No solc buscar les meues satisfaccions en la política, però tampoc les rebutge si tupe amb elles en aquest terreny. Crec que els batles de Paterna i Benissa, ambdós del PP, ens han prestat un servei en honrar els republicans afusellats o en condemnar explícitament el franquisme. També els diputats populars Nebrera i López-Medel han fet bé en riure’s de les teories conspiratives sobre l’11-M: només els idiotes creuen que és difícil conèixer o conèixer-se sense recórrer a la intervenció de forces ocultes. Les llibertats no pertanyen a ningú i molt menys als qui més van lluitar per elles: està en la natura dels ferments animar la massa. Llavors, quins drets tenen els que no van lluitar gens? Els mateixos que els altres: la penicil·lina és igual de bona per a les infeccions tant si has col·laborat com si no al seu descobriment.
La Transició va tindre molts defectes i curteses, però va portar un fet benèfic per a tots. Després, cadascú es pren a la seua manera la paraula més important del diccionari -llibertat- perquè els partits prefereixen tractar consumidors capritxosos abans que ciutadans responsables i això explica la nostra deriva cap a una partitocràcia en règim de duopoli que persegueix el control de tot: les teles, el poder judicial, les llistes de candidats, les assessories i pressupostos… clar que hi ha bastants ciutadans que no mereixen ser tractats millor, però això no canvia les coses, la infàmia és la infàmia.
El que ens lliura d’un avorriment sufocant són aquests gestos valents i sovint aïllats que ens retornen al principi del bé, la bondat i la bellesa que és el recte coneixement de les coses. Franco va ser l’últim tirà del XIX, el diable el confonga. I confonga als administradors socialistes que en el seu afany de muntar numerets de circ i inauguracions espectaculars, van forçar les obres de l’AVE fins al punt de sumir l’àrea metropolitana de Barcelona en el més espantós caos.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?