Després de més de 7 anys d’investigacions, 900 fitxes biogràfiques de soldats de Benissa participants en la Guerra Civil, 26 entrevistes i més de 300 fotografies recopilades, per fi ha vist la llum el treball realitzat per Luis Botella i Robert Llopis sobre les experiències dels soldats benissers en el conflicte. Dissabte passat es va presentar amb èxit davant d’unes 300 persones la primera part del projecte, el documental “Fer la guerra. Els últims combatents de Benissa en la Guerra Civil”, i en pocs mesos es presentarà el llibre “Fer la guerra. Diccionari i testimonis dels combatents de Benissa en la Guerra Civil (1936-1939)”. Un treball, en definitiva, que aporta importants novetats i dades d’actualitat sobre la Guerra Civil a la Marina Alta, i que sens dubte es convertirà en un referent en els estudis locals d’aquesta etapa més enllà de la nostra comarca. La Marina Plaza ha contactat amb els seus autors, Luis Botella i Robert Llopis, per a conèixer de primera mà el seu projecte, així com per a saber quina és la situació de les investigacions sobre la Guerra Civil a la comarca.
Quin tipus de documental és “Fer la guerra. Els últims combatents de Benissa a la Guerra Civil “?
–Luís: És un documental històric d’una hora de durada que narra les experiències dels soldats de Benissa que van combatre en la Guerra Civil a través dels testimonis de 26 entrevistats, 26 benissers que van estar al front i que són els protagonistes del documental. Evidentment hi ha imatges audiovisuals, fotos i música que contribueixen a donar dinamisme i que reforcen el que realment és important en aquest documental, conèixer la Guerra Civil a través de la mirada dels seus protagonistes.
Quin és el recorregut que realitza el documental?
-Luís: El documental arranca el 18 de juliol de 1936 amb l’inici de la Guerra Civil i finalitza amb l’exili o retorn a Benissa dels combatents. Igual que en el llibre, ens hem centrat en la vida al front, no aprofundim en la situació de la rereguarda de Benissa.
El documental s’inicia amb una breu introducció sobre la situació de Benissa en el, que dóna peu al primer testimoni, el d’un home que el mateix dia 18 es presenta al quarter de la Guàrdia Civil de Benissa. A partir d’ací veiem com es mobilitzen voluntaris per lluitar, i com posteriorment són reclosos obligatòriament Així, anem coneixent les experiències en el front de guerra de cadascun dels entrevistats fins arribar al final de la guerra, en què alguns d’ells ens expliquen com va ser la seua tornada a Benissa i altres ens narren el seu exili, com va ser la seua vida als camps de concentració francesos, així com la posterior tornada a Benissa en alguns casos o en altres casos la seua permanència a França.
El documental finalitza amb una valoració dels entrevistats sobre la guerra, la seua opinió sobre la mateixa.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=LvC3lE5zF_A[/youtube]
Heu aconseguit entrevistar 26 soldats de Benissa que van participar en la Guerra Civil, un bon nombre tenint en compte el temps transcorregut.
-Lluís: En aquests moments només queden vius 4 dels entrevistats. Realment el projecte es va iniciar ja en l’últim moment possible per a recollir un bon nombre de testimonis que ens permetera tindre una idea global del que la guerra va ser per a aquesta generació.
Quan vam començar a fer les entrevistes en 2006 ens vam proposar entrevistar les 17 persones vives de Benissa que havien estat al front, el més jove tenia 89 anys. En el documental també vam poder comptar amb entrevistes gravades amb anterioritat a que començara el nostre projecte, unes que Robert havia realitzat des de l’any 1997 i altres registrades per TeleBèrnia a principi dels 90. Tot això fa un total de 26 entrevistes.
-Robert: Realment sí que hi ha diferències entre els entrevistats als 90 i els del 2006. En els 90 vam entrevistar els soldats de més edat, van ser els que van participar en el conflicte des del 36, molts com a voluntaris perquè, per una qüestió de edat, estaven més ideologitzats. La major part dels entrevistats a partir de 2006 pertanyen a la quinta del biberó, són els soldats reclutats en l’última etapa de la Guerra i que no van al front de manera voluntària.
Tots els entrevistats van lluitar en el bàndol republicà?
