Bernat Capó, matèria d’estudi

Encara que sempre depén del caràcter, als escriptors hi ha una cosa que per igual els angoixa i els plau i és l’exercici que els rellegisquen. El periodista i escriptor -per aquest ordre- Bernat Capó serà homenatjat per la Seu Universitària la Marina de Benissa, el poble de l’autor, en forma d’un curs que va donar començament ahir mateix sota el títol “Bernat Capó: espigolant pel rostoll de les paraules”. Les jornades, que es desenvoluparan fins al dissabte que ve 30 de març han sigut organitzades per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) i està dirigit pel professor i escriptor d’Altea, Joan Borja.

En el curs participaran especialistes de reconegut prestigi que abordaran l’obra del polifacètic autor -degà de la premsa valenciana- des de perspectives tan diverses com la crítica literària, la cultura popular, el model de llengua o el filtre de la realitat a través de l’escriptura periodística. Entre aquests especialistes destaquen el periodista José María Perea (director del Club Informació), Josep Iborra (escriptor i crític literari), Enric Balaguer (assagista i catedràtic de la Universitat d’Alacant), Emili Casanova (lingüista de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i catedràtic de la Universitat de València), Antoni Prats (president de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta) o Jordi Sebastià (periodista, escriptor i professor de la Universitat de València).

Bernat Capó va nèixer a Benissa en 1928. Com a periodista ha col·laborat en Levante d’Alacant així com en altres mitjans com Jornada, Baleares, Información, Mediterráneo, Qué i Dónde, Saó, El Temps o Primera Pàgina. Va ser a més soci fundador del Diario de València, de Notícias al Dia i el primer director del periòdic El Poble de la Marina.

Com a escriptor ha conreat gèneres diversos. Entre les seues obres, la narrativa curta ocupa un lloc preminent: Espigolant pel rostoll morisc (1980), Rèquiem per una amistat (1980), El cant de l’alosa (1986), Pleniluni (1993) o Terra de cireres (2002) són alguns dels títols. També és autor de la novel·la La criminala (1986) i del llibre de contes Cronicó del sisé (1987).

La història, els costums, les tradicions actuen com a veritables fils conductors en la seua producció. No és estrany per tant que Capó tracte de reflectir el bagatge cultural del món que l’envolta: Estampes pobletanes (1978) o Costumari valencià (vol. I i II, de 1992 i 1994 respectivament) són títols que mereixen ser destacats en aquest sentit. A més de la seua producció en Valencià és també autor d’obres en Castellà (originals i traduccions) que, en qualsevol cas, no abandonen les coordenades temàtiques que en caracteritzen la trajectòria.

Premi consolidat

L’any 1999 l’editorial Bullent, amb la col·laboració de Bancaixa, va crear el Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular, que en l’actualitat s’ha convertit en un dels més prestigiosos sobre la temàtica després d’haver-se convocat en huit edicions.