Bernat Capó, escriptor i periodista: “No renuncie als meus principis: agnòstic, republicà i pudent”

Bernat Capó i Garcia continua exercint d’escriptor i de periodista als seus 87 anys. No para de treballar al despatx de sa casa mentre està pendent de la seua dona, Lola, la màxima passió de la seua vida. Manté la lucidesa, el raonament i l’intel·lecte i les seues paraules fan càtedra. Està delicat de salut però amb el cabet sempre a la faena. Anit tenia previst assistir al lliurament del premi de cultura popular que porta el seu nom a Dénia. Edicions del Bullent va crear esta convocatòria l’any 1999 i ha publicat una quinzena d’obres que, en certa mesura, donen continuïtat a la tasca feta per Capó com a difusor de la cultura valenciana. Una col·lecció, per cert, de la qual el benisser està molt agraït per la cura aplicada.

El treball de Bernat Capó s’ha hagut d’adaptar als nous temps no sense dificultats i amb moltes sorpreses en el modus operandi. “Ara està tot a Internet, sols fas que copiar i pegar, borres sense goma i, sense moure’t de la cadira de casa, els textos arriben arreu del món”, confessa Capó. Creu que, a hores d’ara, hi ha un ressorgiment de la cultura en general, de la nostra, però fa un matís important. “Després de la desfeta del PP”, diu, “hi ha una mena de renaixença però tot dependrà que els senyors que hi ha ara tinguen el coneixement de durar, almenys, eixos quatre anys. L’esquerra té ara una gran oportunitat, després de més de vint anys. Ara, depén de la intel·ligència que tinguen i del poc afany de protagonisme. Cal renunciar a moltes coses perquè sinó no arribarem enlloc”. No ha amagat mai la seua militància política des que l’any 1957 va rebre el carnet del PSOE, en plena dictadura i escrivint per a la premsa del Movimiento. “No sabia on amargar-lo perquè tenia por”, recorda.