-Robert: Sempre és més complicat trobar gent de la nostra comarca que lluitara en el bàndol franquista. No hem pogut fer cap entrevista a soldats de Benissa que van lluitar en el bàndol franquista, però en el llibre tenim documentats aproximadament 40 soldats, la majoria d’ells són republicans que van ser fets presoners i que posteriorment van ser reenganxats, una pràctica habitual en l’exèrcit franquista . Hi ha un cas singular, el d’un capità de l’exèrcit nacional amb un full de serveis apassionant, ja que va estar en molts fronts: a l’Àfrica des del primer moment al costat de la revolta, a Astúries, a l’Ebre…
Com van rebre els entrevistats la proposta d’informar-vos de les seues vivències a la guerra?
-Lluís: Al principi es quedaven estranyats que algú s’interessara per ells. Quan et coneixien i guanyaves la seua confiança, t’obrien les portes i estaven molt agraïts de poder explicar la seua història i que se’ls prestara atenció.
-Robert: En tots aquests anys d’investigació, molt poca gent ens ha tancat la porta. Quan els explicàvem el projecte i ens anaven coneixent, acabaven donan-t’ho tot. Ara bé, és important matisar que això passa en un tema com el dels soldats, no és el mateix abordar certes qüestions de la rereguarda o de la postguerra, ací encara hi ha moltes reticències.
-Lluís: Una cosa en comú entre els entrevistats és que no eren conscients de la importància dels seus testimonis, al principi s’estranyaven que els volguerem entrevistar perquè consideraven que les seues experiències eren una més, semblants a la d’altres veïns que també van combatre. No eren conscients que la memòria oral viva d’una època ja passada i que només passa a la història allò que es registra.
Amb quin to us relataven les seues experiències?
-Lluís: Han passat molts anys i ells ja no expliquen les seues vivències de la guerra amb dramatisme, al contrari et narren amb normalitat moments en què s’estaven jugant la vida. El que sí que hi ha és pesar i incomprensió. Els seus testimonis coincideixen en com d’horrible és anar a la guerra, les morts i misèria que genera, les famílies destrossades, mai comenten el costat heroic o romàntic que de vegades es ressalta d’ella.
Quins han sigut els vostres objectius en realitzar el llibre i el documental?
-Lluís: Amb el documental hem pretès arribar a un públic més ampli, ja que és un format més breu i fàcil que un llibre d’història, el que ens ajudava en la nostra pretensió de prendre consciència sobre el que va passar a la Guerra Civil i no oblidar la història.
Un altre dels objectius és arribar a la gent més jove, per a molts d’ells la Guerra Civil és com la Guerra de Cuba per a nosaltres, és una cosa que els sona a xinès. A més, pretenem que el documental també servisca perquè els més joves prenguen consciència de la crueltat de la guerra, del seu dolor i misèria, una realitat completament allunyada de romanticismes.
-Robert: A mi m’agradaria que el nostre treball servira d’estímul perquè altres localitats de la nostra comarca s’animen a realitzar estudis sobre els soldats del seu poble que van combatre a la Guerra Civil, que els posen nom i cognoms i que es conega la seua història.
Quan vaig començar a estudiar la Guerra Civil, allà per 1997, em va moure la curiositat. Les publicacions històriques sobre Benissa o bé arribaven fins a 1936 o començaven al 1940, però no abordaven el període de la Guerra. Aquesta inquietud em va portar a entrevistar gent gran del poble que havia viscut la guerra. A més, cal pensar que és l’última generació del poble que ha viscut una guerra i mereixen que les seues experiències siguen recollides i conegudes, que és un altre dels objectius del nostre treball.
Sens dubte us haureu trobat amb un bon nombre d’històries intenses.
-Robert: Sí, una història que m’ha semblat apassionant és la d’un soldat de Benissa que va estar batallant per Guadalajara. Vam trobar unes cartes seues per les que vam conèixer que es va retirar per Catalunya i es va dirigir a la frontera francesa. Les cartes acabaven al final del 38. Després vam esbrinar que havia mort en un camp de refugiats a França, però no vam saber què li havia passat. Un temps després, el testimoni d’una persona que vam entrevistar i que havia estat en un camp de concentració a França, ens va descobrir la figura fascinant d’un home de Benissa que s’acostava als camps per a ajudar la gent de Benissa a eixir d’ells, i després els donava suport en el seu intent bé de tornar a Benissa o bé de quedar-se a França si no volien tornar. Investigant sobre aquesta figura, vam trobar una carta seua en la qual casualment parla del soldat que havia estat al front de Guadalajara i de com l’havia auxiliat en les seues últimes hores en un hospital de Perpinyà. Aquesta carta ens va confirmar que realment existia aquesta persona de Benissa que va ajudar a altres benissers. És una d’aquelles històries humanament potents que et trobes investigant aquest tema.
