Pactar; per Joan Josep Cardona Ivars

Així com el dia abans de votar existeix la denominada “Jornada de reflexió” també està la coneguda “Jornada de declaracions”. Entre mig d’aquest darrer dia hi ha un altre on es calla i es mesura el que s’ha de dir. Les íntimes i apressades confessions de l’estat de l’ànim no són bones. Tinc dolorosa experiència i sé el que em dic. Per tant, i ara amb calma, comencen els polítics a dir la seua. I la seua, davant de que el vot de la ciutadania s’ha fragmentat en diverses opcions i, en alguns casos no havent-se pogut obtenir la majoria per governar amb comoditat, parlen els nostres polítics de pactar per formar govern. Ací a Benissa, el nostre poble, apareix eixa situació. Pactar és el que s’ha de fer.

No s’ha de prendre la fragmentació de vot com un drama. És cert que la partició de vots apareix ara únicament en totes aquelles opcions que no són conegudes d’ideologia conservadora, com per exemple si que ho és el Partit Popular, que en el cas de Benissa és l’única que es presenta per eixa coloració. Les altres llistes tenen punts de vista més plurals escorant-se cap al que tradicionalment es denominen d’esquerres i amb els matisos més centrats o més radicals, cosa que també ocorre amb la dreta, no ací, però si en altres llocs. En eixa lògica d’oferta el votant té més opció a triar. Això, segons el sistema de la llei d’Hondt els perjudica, per la ja esmentada dispersió, i per contra beneficia la llista més votada. Però en els comentaris que van apareixent a Benissa no es parla d’això, sinó de vots , és a dir de persones, de votants, per entendre’ns.

Però el sistema de repartició de vots pel qual es regeix el nostre sistema democràtic estima correcte que els partits menys votats, i si els seus vots fan possible unir-se, ho puguen fer i desbancar l’opció més votada. No sé si això és o no just, però és el que hi ha. Però en el cas de produir-se el prendre decisions de pacte s’han de fer amb totes les conseqüències. Com també els polítics que les prenen han de fer pedagogia davant els seus electors del perquè actuen així. No sempre els vents són favorables i quan venen cantelludes s’ha de saber cedir i comprendre. Ací, en la campanya electoral, com en altres llocs, s’avisava de que el Partit Popular estava com “solo ante el peligro”. Entenent-se això com que la denominada “dreta” no tenia en el seu arc ideològic altres similars i més en línia amb el que poder fer un pacte més racional i entenedor per a l’electorat. De fet s’ha fet alguna vegada ací, i quasi “contra natura”. La sang no ha aplegat al riu i tan sols ha estat xafarderia de bar i perruqueria.

Com bé diu el nostre senyor alcalde actual caben totes les possibilitats. Així ho diu, i com cal, i li correspon, és ell qui, com a llista més votada té que donar el primer pas. Com també és legítim que ho facen els altres pel seu compte. Parlarà amb tots i aplegaran a conclusions. El nou govern pot eixir amb pacte tan sols amb un grup, govern de concentració, d’unió, o govern en minoria. I totes són tan respectables i correctes. En l’evangeli de Lluc (14: 31-33) ens parla de que un rei que va a la guerra copsant que les seues forces són fluixes, i abans d’entrar en batalla, envia missatgers al seu enemic i concerta tractats de pacte. No sé si la nostra tradicional i catòlica Benissa entén aquestes ensenyances que escolta quan va a missa. I així com tot el nostre ideari catòlic i benisser diu “amén” a eixe evangeli també ho deuria de contemplar d’igual manera al temple de la política.

El missatge rebut en la generalitat de tots els col·legis electorals de l’estat espanyol és el denominador comú de que el poble vol participar més activament en les decisions que prenen els seus governants. D’ací que el fenomen assembleari haja estat tan visible. És una evidència que no deu deixar-nos indiferents. D’alguna forma la teníem. A Benissa la participació “extra-Ajuntament” era per exemple L’Agenda Local 21 que ací els polítics la convertiren, amb tots els respectes, en una presa de pel. Com també foren en el seu dia el Consell Municipal de Cultura o el de Turisme. Inoperants i sense eco a l’ajuntament.

El que no pot ser és continuar amb la certa nostàlgia al govern dels “millors”. I a mi en ve al cap aquella petició dirigida pel ric propietari benisser Antoni Torres al Reial Consell de València en l’any 1800 (Arxiu Regne de València. Reales Acuerdos Lº 95). Pretenia aquell cacic fer una insaculació, (bossa on es posen dins els noms de les persones que han d’eixir per al govern del poble). El nostre mandatari argumentava que “han tomado la vara de alcalde sujetos destituidos de arraigo que ni siquiera uno de ellos està anotado entre los contribuyentes”. És a dir, era pobre. En les següents instàncies encara seria més explícit. Ací tan sols podrien ser alcaldes i regidors els de determinades condicions. Les dels seus afins. Ignorava el nostre Don Antonio que les Corts de Cadis de 1810 acabarien amb aquells privilegis. Jo no sé si la composició dels pròxims ajuntaments hauran entès els elegits eixe clam que ara, en forma de noves agrupacions polítiques ha sorgit a la palestra política. Poden ser aquells antics “sin arraigo” que, actualitzats, tornen de nou a formar part de les llistes electorals.

