Les Brigades Internacionals, per Vicent Balaguer

La dreta reaccionària no vol que li recorden el passat, està en contra del que ara s’ha titulat la “Memòria Històrica”, que cal deixar al passat i pensar sols en el futur. Una manera de pensar ben contrària a la nostra, que volem recordar temps pretèrits d’injustícies i ignomínia, sense ànims revengistes i anar treballant el present de cara a un futur més digne i just. I amb això estem.

Amb la modèstia que ens caracteritza volem parlar ara de les Brigades Internacionals que tingueren presència a Dénia i la comarca amb la seua actitud romàntica en defensa de les llibertats democràtiques d’un poble i front a la revolta feixista contra la legalitat de la II República: una finestra oberta al progrés democràtic en unes terres subjectes històricament a la gran autarquia monàrquica, als poders d’uns governs dictatorials i a la repressió d’una Església tridentina. Caram!, quin llenguatge més dur ens ha sortit… Per començar volem felicitar a la població de Benissa on han sabut participar en aquesta Memòria Històrica, a la seua manera, dedicant-li una sèrie d’activitats a principis de novembre de l’any passat, dipositant unes flors i la bandera republicana sobre la tomba dels brigadistes morts a aquella població veïna. Amb un homenatge dels actes organitzats pel Casal Cultural benissenc, a més d’una exposició de fotografies diverses dels brigadistes al seu pas per la Marina Alta. L’investigador i amic Robert Llopis, de Benissa, que porta mes de 10 anys dedicat a aquest estudi històric, ho va exposar en una conferència sota el títol Les Brigades Internacionals i el servei sanitari a Benissa. Més de 150 persones s’havien reunit a aquell cementeri nou de Benissa per retre l’homenatge a aquells brigadistes que arribaren de 53 països distints. Allí quedaren soterrats 10 d’aquells voluntaris. Intervingué en l’ocasió Allan Christiansen, que acudia expressament com a representant de l’Associació de les Brigades Internacionals d’Holanda. També es procedia a la projecció del documental Egon Hojland torna a Benissa. Voluntaris danesos en la guerra civil, a la Seu Universitària de Benissa. Patrocinats els actes per l’Ajuntament. I l’alcalde anunciava que el Consistori instal·larà un monument per a recordar els brigadistes que estigueren a Benissa, i ho farà just enfront de la casa dels Feliu. Açò és el que faran enguany entre diversos actes que culminaran l’homenatge. Per cert, que les Brigades utilitzaren la caserna de la guàrdia civil, ara enderrocada, com a llar d’infants. Arribats a aquest punt ens agradaria refrescar la memòria d’aquest moviment, que tingué una presència detacada a Dénia. Per començar volem fer una referència del que haurem de considerar un fet real, encara que controvertit: el de la presència a Dénia, entre els brigadistes, de Josiph Broz, futur mariscal Tito. Ens recolzem a més amb molts testimonis, amb un treball de Ferran Belda, publicat en Interviu el 19 de març de 1980. A més de diverses opinions del desaparegut historiador Emilio Oliver i del que açò us recorda, apareixen les del Dr. Carlos Benlloch, que declarava haver operat al militar croata en setembre de 1937, per extraure-li un objecte estrany -un tros de metralla?- en una intervenció de vida i mort.

Bé, seguim avant. Sobre la presència de les Brigades Internacionals a Dénia tenim la primera cita documentada el 13 d’agost de 1937 quan, des del Centre de Convalescència dirigien un escrit a l’Ajuntament manifestant que s’estaven organitzant per al dia 22 d’aquell mes una festa en ajuda a Euskadi desprès del dramàtic bombardeig de guerrilla per l’aviació alemanya de la Legió Còndor. Precisament el mateix dia 13 la nostra ciutat acabava de patir la primera agressió, per part del creuer “Canarias”. Estaven instal·lats a certes finques del terme: “Villa Càndida”, “La Fredat”… Entre la nit del 7 i la matinada del 8 de juny de 1938 es produeix l’atac aeri facciós contra el vaixell mercant Francés “Brisbane”, fondejat a l’escullera Nord, a la part exterior del port, metrallant també la tripulació i causant tres morts i set ferits de la mateixa.

Les brigades dirigien un escrit a l’Ajuntament tot agraint la cooperació dispensada a les víctimes per les autoritats. Mantenien una clínica militar i saben que en ella treballava com a infermera la jove deniera Rosita Torres Vaquer, que dimitia el 15 d’agost de 1938, essent substituïda, interinament, per una altra jove de la ciutat, Rosalia Carreres Collado. El dia 18 del mes esmentat els brigadistes organitzaven un acte polític al que convidaven a les autoritats locals, acudint, en representació, els regidors Jaime Calafat i Jaime Marí. Per fi, el 30 d’octubre, diumenge, es produïa a “Villa Candida” l’acte d’acomiadament d’aquelles Brigades Internacionals, al que convidaven a tots els representants polítics i sindicals i a les autoritats civils i militars de la Marina i judicials. Tots els regidors, almenys, prometeren acudir, i allò resultà molt emotiu per les bones relacions existents entre els voluntaris i la població. Entre altres actes festius havien organitzat unes jornades per al món infantil en la festa dels Reis, que titulaven la “Fiesta del noño”. Molt divertides, de gran participació i bons regals. La que celebraren pel 1939, ja amb la seua absència, es donà compte d’un donatiu que havien deixat els de les Brigades per import de 15.000 pessetes.

I ara voldrien arrodonir la informació fent referència a unes accions solidaries amb la defensa de la legalitat republicana contra els atacs feixistes, unes accions nascudes dels estudis cinematogràfics de Hollywood. Els artistes i el personal auxiliar d’aquells estudis s’havien posat des del primer moment de la guerra al costat del poble republicà, que representava la lluita per la democràcia. Segons una revista de l’època enviaren un missatge d’adhesió al Govern de la República, signant en representació de tots els presents a la primera reunió antifeixista convocada a Hollywood. Eren els següents: Louise Rainier i Paul Muni (actrius i actors); i Duudley Nichols (escenaristes). En qualsevol moment manifestaven les simpaties cap als republicans els següents personatges: Charlie Chaplin, Bette Davis, Clark Gable, Miriam Hopkins, Gary Cooper, Marlen Dietrich, Wallace Beery, Douglas Fairbanks, Buster Keaton, Johnny Weismuller, els germans Marx… Per altra banda, ja a l’abril de 1937, havien recaptat 1.500.000 dòlars per a la causa republicana entre Fredrich March, James Cagney, Donald Woods i Errol Flynn, entre actors, tècnics i obrers de Hollywood. Errol Flynn i Herman F. Erben, membre de la institució Rockefeller, foren als encarregats de portar aquella aportació generosa producte de la seua campanya, venint a Madrid per a lliurar-ho, com acrediten les fotografies que hem citat abans, de les quals i dels textos corresponents tinc unes fotocopies a l’ast. Republicar aquestes cites és una manera d’agrair als lluitadors -en aquest cas els Brigadistes i el món de Hollywood- en favor de la llibertat i la democràcia dels nostres pobles.