Benissa frena la construcció al seu terme i declara rústiques zones que eren edificables

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda el 2 de novembre de 1998 al diari El País:

En una mesura sense precedents al litoral valencià, l’Ajuntament de Benissa (La Marina Alta) ha decidit donar pegar un gir a l’urbanisme depredador propi de les zones turístiques i revisar, a la baixa, el seu planejament urbà. Mancant els últims tràmits burocràtics, i malgrat l’oposició de propietaris i constructors, que han presentat centenars d’al·legacions, el nou Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) del poble de Benissa elimina d’un cop i volta prop d’un milió de metres quadrats sobre els quals es podia construir amb la normativa anterior, que data de 1982. El 83% del terme municipal ha estat declarat ara no urbanitzable.

La meitat d’aquesta extensió, a més, està subjecta a especial protecció per la seua riquesa mediambiental. A Benissa s’aposta per la qualitat front a la quantitat, i això implica una reducció en les altures de futurs edificis. El batle, l’independent Isidor Mollà, ha dissenyat una ciutat-jardí i s’ha llançat a comprar tot el terreny lliure de la primera línia de costa per a evitar que s’edifique. El PGOU de 1982 era molt diferent al que s’aprovarà definitivament abans de cap d’any. A Benissa ja no s’alçaran més edificis a primera línia de mar. Les parcel·les que quedaven verges les ha comprades l’Ajuntament per a dotació pública, destinant 100 milions de pessetes anuals. Les restriccions afecten tot el terme. Dels seus 70 quilòmetres quadrats, el 83,37% es declara com a sòl no urbanitzable. L’urbanitzable es limita al 7,10%, i l’urbà es manté en 6,39 punts del total. Les 181 hectàrees restants es destinen a dotacions públiques. A més, la nova normativa urbanística amplia la parcel·la mínima exigible per a construir, i només en la part alta del poble es permeten blocs amb un màxim de tres altures. La resta només podrà acollir habitatges unifamiliars. Del planejament, ara en exposició pública, destaca el Pla Especial del Litoral. Distant nou quilòmetres del nucli urbà, la costa de Benissa s’estén al llarg de 4.000 metres lineals, i les urbanitzacions acullen importants colònies d’estrangers amb un nivell adquisitiu mitjà-alt. El cens oficial tot just arriba als 10.000 habitants, però en realitat en són 30.000, una tercera part d’ells de nacionalitats diferents a l’espanyola. Les restriccions urbanístiques imposades a la costa són significatives. Així, enfront dels 800 metres quadrats que s’exigien abans per a construir un xalet, s’ha passat als 1.000 en segona línia, i la parcel·la mínima creix conforme s’endinsen les construccions cap a l’interior. Paral·lelament, l’Ajuntamrnt ha començat les negociacions amb els propietaris per a adquirir les parcel·les de la façana litoral, i ha engegat un projecte per a recuperar la zona, que inclou la construcció d’un parc just a la zona amb les millors vistes del Penyal d’Ifac.

Des del Club Nàutic fins la platja de La Fustera discorrerà un passeig natural (“sense formigó ni marbre”, apunta el batle), i a aquest li seguirà un jardí ecomarí a la zona coneguda com a Mar Morta per la tranquil·litat de les aigües. A La Llobella, un amfiteatre i altres dotacions públiques transformaran el territori costaner. Les edificiacions que s’autoritzen a la costa seran necessàriament horitzontals. Ni parlar de torres d’apartaments ni hotels grans. “Volem una arquitectura integrada en el paisatge, i per a això era necessari que el terreny urbà que quedava passara a mans públiques, així com totes les franges del territori que acullen massa boscosa, en les quals està prohibit construir encara que el propietari dispose dels 10.000 metres quadrats de terreny que s’exigien abans per a alçar un xalet”, diu el batle. Mollà, triat pel partit Independents (set regidors en contraposició als quatre del PP i tres del PSPV), assegura que la decisió és “una aposta per la qualitat, i això significa canviar la tipologia de la ciutat”. Per això, el nou PGOU elimina sòl urbanitzable i redueix el nombre de plans urbanístics existents fins hui dia. Els del Bombí, L’Alfama i Oltà s’han reconvertit ara en sòl agrícola. La Solana i Bèrnia queden com a territori especialment protegit per la seua riquesa forestal. Allí, “ni una rajola”, assenyala Mollà.

Enllaç
Notícia original