Quina difusió tindrà el documental?
-Lluís: Hem fet còpies en format DVD amb la idea que s’adquirisquen gratuïtament de regal en comprar el llibre. Pel que fa a projeccions, dissabte el vam estrenar a Benissa i després volem moure-lo per universitats, ja que creiem que es tracta d’un treball audiovisual fonamentalment històric.
La versió original del documental és el Valencià, però s’ha subtitulat a quatre idiomes, Castellà, Anglés, Francés i Italià
-Lluís: La idea és que el documental arribe el més lluny possible. Tot i que tracta de les vides d’uns combatents de Benissa, té un valor que sobrepassa l’àmbit local, els nombrosos testimonis en primera persona que apareixen al documental pensem que poden ser molt interessants per a investigadors i en l’àmbit universitari, fins i tot internacionalment. Per exemple, els testimonis d’aquests combatents sobre l’exili francès, sens dubte interessaran a França, o a Itàlia les referències que fan a les tropes italianes que van donar suport a Franco.
El llibre resultant de les vostres investigacions, que en breu veurà la llum, promet importants novetats. Parleu de “Fer la guerra. Diccionari i Testimonis dels combatents de Benissa en la Guerra Civil (1936-1939)”
-ROBERT: En el nostre llibre hi ha dos blocs clarament diferenciats, una és la part a la qual s’ha dedicat Luis, que són els testimonis, tota la gent que hem entrevistat, a la qual s’ha transcrit i interpretat. L’altra part del llibre és la que he fet jo, es tracta d’un diccionari biogràfic, en el qual hi ha documentats una mica més de 900 soldats de Benissa, molta gent per a una població de 5.000 habitants en 1936. Aquest diccionari és realment un treball innovador perquè, encara que sí que hi ha en algunes poblacions diccionaris sobre la repressió amb noms, cognoms i dades biogràfiques, encara no n’hi ha cap, a tot l’estat, sobre soldats. A la nota biogràfica podem conèixer on vivia, l’ofici d’aquest soldat, el seu sobrenom, quan es va incorporar a l’exèrcit, a quina unitat, si va arribar a ser oficial, si va ser ferit, si va patir la repressió franquista … Aquest treball el vaig iniciar l’any 1997, quan anava a l’institut, i el vaig acabar al 2013. He investigat a Salamanca, en arxius militars, en arxius de la comarca … Ha sigut molt interessant compondre aquest trencaclosques.
En relació amb la Guerra Civil, els únics diccionaris que hi ha amb noms i cognoms són de brigadistes internacionals, per exemple d’austríacs o nord-americans. Per realitzar el meu treball, m’he inspirat en aquests diccionaris, perquè a Espanya no hi havia res semblant.
Hem reconstruït històries molt interessants, soldats de Benissa que van estar en submarins, aviadors, oficials importants … El diccionari ens ha permès realitzar una anàlisi estadística que ens permet saber quants soldats de Benissa van anar al front, en quines unitats, quants soldats, quants voluntaris … . Hem aconseguit en aquesta investigació nombroses dades d’ells i recopilat més de 300 fotos.
Quan veurà la llum el llibre?
-Robert: El publicarà l’Institut d’Estudis Joan Gil Albert. En aquests moments està en maquetació i esperem que en breu estiga al carrer.
Per què creieu que la Guerra Civil segueix sent un tema que continua apassionant, alhora que dividint la nostra societat?
-Lluís: Crec que perquè va afectar tota la societat, no només un grup, tots els nostres avantpassats, sense excepció, es van veure afectats i també perquè hi va haver un bàndol vencedor i un altre vençut. Malgrat que des de l’arribada de la democràcia s’ha avançat bastant, el que no pot ser és que hi haja encara pobles amb gent soterrada a les cunetes, són drames personals que fan que les ferides perduren. Si es trobaren els seus cossos i es soterraren on toca, es dignificaria aquestes persones i a partir d’ací podríem començar a tancar ferides i oblidar. Hi ha qui sosté que s’ha de deixar ja el tema i, fins i tot que ací no ha passat res, però sí que va passar, i qui ha perdut busca la seua dignitat.
