Pel seu interés reproduïm aquest article aparegut al blog Alicante en el recuerdo y en la actualidad i escrit per José Luis Luri Prieto.
La mort d’En Carlos María Orduña i Císcar, totpoderós senyor de la Marina alacantina, esdevinguda al Castell de Guadalest durant el breu període progressista (1855), va deixar el llegat caciquista d’aquesta venturosa família en un únic representant, el seu fill, Joaquín d’Orduña i Feliu, advocat, senador del regne, diputat a Corts i president de la Diputació Provincial d’Alacant.
A partir d’aquest punt, la gran influència política i social de la casta es “va democratitzar” entre els seus descendents i així, extingida la línia masculina, el cognom Orduña es va unir als dels Torres benissers.
L’antic “liberal” progressista Carlos d’Orduña (pare de l’esmentat Joaquín i de Juan Bautista, protagonista d’aquest article) que defensà els més alts ideals constitucionals des de la Comandància d’Armes del seu partit territorial, es va convertir en el més ranci bastió conservador de la Marina juntament amb els Thous costaners, atrinxerat el pròcer permanentment en el seu castell fortalesa del Castell de Guadalest.
Una vegada més queda palesa la decisiva repercussió de la legislació desamortitzadora que va convertir en rics terratinents els fins aleshores convençuts aperturistes del somni de la Llibertat, els quals després exerciren el control polític des de la repressió, en la defensa dels seus patrimonis i interessos consolidats.
En Carlos pare moria als 73 anys d’edat a sa casa del Castell de Guadalest, donat que havia estat batejat a Ibi el dia 22 de Maig de 1782. Es va casar en 1815 a Benissa, en l’oratori familiar de la casa de la seua esposa, Na María Ana Feliu i Sala, que era germana d’En José Feliu i Sala -després Marquina-, màxim representant i cap de la poderosa família dels Feliu de Benissa.
Nascut d’aquest enllaç, Juan Bautista d’Orduña i Feliu, va ser batejat a la vila de Benissa (Alacant) el 18 de Març de 1824. Va iniciar la seua carrera militar en 1843, obtenint l’ocupació de Tinent d’Infanteria en 1846. En 1848 va rebre el grau de Capità d’Infanteria pel mèrit que va contraure en la defensa de la Plaça Major de Madrid el dia 7 de Maig per les revoltes revolucionàries d’aquell any, i el 16 d’Octubre de 1850 embarca a Cadis cap a l’Illa de Cuba, sent el primer del seu llinatge en establir-s’hi. El Capità General de l’Illa de Cuba, En Francisco Serrano i Domínguez, Duc de la Torre, el va nomenar Comandant 3r Cap del Real Cos de Bombers el 22 de Juny de 1861.
En àmbits territorials com els d’ultramar, els enginyers de l’exèrcit van ocupar tasques relacionades amb l’arquitectura civil, l’enginyeria civil i el servei d’obres públiques. L’any 1859 arribava a l’Enginyer General una sol·licitud de permís dirigida pel capità d’Enginyers Juan Bautista Orduña, amb l’objecte de ser nomenat arquitecte municipal de L’Havana. A la recerca d’antecedents, la Direcció d’Enginyers va adduir que els programes d’estudi “abracen tots els coneixements fonamentals de la ciència de l’enginyer i a més tots els d’aplicació per a les diverses classes de construccions civils i militars”, pel que “és evident que els oficials d’enginyers posseeixen coneixements més vasts que els que són necessaris per a ocupar les places d’arquitectes municipals…”(Circular 28 d’abril de 1859. Antonio Ramón Zarco del Valle).
L’enginyer Mariano Carrillo de Albornoz havia desenvolupat el Plànol de l’Eixample de L’Havana en 1850, sota la governació de Federico Roncali (1848-1851). L’enderrocament de les muralles té lloc en 1863 i durant la governació de Domingo Dulce (1863-1866) se li ordena a l’enginyer Juan Bautista Orduña l’elaboració del projecte de la Urbanización Las Murallas, en les 26 hectàrees (65 acres) que ocupava el glacis o ring de defensa de la ciutat antiga (1865). En 1866 s’aprova el reglament que regulava la repartició dels solars; aquest projecte visionari va canviar l’escala i la façana de la ciutat i constitueix la confirmació de L’Havana monumental.
Des de 1862 va treballar en la Càtedra de Geometria Descriptiva de l’Escola Professional de l’Havana i des de l’1 de Juliol de 1885 fins l’1 de Juny de 1887, va ser batle de la ciutat de San Cristóbal de la Habana. Va contraure matrimoni en l’església parroquial del terme de La nostra Senyora de Monserrat de la ciutat de l’Havana, amb Na Luisa de Narganes i de Osma, natural de la mateixa ciutat, on va néixer el 9 de Desembre de 1834, filla del Coronel En Faustino Maria de Narganes i de Monet, natural de Vigo, Tinent de Governador Polític i Militar de la ciutat de Baracoa, Comandant principal de la 4a secció del Departament Oriental, i de Na Maria Josefa de Osma i de Planes, natural de l’Havana. En Juan Bautista d’Orduña va morir als 66 anys d’edat, el dia 21 de Maig de 1890; les seues restes es troben soterrades a la capital cubana.
El vell cor de l’Havana antiga batega amb vigor alacantí.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?