En aquesta segona part, hem preguntat als candidats sobre diversos temes. En aquest primer bloc de preguntes tractem preguntes de Benestar social, d’economia i de territori i medi ambient.
Les respostes segueixen un codi de colors: blau per al PP, roig per al PSOE i verd per al CIBE-BLOC.
BENESTAR SOCIAL
¿Proposeu alguna millora dels serveis socials? ¿Hi haurà ampliació dels mitjans disponibles? Heu pensat en la implantació de Telemenú per a la gent gran?
Juan Bautista Rosselló: Benissa és un dels municipis que compta amb uns Servicis Socials amb més dotacións i prestacions. El nostre Programa inclou la implantació del programa “Menjar a Casa” per a la gent major, i continuar millorant tots els actuals servicis: SEAFI, TAPIS, Assistència a Domicili, Ajuda Familiar, tramitació de totes les prestacions de la Generalitat i Diputació, etc.
Vicent Cabrera: Proposem el desenvolupament a Benissa de la Llei de Dependència per als majors que necessiten ajudes de terceres persones així com la difusió del servei de teleassistència. Pensem que en lloc d’oferir el Telemenú, encara que és una proposta interessant, resulta més necessari comprar un microbús de huit places per a aquells ciutadans que no puguen desplaçar-se pels seus propis mitjans al Centre de Salut de Benissa i establir un servei d’Ambulància permanent de 24 hores per a Benissa mitjançant conveni amb la Creu Vermella que ampliï aquest servei.
Jaume Ortolà: El principal desafiament futur en el camp del benestar social, serà l’aplicació de la Llei de Dependència, en què l’administració local jugarà un paper fonamental. L’ajuntament de Benissa hauria d’acollir-se progressivament als serveis que ofereixen les administracions a través dels convenis corresponents, però sabent que els recursos de despesa pública són limitats.
—
Parlem ara dels aspectes relacionats amb el servei sanitari. ¿Considereu que existeix dèficit de personal al Centre de Salut? A escala comarcal, ¿penseu que les necessitats es veuen corregides amb la pròxima construcció d’un Hospital Comarcal a Dénia? ¿Veieu necessària alguna altra actuació?
El Centre de Salut ha augmentat la plantilla de metges recentment, amb un metge més de família i un altre pediatre. El nostre program contempla la construcció d’un nou edifici que es denomina Centre Sanitari Integrat, que substituirà a l’actual Centre de Salut, i albergarà un Centre d’Especialitats i prestarà tots els tractaments que no requerixen ingrés hospitalari: Radiologia, cirujía menor, diàlisi,etc. Ve a ser com un Hospital de Dia. El nou Hospital de Dénia va ser un gran Centre Hospitalari que és el que millor pot atendre els tractaments hospitalaris perquè pot reunir un major i més qualificat equip de professionals i instal·lacions.
Hi ha un dèficit d’atenció al públic en el Centre de Salut de Benissa, pel que sol·licitarem a la Generalitat Valenciana l’ampliació de la plantilla del centre de salut de Benissa, que tot siga dit, és la mateixa des de la seua inauguració malgrat que Benissa ha experimentat un gran increment demogràfic aquests últims anys. A més és necessari exigir l’ampliació de serveis d’especialitats.
L’Hospital de Denia està en construcció, però no és suficient per a cobrir totes les necessitats que genera la comarca, per la qual cosa a més de la construcció d’un hospital públic a Benissa per a tot el sud de la comarca, sol·licitarem un centre de dia i l’obertura d’una consulta sanitària auxiliar i un lloc de farmàcia a la zona costanera de Benissa.
Una plaça de telefonista permanent al centre de Salut de Benissa ajudarà a tindre un major accés als serveis mèdics.
Altres actuacions plantejades són condicionar un aparcament de les dimensions adequades als voltants del centre de salut actual.
Existeixen dèficits clamorosos en el Centre de Salut de Benissa, i en la sanitat comarcal en conjunt. Pensem en les recents protestes dels metges que exigeixen 10 minuts d’atenció per pacient. Creiem que el nou Hospital comarcal de Dénia no serà suficient per a pal·liar l’enorme dèficit de places hospitalàries. Recordem que la mitjana de llits a l’estat espanyol per cada mil habitants és de 3,5 i a la Marina Alta amb prou feina arribem a 1. La necessària ampliació de l’atenció sanitària al sud de la comarca, ha sigut una promesa electoral reiteradament incomplida per les administracions del PP.
ECONOMIA
¿Quines propostes penseu aplicar per a potenciar el comerç local?
