Durant la campanya electoral a Benissa, tots els candidats han parlat de Transparència, Participació, Control, etc. Ara és el moment de demostrar a la ciutadania que el canvi és possible. I que aquest no és només de persones sinó també de talant i d’actitud. Demostrar als votants, i sobretot a aqueix quasi cinquanta per cent d’abstencionistes, que LA POLÍTICA és assumpte de tots.
El PSOE de Benissa davant les converses que s’obrin amb les altres forces, vol plasmar en mesures concretes, entendibles pels ciutadans/es de Benissa, aquestes paraules, fent una sèrie de propostes com a base per al funcionament del futur govern municipal.
En relació amb la gestió pública i la transparència proposem:
1r – Retornar al Ple les competències en matèria de contractació, assignades fins ara a la Junta de Govern, amb la finalitat de que siguen debatudes i conegudes per tots els grups.
2n – Participació proporcional en totes les comissions de tots els grups, inclosa la Junta de Govern.
3r – Reducció del nombre de Regidors amb dedicació exclusiva, a un màxim de tres.
4t – Reducció del nombre màxim de personal de confiança a dos.
5é – Limitació del sou de l’Alcalde a un màxim de 30.000 € anuals.
6é – Limitació del sou dels Regidors amb dedicació exclusiva a 24.000 €.
7é – Limitació del sou de les persones de confiança a 20.000 €.
8é – Crear una Regidoria per a l’agenda Local 21 i engegar-la per a la redacció del nou Pla General d’Ordenació, de manera que aquest siga el més participatiu possible.
9é – Crear els Consells de Participació Ciutadana d’Agricultura i Medi ambient, Comerç i Turisme, de Cultura, d’Educació i de la Joventut dotant-los de competències i acords vinculants.
10é – Presència de tots els grups en totes les convocatòries de llocs de treball i control en la selecció del personal.
11é – Revisió del funcionament dels Serveis Socials perquè siguen capaços de donar solucions reals a la problemàtica de la seua competència.
12é – La Llei obliga a tots els Regidors a la presentació d’una declaració de tots els seus béns a l’inici i al final del seu mandat, els Socialistes proposem que aquestes declaracions siguen públiques i es pengen en pàgina Web de l’Ajuntament.
Els socialistes pensem que, amb aquestes i altres mesures, que anirem anunciant, s’asseguraria la participació i la informació de tots els assumptes públics, com un exercici de salut democràtica que convertisca en protagonista al ciutadà i es visualitze als seus representants com el que són realment, instruments temporals de la sobirania popular.
Manolo Juan, candidat del PSOE a l’Alcaldia de Benissa.
Benissa és un poble amb una identitat que ve d’antic i amb un patrimoni cultural i històric ben potent i valuós del qual estem ben orgullosos. Malauradament passen els anys i el nostre poble continua mancat d’una adequada estratègia de potenciació de tot eixe patrimoni que ens cohesiona,
que ens identifica i que ens fa ben singulars respecte a la resta de pobles que ens envolten.
El nostre casc antic medieval és un gran desconegut per a la gent que visita la nostra comarca,
inclosos els turistes que venen a gaudir de la costa de Benissa. Qualsevol turista o visitant que té la sort de fer una passejada pel carrer la Puríssima, de baixar pel cantó de Mossén Gaspar Telló o d’endinsar-se pel carrer “dels rics”, ix sorprès d’eixa arquitectura antiga: de pedra tosca, de blasons nobiliaris, de reixes defensives i de balconades, i en definitiva, del pes de la història que transmeten els nostres carrers. D’altra banda, uns altres elements patrimonials repartits per tot el nostre terme continuen oblidats i sense una senyalització adequada. Un bon exemple és el conjunt hidràulic del Pou Davall, els llavadors, les tosqueres de les Bassetes, el poblat de Verdiola, les cases de tros, l’arquitectura de pedra en sec, la casa de les Calcides, entre d’altres. Tot això, junt amb el nostre paisatge, regal de la natura i fruit del treball dels nostres avantpassats, pot ser un bon reclam per visitar-nos. Per aquesta raó, Benissa no es pot permetre la deixadesa que existeix en l’actual gestió del patrimoni històric, i, per tant, ha de treballar en la difusió de tot el seu potencial històric i arquitectònic per a redefinir noves oportunitats econòmiques i turístiques que revertisquen en el conjunt del poble.