Si el crit participatiu fóra tan sols de plaça a mi em portaria a tindre reserves. Però no és així. Dies arrere presidia l’actual alcalde de Teulada, el senyor Bertomeu, del Partit Popular, el dinar anual que el MACMA, com a gestor econòmic, ofereix als escriptors que m’ajuden a fer el Calendari dels Brillants. Qualsevol lector de la meua publicació coneix la pluralitat de pensament dels seus col·laboradors. Com també sap del rigor i prestigi intel·lectual d’eixes persones a tot arreu. No es tracta de persones que parlen a burro barra. Com tampoc són uns desconeguts dins del món cultural del País Valencià. Com és costum en mi els vaig proposar tema per al dossier que ha de constituir el format del Calendari de l’any 2016. De forma unànime van suggerir que el dedicarem a escriure sobre el tema PACTE. Endevinaven que eixe seria el denominador comú a que es veurien abocats la majoria dels consistoris nascuts de la present crida electoral.

Pactar és un exercici de responsabilitat política, en aquest cas. I és bo per quan es refrena l’habitual tendència de l’alcalde a creure en l’absolut del seu criteri. Una sessió municipal té la mateixa validesa que un acord davant de notari. Debatre, acostar postures escoltant la veu del poble és sa i positiu. A més, la responsabilitat i serietat dels intervinents els farà actuar amb rigor i justícia. El poble els contempla. Han de ser generosos.

A mi, personalment, comprenc l’actual correlació de forces nascuda a Benissa en aquestes eleccions municipals. És el resultat, en alguns casos, d’uns comportaments que mai s’havien fet a Benissa. Alguns han demanat opinions, han fet enquestes, han parlat amb la gent i han contagiat una renovada il·lusió. I el que més alegra és que pensen seguir així alhora que creen fòrums d’opinió. I que juren que els faran cas. És una novetat que cal aplaudir. I tan de bo que els partits tradicionals entengueren eixe missatge. Si així es fa les decisions de l’alcaldia es prendrien des de el consens popular. El que no és just és utilitzar el trull del nombre de votants com la garantia que justifique decisions poc afortunades. De vegades em costa creure que eixe tipus de comportament contemple allò de “el dret de les minories” , que la realitat s’encarrega de convertir en un paper mullat. Hi ha altres i respectables sensibilitats que s’han d’escoltar. Com també respectar els anhels de minories o particulars que, degut a la seua dificultat per fer-se escoltar no cala el seu pensament en les majories. En eixa ceguesa es frustren iniciatives que serien de positiu enriquiment col·lectiu.

Amb tots els meus respectes de cara a l’exercici de generositat i sentit de la ciutadania que tenen totes les persones que han format part de qualsevol de les opcions polítiques presentades a les presents eleccions municipals de Benissa m’agradaria entengueren els nous vents que es mouen en la nostra democràcia. Ni s’ha de tindre por ni s’han d’escoltar vells auguris de catàstrofe. Com que l’actual situació econòmica no ens ha de permetre construir piràmides egípcies almenys limiten els regidors i alcalde els seus esforços a polítiques assenyades, assumibles, fent dels pobles llocs amables de convivència, rics en creativitat i on done gust habitar-los. Bona culpa de l’aïllament social en que viuen molts benissers ve de no entendre-ho així. Existeix molta gent sense il·lusió, sense esperança de futur, desenganyada. Pacten vostès els polítics per canviar eixa situació. Com vulguen, però parlen i pacten. Pactar, a més del seu poc amable sentit semàntic, en té altres deficions, com poden ser: acordar, avenir, conciliar, obligar-se, comprometre’s, posar en comú, i altres i tan positives opcions que qualsevol persona pot afegir. Pacten, de la forma que consideren oportuna. Els hem donat la confiança, amb més o menys collita de vots. Estan perfectament legitimats a fer pacte de “mesa camilla”. Res els direm del que facen. I, per favor, miren per nosaltres, els seus conciutadans. A mi, per dir-ne un entre molts, no em facen repetir allò que vaig escriure fa uns dies. No em facen apuntar-me al partit dels “Ciutadans Dimitits”. No siga que molts seguisquen eixe exemple, s’afilien i ,en eixe cas, ai!, si que la cosa ja està perduda.