Cal oblidar, no podem estar contínuament recordant, però per poder oblidar s’ha de treure a la llum, tractar, analitzar i dignificar el que va passar. Amb els nostres treballs, hem pretès donar a conèixer a aquests protagonistes de la nostra història, que fins ara eren invisibles, i explicar el que els va passar. Llavors sí que podrem començar a oblidar. En aquests moments no es tracta ja de culpabilitzar a ningú, la qüestió és que hi ha un bàndol perdedor que va ser silenciat i s’ha de conèixer la seua història perquè les futures generacions no cometen els mateixos errors.
A més, hem de ser conscients que en realitat en una guerra no hi ha vencedors ni vençuts, al final l’autèntica castigada és tota la població.
Quina és la situació dels estudis històrics sobre la Guerra Civil a la Marina Alta?
-Robert: A la nostra comarca el referent és Teresa Ballester. El 1997 es va publicar La Segona República a la Marina Alta, un llibre pioner i imprescindible, però que arriba fins a principi de la Guerra. Des d’aquesta obra no hi ha hagut molts avenços. Uns anys després, Teresa publica diversos llibres sobre la Guerra Civil a Pedreguer, Dénia i a Pego. Trobem també algunes anàlisis en llibres de festes, jo mateix, a Benissa, des de l’any 2.000 fins al 2014, he publicat quasi tots els anys articles d’investigació sobre la República, la Guerra Civil o el Franquisme a Benissa. Però ens trobem que en els nostres pobles no hi ha hagut cap entitat que recopile aquests articles en una publicació impresa o on line, pel que està la informació molt dispersa. L’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, en els seus llibres de congressos o en la seua revista Aguaits, sí que tenen alguns articles sobre l’època. En aquests moments les investigacions sobre la Guerra Civil a la comarca estan molt parades i queda molt per investigar. Falten estudis complets, encara que desgraciadament, això no passa només amb la Guerra Civil, sinó en general falten estudis rigorosos sobre les diferents etapes històriques de la nostra comarca, i és una cosa que hauríem de posar remei.
També hi ha el llibre de Joan Bertomeu sobre la seua experiència a la guerra, és un llibre molt interessant que va en la línia del nostre treball, el testimoni en primera persona de la guerra, no tant de la rereguarda.
Queda molt per saber encara de la participació de soldats de la Marina Alta al conflicte
ROBERT: No hi ha pràcticament estudis a la comarca de la dimensió militar. No hi ha treballs de, per exemple, quanta gent se’n va anar al front. Sabem que en un primer moment Dénia té molts voluntaris, Benissa també, així com en general en les poblacions importants de la comarca. Benissa té nombrosos voluntaris socialistes que van al Batalló Alicante Rojo, però he trobat dades que Gata també. Dénia, per exemple, té un voluntariat de la CNT molt elevat. De tot això hi ha referències, però no estudis complets. Queda molt per fer també pel que fa a memòria històrica i patrimoni.
Els autors
Luis Botella Ivars
Neix a Benissa el 1986. És llicenciat en Història per la Universisat de València i des de 2007 investiga la Guerra Civil a Benissa per al projecte “Fer la guerra”. Actualment resideix a València.
Robert Llopis i Sendra
Nascut a Benissa el 1977, és diplomat en Treball Social, estant especialitzat en Teràpia i Mediació Familiar. Compagina la seua feina al Departament de Serveis Socials d’Altea amb la investigació històrica sobre la Guerra Civil i les Brigades Internacionals, tasca que va iniciar a finals dels 90.
És coautor dels llibres “L’agonia de la II República. Del cop de Casado al final de la guerra” i de “Gandia i su port, març de 1939. El penúltim acte de la Segona República Espanyola “. En l’actualitat està escrivint un llibre sobre les Brigades Internacionals i els seus serveis sanitaris a Benissa i Dénia, projecte pel qual va ser premiat com a Finalista de la X Beca d’Investigació de l’Ajuntament de Dénia en 2007.
Pel seu interés hem reproduït aquesta entrevista publicada el 5 d’octubre de 2015 al diari electrònic LA MARINA PLAZA
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?