També hem de saber aprofitar el pes que té la història de Benissa i la seua gent per rellançar allò que ens caracteritza i transformar-lo en un factor de difusió i d’atracció cultural i turístic. Cal que difonguem tot allò que tinga rellevància històrica per a retrobar-nos com a poble i per a promoure un turisme de qualitat i sostenible, que impulse la nostra gastronomia, comerç i segells locals de productes de qualitat. Hem heretat un gran bagatge ple d’històries relacionades amb els nostres llinatges, de lluita contra els pirates i corsaris, de roders i bandolers, de les batalles polítiques entre liberals i conservadors, de l’emigració a Cuba i als Estats Units, de riuraus i comerç de la pansa, de dones treballadores i ben valentes, i de molts més afers que ens distingeixen com a poble. Per tot això, és prioritari l’obertura d’un centre d’interpretació històrica de la vila de Benissa i d’un museu etnogràfic de les nostres tradicions i costums. A més a més, hem de fer que el nostre arxiu històric realitze una tasca real de recollida de documentació que puga revertir en futures investigacions, que dispose d’una sala adequada de consulta, i que inicie un gran projecte d’arxiu audiovisual de la nostra gent gran, perquè elles i ells són grans biblioteques de saviesa popular que hem d’enregistrar i hem de saber transmetre per a les noves generacions.
Un altre component que defineix el progrés d’un poble és la casa de la cultura i la seua biblioteca. Hui dia, ambdós espais necessiten un nou impuls que vaja més enllà d’un possible trasllat a una altra ubicació, i una valoració pública i participativa de les demandes actuals de la ciutadania. Pel que fa a la biblioteca, hem de plantejar-nos quin tipus de requeriments presenten els diferents col·lectius que puguen fer-ne ús per tal de conjugar i satisfer totes les necessitats actuals. En aquest debat, cal avaluar l’adquisició de noves col·leccions de llibres per a les diferents etapes educatives, la creació d’una base de dades digital per a la recerca bibliogràfica, el foment de clubs de lectura, l’establiment d’un vertader espai de lectura i consulta i d’altres autònoms per a treball en grups i en xarxa. La casa de la cultura, per un altre costat, ha de realitzar una gestió cultural compartida junt amb la resta d’entitats i associacions locals, amb un tracte equitatiu, amb la finalitat d’ampliar i diversificar la seua oferta d’activitats a tots els segments de la població. Hem d’implementar línies de suport amb l’objectiu que els joves que investiguen i el col·lectiu d’artistes i músics puguen publicar i exposar els seus estudis i treballs. Així mateix és prioritari que l’Oficina de Normalització Lingüística de Benissa es reoriente cap a la funcionalitat per la qual va ser creada i done a conèixer a la ciutadania les seues funcions i les seues possibilitats. Al mateix temps, cal que aquesta Oficina, de la mà del CREAMA, oferisca als comerços i a l’empresariat emprenedor tot el ventall d’ajudes econòmiques que es poden donar per retolar en valencià el seu comerç, les senyalitzacions de les diferents seccions i els productes, a més d’un servei de traducció i/o revisió lingüística que potencie el seu negoci. Igual d’important és també la coordinació de l’oferta formativa dels seus cursos amb l’Escola d’Adults, i la relació entre les persones grans i els centres educatius per a oferir xicotets vocabularis temàtics que recuperen antigues expressions i lèxic.
Per últim, cal parlar d’algunes de les instal·lacions destinades a allotjar part de la nostra història i la nostra cultura, que estan totalment desaprofitades i que podrien donar molt més encant al poble. Hem de referir-nos, primerament, a la casa museu dels Abargues, símbol de la burgesia terratinent del nostre poble, que resta tancada i oblidada la major part de l’any. Aquesta meravellosa casa feta museu hauria de tenir un horari de visites diari i una persona capacitada per a explicar la seua història als visitants, ja que aquests espais estan concebuts per a estar oberts i per a oferir-nos el seu llegat. Aquest, però, no és un cas aïllat. Un altre museu, l’etnològic, està en la mateixa situació, o pitjor, des de ja fa uns quants anys, i la previsió d’una possible apertura no és gens esperançadora. Aquesta situació deriva de la desídea i del poc interès que desperta la cultura en el govern actual, la qual s’ha de capgirar obrint els forrellats, tant als oriünds com als visitants, per mostrar la força del nostre poble.
En conjunt, Benissa té un potencial immens per afrontar amb èxit les adversitats i els esforços que calen mamprendre, perquè quan posem en valor tot allò que tenim podem aconseguir resultats inesperats i encisadors. Reiniciem el poble! Fem-ho possible.
* Per Carmen Giner, número 5; per Robert Llopis, número 8; i per Xavier Soler, número 18, de la candidatura de Reiniciem Benissa.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?