Diputat contracta diputat. L’expresident de la Diputació de València, Alfonso Rus (PP), va pagar més de 22.000 euros entre 2013 i 2014 en contractes menors d’assessorament al despatx d’advocats del seu excompany de partit i de grup parlamentari en les Corts, el popular David Serra. A més, amb l’Executiu en funcions i Rus desaparegut per l’escàndol de la suposada xarxa de corrupció que va eixir de l’empresa pública Imelsa, el bufet vinculat a Serra, Estudi General Advocats i Associats, va guanyar la convocatòria d’un altre concurs, que va ascendir a més de 45.900 euros, per a la redacció d’informes urbanístics i jurídics en 2015.
Segons les fonts consultades, ni Serra ni els seus socis haurien signat encara l’acta d’inici de l’últim servei però l’ex company de partit i d’hemicicle de Rus podria demanar una penalització si la nova Diputació rescindeix un contracte datat el dia 10 de juny de 2015.
La presumpta xarxa de cobrament de comissions que va saltar des de l’Ajuntament de Xàtiva -ciutat de la qual era batle Rus- a altres administracions i que un jutjat investiga en secret també apunta al despatx d’advocats de David Serra, processat en Gürtel per les contractacions de la Generalitat amb el grup d’empreses de Francisco Correa i el presumpte finançament irregular del PPCV. Pel que sembla, la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil investiga la relació entre el despatx de Serra i la institució provincial perquè el popular, a més, també apareixeria en els compromesos enregistraments que durant anys va registrar el que fóra dofí de Rus, Marcos Benavent, el comisionista penedit que ha confessat els delictes.
Tal com ha estat informant aquest periòdic, només tres mesos després que Serra engegara Estudi General Advocats i Assesors, la Diputació de València li va encarregar serveis d’assessorament i redacció d’informes jurídics per al servei de planificació i secció d’expropiacions de l’àrea de Carreteres, llavors dirigida per l’exdiputat provincial Isidro Prieto, amic personal de Benavent i el propi Serra.
La nova documentació a la qual ha tingut accés ara EL MUNDO acredita que aquest despatx no només va aconseguir encàrrecs puntuals. Almenys des de l’any 2013 ha estat mantenint una relació fluïda, constant, amb la Diputació. En 2013 Estudi General Advocats i Assesors va cobrar 7.223 euros en informes, en 2014 14.447 euros i en 2015 va aconseguir els 45.900 euros per a seguir assessorant la Diputació. La comptabilitat reflecteix que aquesta última partida es va assignar a dues anualitats -2014 i 2015- per a ampliar el servei. Estudi General Advocats i Assesors, trencant amb les regles bàsiques del mercat, es va convertir en proveïdor habitual de la Diputació només uns mesos després de donar-se d’alta.
Fins aquell moment els informes els redactaven els tècnics de la Diputació i es desconeixen els motius pels quals Rus va llevar competències als funcionaris.
Informes i bufet
Segons aquesta documentació, Estudi General Advocats i Assesors ha emès almenys 19 informes a petició de la Diputació en els últims anys. La majoria d’anàlisis jurídiques aborden conflictes patrimonials generats per l’execució de projectes en les carreteres que són titularitat de la Diputació.
El despatx de Serra també ha cobrat de la Diputació per analitzar sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat o del Tribunal Constitucional. Fins i tot per informes “sobre el Dret al desestiment per part de l’administració dels expedients de la Diputació”. La majoria d’expedients són molt breus i inclouen un punt amb els antecedents, un altre sobre fonaments jurídics que són aplicables a cada cas i les conclusions.
Segons aquesta documentació, l’últim pagament de la Diputació de València al despatx de Serra es va efectuar el 15 de juliol de 2015, un dia després que el PP perdera la institució després del pacte al qual van arribar el PSPV, Compromís, València en Comú i Esquerra Unida.
Cronograma
L’instructor de la Gürtel valenciana, el magistrat José Ceres, va processar Serra a juliol de 2014 i aquest va presentar la seua dimissió com a diputat autonòmic a setembre.
Un any abans, al gener de 2013, Serra va renunciar a l’exclusivitat de les Corts per a exercir d’advocat en un bufet. Va perdre 365 euros al mes del seu sou com a diputat però va començar a facturar amb la Diputació malgrat les incompatibilitats de les seues senyories. Segons arreplega el Registre Mercantil, Estudi General Advocats i Assesors es va constituir el 25 de febrer de 2013 i té la seua seu al carrer Félix Pizcueta de València.
Com a administrador únic figura, segons dades mercantils, Juan Pablo Agulló, un advocat d’Alacant expert en contenciosos i assumptes urbanístics, que en el cas que investiga les irregularitats al Palau de les Arts apareix com el legal representant de l’exintendent de l’òpera, Helga Schmidt.