En primer lloc augmentar de forma molt important les places de parquing en el Centre Urbà, per a despres crear un entorn urbà molt confortable per a realitzar les compres, amb la peatonalitzacio de carrers com Sant Nicolas, Purissima i la Plaça Rei Jaume I. Realitzar conjuntament amb l’Associació de Comerciants campanyes d’animació comercial, especialment dirigides al xicotet comerç tradicional, on la qualitat ha de ser la diferència.
Construir un pàrquing públic subterrani en la plaça de Benissa i un altre pàrquing públic subterrani en la zona lliure de les antigues escoles Pare Melchor de Benissa, la qual cosa resoldrà l’actual problemàtica d’accés als comerços del poble i pot impulsar la creació de nous comerços al cas urbà.
Polígon Industrial. Atenció a la nostra proposta de reservar naus industrials de l’Ajuntament per a joves empresaris en règim de lloguer en la futura ampliació del polígon industrial, perquè és el moment de projectar una economia a mitjà i llarg termini que depenga menys de la construcció i evitar així una futura situació econòmica de reconversió dràstica. Benissa compta amb moltíssims universitaris i estudiants que tenen estudis distints als del sector de la construcció. D’altra banda, la nostra indústria actual és la urbanística però no la turística i ja és necessari incidir en aquest aspecte.
Impulsar una fira de mostres de Benissa que tinga abast comarcal, ajudar a la creació de noves empreses de joves emprenedors, així com fomentar el continu desenvolupament de les empreses mitjançant el Creama, és una de les maneres de publicitar el nostre comerç i augmentar la qualitat de les nostres empreses.
La nostra principal proposta és la construcció d’un pàrquing subterrani a la plaça de Jaume I, pensant no sols en la resolució del problema d’aparcament, sinó també amb la idea de convertir la plaça del poble en un lloc realment atractiu. Altres propostes com ara la peatonalització de carrers, que funcionen bé en algunes ciutats, creiem que serien més difícils d’aplicar a Benissa, i en tot cas s’haurien de fer amb el consens dels comerciants i dels veïns.
—
¿Teniu algun pla per a potenciar el turisme rural?
Tenim ja dissenyat el Pla de Dinamització Turística de Benissa, que inclou el turisme rural que cal potenciar perquè desestacionalitza el de costa. Recolzarem les iniciatives públiques i privades dirigides a oferir activitats relacionades amb el turisme de naturalesa i cultural.
Resposta en la pregunta següent
En turisme rural tenim un potencial molt gran. Nosaltres pensem que caldria aprofitar la possibilitat de crear rutes comarcals (per exemple, seguint el llibre de Bernat Capó Espigolant pel rostoll morisc, per dir una idea). Potser falten empresaris que hi creguen amb convicció
—
És evident que el motor econòmic del nostre poble és la construcció. Però basar l’economia en només un tipus d’indústria pot resultar perillós, per exemple si esclata la bombolla immobiliària existent en l’actualitat. Sobre aquest aspecte, ¿penseu que és necessari el desenvolupament d’una indústria alternativa? ¿Alguna cosa sobre l’ampliació del polígon industrial?
L’ampliació del Polígon Industrial és fonamental per a continuar constituint un niu de xicotetes empreses. Per a això, construirem un Centre de Suport per a les Empreses que albergarà també la Seu del Creama i l’Agència de Desenvolupament Local. Este Centre servirà també per a desenvolupar la formació contínua i ocupacional.
El turisme rural passa per una conscienciació i estudi previ del que és de tots els benissers. S’ha avançat molt, l’extensió del terme municipal i el seu paisatge, tot un glossari de traçats de camins i sendes rurals incloses en l’inventari de béns immobles, vies pecuàries i el Catàleg de Béns immobles inclòs en el PGOU.
Un estudi de traçats de camins a peu o amb bicicleta a través d’aquests camins rurals que incloguen amb detall tots aquells aspectes geològics, d’explicació del mitjà natural en el qual ens anem endinsant, així com qualsevol element arquitectònic que ens trobem amb indicació de la seua referència històrica és important per a mostrar primer a Benissa i com no als seus visitants la importància del nostre hàbitat i la necessitat de la seua conservació.
La podem anomenar l’altra “indústria”, a la qual donarem suport facilitant la creació de nous hotels en la zona urbana i hotels rurals. Adaptats ambdós a l’escala del municipi.
