Teulada, La Vall d’Alcalà, La Vall d’Ebo, El Verger i Els Poblets. La seua distribució de recursos i necessitats és la següent:

Pel seu interés hem reproduït aquesa notícia apareguda el 10 de juliol de 2014 al diari electrònic LA MARINA PLAZA