Pel seu interés reproduïm aquest article aparegut a LAS PROVINCIAS el 27 de febrer de 2007:
Per primera vegada en la història, tres pobles de la comarca de la Marina Alta s’uneixen per a lluitar contra l’especulació urbanística i promouen la protecció del territori que conforma el paisatge de la Marina.
Mentre que alguns governs en aquesta mateixa comarca aproven actuacions urbanístiques sense tindre en compte l’impacte ambiental en el territori, altres ajuntamentes aposten pel creixement moderat i promouen la protecció d’àrees de gran valor i riquesa mediambiental el patrimoni de les quals és de tots.
Els batles de Xaló, Llíber i Benissa, deixen a un costat el color polític que representen -BNV, PSPV i PP respectivament- per a exigir al Consell que declare el paratge de la Serra de Bèrnia i Ferrer, parc Natural, almenys pel que fa a l’àrea LIC. En total, això representa uns 70 milions de metres quadrats on la gran majoria ja està classificat com a sòl no urbanitzable.
No obstant això, Llíber és l’únic poble, dels tres que conformen la petició, que encara té zones on es pot urbanitzar a la Serra de *Bèrnia i del Ferrer.
En concret, segons va apuntar el batle socialista, Juan Bautista Reus, segueixen sent susceptibles de l’especulació amb la rajola al voltant de 3 milions de metres.
Per això, el batle es va comprometre públicament a reclassificar aquests terrenys perquè siguen no urbanitzables ja que considera que és una prioritat protegir de l’urbanisme aquest entorn natural.
Reus va indicar durant la seua intervenció, que aquesta situació deriva de les normes subsidiàries aprovades fa ja més de 25 anys a Llíber i va comentar que “estem estudiant els inconvenients i avantatges de desclassificar com més aviat millor aquests terrenys”.
A pesar d’això, Reus es va mostrar optimista amb l’acord que es donava a conèixer i va dir que “ja era hora que tres pobles s’ajuntaren per a protegir un espai com és el nostre, cal fer projectes en conjunt i no per separat perquè el que es faça en un poble, afectarà tota la comarca”.
I és que, ahir es van presentar en la Seu Universitària de Benissa les conclusions de l’estudi natural, agrari i paisatgístic del vessant nord de la serra de Bèrnia i les propostes d’actuació i conservació emeses pel botànic encarregat d’aquest projecte, Jaume Soler.
Protegir, preservar i divulgar
Els tres pobles van coincidir en la necessitat de protegir, preservar i divulgar aquest espai ja que entenen que té un valor “geològic i paisatgístic inequívoc a la comarca”.
Però les recomanacions dels científics que han participat en aquest projecte no acaben ací ja que han aconsellat als tres pobles que amplien la catalogació d’espai protegit a tota l’àrea estudiada, creen un parc geològic i declaren microreserves de flora als llocs d’elevat valor natural.
Per la seua banda, el batle de Benissa, Juan Bautista Roselló, va voler desfer qualsevol dubte pel que fa a l’especulació urbanística i va dir que “el document preveu dues iniciatives que asseguren la seua protecció com és la declaració de parc natural i que figure com un espai protegit”.
És més, Roselló, va afegir, que això implicaria un atractiu més per a potenciar el turisme en aquesta zona del sud de la Marina Alta. A més, va convidar altres pobles com Callosa d’En Sarrià, Tàrbena o Altea perquè s’unisquen a la seua petició.
El botànic coordinador de la iniciativa va explicar que l’ideal seria declarar tot el sistema muntanyenc del nord d’Alacant, en concret des d’Alcoi fins la Serra de Bèrnia i del Ferrer, “un gran parc supramunicipal per a gestionar correctament aquesta àrea” i allunyar-la de qualsevol interés urbanístic.
El batle nacionalista de Xaló, César Sivera, va ser més romàntic en les seues paraules i va expressar que “hem tingut molta sort que un enamorat de la comarca haja redactat el projecte, la Marina és un tresor i la serra de Bèrnia i del Ferrer un santuari”.
El 72% de les plantes exclusives del País Valencià es troben en l’àrea
El botànic Jaume Soler va dir que la serra de Bèrnia i del Ferrer “allotja una part representativa i singular de la flora comarcal, gairebé el 50% de les plantes que viuen a la Marina Alta”.
Soler va apuntar que un total de 64 espècies endèmiques de la Península Ibèrica creixen en aquesta zona i “el 72% de les plantes exclusives del País Valencià que hi ha a la comarca es poden localitzar a la serra de Bèrnia i del Ferrer i les seues zones limítrofes”. A més, més del 20% de la flora està catalogada com a plantes d’especial interés com la Hippocrepis valentia, Scaviosa versatilis, i Asterula paui. Això, segons el botànic, posa en evidència la riquesa del lloc tenint en compte que “s’ha analitzat una àrea molt reduïda, el Montgó no arriba a aquestes xifres”, va dir Soler.
Respecte a la fauna, sense tindre en compte els invertebrats, l’informe deixa en 157 espècies catalogades de les quals 13 estan protegides sent el grup de les aus el més nombrós.
En aquest sentit Soler va dir que existeix una colònia important d’àguila cuabarrada i de sapo artero la protecció del qual es troba en les tres màximes categories. No obstant això, el científic va puntualitzar que “si es féra un estudi detallat del nombre d’insectes en aquesta serra es comprovaria que té la mateixa o més importància que la fauna”.
A més hi ha 14 llocs d’elevat interés natural i 6 nuclis importants d’ocupació humana i agrícola com són Lleus, Albinyent, Benimarraig, Pinos, Cases del Cao, Bèrnia, Masserof i Cases de les Murtes. Soler va apuntar que “el resultat de la interacció humana i natural defineix un tipus de paisatge que té dues unitats bàsiques amb una qualitat visual alta que les fa susceptibles de qualsevol actuació”.
Una zona amb un gran patrimoni cultural
El patrimoni cultural de la serra de Bèrnia i del Ferrer és tan ric com els seus valors naturals ara a protegir per part del Govern valencià.
De fet, té el Fort de Bèrnia, un castell fortalesa, obra de l’enginyer d’origen italià Giovanni Battista Antonelli, que està situat al vessant de la serra a 850 metres d’altura, a més de la Torre de Bèrnia, que data del segle XIII i està al cim de la muntanya i les pintures rupestres. Més recents, encara que d’elevat valor etnològic són els masos, corrals i bancals de pedra que hi existeixen relacionats amb la tradicional explotació agrícola.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?