Quatre mesos després, al juny de 2013, el Butlletí Oficial del Registre Mercantil va publicar la constitució d’aquesta societat, l’objecte social de la qual és l’exercici en comú dels serveis professionals propis dels economistes i dels advocats. Amb un capital social de 6.000 euros, David Serra figura com a soci professional de Juan Pablo Agulló i José Carlos Eiroa.
A maig de 2013, segons aquesta documentació, la Diputació ja va fer encàrrecs al bufet de Serra, que per aquelles dates encara era portaveu d’Infraestructures del PPCV en les Corts Valencianes -compartia escó amb el propi Rus, s’asseien a només uns metres de distància- després de ser apartat dels òrgans de direcció del partit per la seua imputació en Gürtel. Serra va ser sotssecretari general del PP en la Comunitat amb Francisco Camps de president, va ascendir en el partit i en la Generalitat al seu costat.
Els socis de David Serra en Estudi General Advocats i Assesors no només han treballat per a la Diputació. En els últims anys Agulló també ha assessorat l’Ajuntament de Benissa (Alacant), municipi on va nàixer Serra. El partit Reiniciem Benissa (RB) va denunciar aquests contractes “a dit” i l’Ajuntament, governat pel PP, prepara ara un plec de condicions per a externalitzar el servei d’assessoria jurídica i que altres bufets puguen presentar ofertes.
Cas Diputació
La recerca que va partir de la denúncia que va presentar Esquerra Unida va molt més enllà d’Imelsa, dels ajuntaments investigats, de la Diputació o de qualsevol irregularitat que s’haja conegut fins al moment. Més enllà de Rus, fins i tot més enllà de Rita Barberá.
La Guàrdia Civil està a punt de completar aquesta primera fase del cas després que l’exgerent d’Imelsa haja declarat en diverses ocasions al quarter de Patraix i els agents irromperen en l’Ajuntament de València.
“Comisionista”, exregidor i presumpta defraudadora
El jutjat de Mislata que va imputar l’exregidora de l’Ajuntament de València, María José Alcón, ultima la recerca oberta arran d’una querella que va presentar la Fiscalia de València per diversos presumptes delictes fiscals. Alcón és, a més, una de les dirigents a la qual la suposada trama de les comissions de la Diputació de València va gravar acceptant aparents suborns a canvi de fer maganyes en diversos contractes públics, sobretot de l’àrea de Cultura i Patrimoni.
Segons van confirmar fonts jurídiques a aquest periòdic, la causa oberta contra Alcón segueix en fase de diligències prèvies encara que “està molt avançada” i en les pròximes setmanes podria resoldre’s la instrucció. Si confirma les sospites del ministeri fiscal, la jutge proposarà l’obertura de judici oral contra Alcón i els seus familiars.
Una denúncia de l’Agència Tributària per l’impagament d’impostos i irregularitats en les liquidacions va motivar aquesta querella, que no guarda cap relació amb la recerca de la Diputació de València que dirigeix un altre jutjat. Pel que sembla, l’operació està vinculada amb la compravenda d’un edifici que la família de María José Alcón va heretar, entre els anys 2001 i 2003. La Fiscalia va optar per una querella en comptes de denúncia per l’abundant càrrega probatòria que acreditarien els presumptes delictes comesos per l’exdirigent i diversos familiars, que també han sigut citats com imputats pels mateixos fets. La querella la va signar l’actual consellera de Justícia, Gabriel Bravo, en qualitat de fiscal de la Secció de Delictes Econòmics. Va ser la seua última querella abans que el president de la Generalitat, Ximo Puig, la fitxara per al seu Consell.
Alcón ha sigut durant anys la màxima responsable de Cultura a València i és l’esposa de l’exvicealcalde Alfonso Grau. En 2011 Alcón va perdre la seua acta de regidora però en l’anterior legislatura va exercir d’assessora de l’exbatllessa de València, Rita Barberá. Alcón ocupava el número 16 de la llista del PP en les municipals per a València però va renunciar al seu lloc després de fer-se públiques part de les compromeses gravacions.
La trama de Rus ha tacat almenys tres dels projectes culturals més importants de l’etapa de Rita Barberà: la rehabilitació de les Torres de Quart, patrimoni de València; La Rambleta i La Mostra de Cinema, un esdeveniment del que també es va poder beneficiar el nebot de la batllessa, Enrique Sospedra Barberá. Tots aquests projectes porten el segell de María José Alcón, van ser les seues grans apostes. Alcón va estar casada amb Vicente Burgos, exgerent de la Fundació Jaume II El Just. Burgos va fitxar a Benavent i li van obrir les portes de l’Ajuntament.
Pel seu interés hem publicat aquesta notícia apareguda l’11 de gener de 2016 al diari EL MUNDO
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?