Més exactament, l’economia del nostre poble està basada en el sector dels serveis al voltant de la construcció i el turisme. El model econòmic del PP valencià ha triat la construcció, i no el turisme, com a únic motor econòmic del país, i això explica per exemple que la Generalitat valenciana no tinga ni tan sols un pla estratègic de turisme. El sentit comú ens diu que ara mateix caldria posar més èmfasi en l’activitat turística en si que en la construcció. La diversificació de la nostra economia, evidentment, ens donaria una major solidesa. Però no hi ha solucions màgiques. Vivim en un entorn econòmic canviant, i el factor decisiu que fa que hi haja o no una indústria o una altra és la iniciativa empresarial. Les administracions públiques han de donar suport a la formació i a la innovació que milloraran la competitivitat de la nostra economia.
El polígon industrial no s’ha ampliat durant els últims vuit anys i és evident que cal fer-ho.
—
¿Penseu que els impostos municipals actuals (fem, aigua, contribució…) són els adequats, o caldria fer alguna modificació sobre els mateixos?
El nostre Programa reunix dos compromisos ferms: reduir el I.B.I. i equipar la Taxa d’Arreplega de Fems perquè totes les vivendes del nostre terme municipal paguen el mateix.
Creiem en el pagament de la mateixa taxa de recollida de fem per a totes les cases del terme municipal de Benissa amb independència de la seua situació geogràfica.
És necessària una revisió cadastral del poble per tal de realitzar l’alta i revisió de tots aquells immobles que per alguna raó han sigut omesos o contemplats erròniament pel que fa al seu valor cadastral. I amb això possibilitar una rebaixa major de la contribució de Béns Immobles (IBI) per a totes les cases de Benissa.
Els impostos han de tindre sempre una correspondència amb els serveis que rebem a canvi, i cap ací és cap a on creiem que s’han d’encaminar les taxes a Benissa. En el cas de Benissa hi ha molts desequilibris i arbitrarietats que fan que no hi haja un tractament igualitari per a tot el món. I això cal corregir-ho.
TERRITORI I MEDI AMBIENT
L’actual PGOU és relativament recent. Tot i això, ¿espereu fer-ne alguna revisió en la pròxima legislatura, com per exemple la protecció de zones urbanitzables (la Llobella, la Ràpita, el Collao) o modificar alguna cosa d’altres zones (Beniver, Ronda Nord)?
L’actual PGOU és el marc normatiu del que es va dotar Benissa amb la unanimitat de tots els Grups Polítics, que ho van votar a favor l’any 2000.Qualsevol modificació és factible sempre que reunixca el consens de tots els grups polítics.
Seguint la línia d’actuació d’aquesta legislatura, pel que fa al recolzament de la desclassificació d’ambdós Collaos i la negativa al desenvolupament de la Ràpita i tota la zona proposada de reclassificació circumdant, es proposa realitzar un desenvolupament del Pla General de Benissa per a portar a terme un model d’urbanístic més sostenible. Augmentar les zones verdes en les zona costanera amb criteris paisatgístics, a més de funcionals (Pedramala, Montserra, Tossal del Tender, Coma del Pou, LLobella) i redistribuir els equipaments. Crear a més una xarxa en la costa de Benissa de zones verdes que fiten amb la mar perquè no s’urbanitzen, a La LLobella 1, El Baladrar, El Canfalar, Els Bancs i L’Asprar.
Benissa necessita la realització immediata de la Ronda Nord per a descongestionar la N- 332. Si bé l’actual projecte presenta una gran quantitat de deficiències tant de disseny de la secció de vial principal com l’afecció a propietaris no inclosos en l’actuació. Aspectes que haurien de resoldre’s pròximament. Si bé els criteris serien incorporar en els vials de nova creació que ho permeteren pels pendents, un recorregut de carril bici i un recorregut per als vianants amb voreres de dimensions adequades, connectant en el cas de la Ronda Nord el vial per als vianants i carril bici amb les zones esportives existents i les de nova construcció.
El nostre grup municipal ha demanat en diverses mocions la desclassificació de la Ràpita i del Collao. En aquest últim cas la moció va ser aprovada per unanimitat. Amb tot, pareix que l’ajuntament no ha fet cap pas en aquest sentit. El cas de la Llobella és més complex. La necessària protecció d’un paratge d’alt valor natural s’ha de consensuar amb els legítims interessos de les famílies de propietaris.
Per a nosaltres l’estil d’urbanització de Beniver, els efectes del qual encara no s’han vist, és un exemple del que no volem: excés de construcció, planificació caòtica i nul·la preocupació pels espais públics. La Ronda Nord és un cas claríssim en què la prioritat ha sigut l’adjudicació a una empresa determinada i no els interessos del poble.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?