Un alemany enamorat del sol

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda el 2 d’agost de 1999 al diari El País:

A Francfort, Dieter Moll i la seua família eren feliços, però el primer somriure no l’aconseguien fins les onze del matí. El cel constantment gris amb el qual es trobaven cada vegada que obrien la finestra no convidava a prendre el desdejuni amb el millor humor. Després de treballar a Àfrica durant dos anys com a periodista, Dieter va tornar a Francfort i va revelar a la seua esposa i fills el truc per a avançar el rellotge dels seus somriures: el sol. En 1986 van arribar a Benissa (La Marina Alta), després de comprar Dieter el 50% de les accions del setmanari Costa Blanca Nachrichten, del que ara n’és director i propietari. A Benissa han trobat una societat menys reglamentada. “Ens agrada la forma de vida dels valencians”, resumeix Dieter. “Sopem a les deu de la nit i, si podem, fem la migdiada”, revela. La família Moll ha viatjat molt per Espanya. Segons el que han vist, poden afirmar que La Marina Alta “és una de les zones més boniques de la península, amb una perfecta combinació entre mar i muntanya”. Una altra cosa que destaquen del País Valencià és la facilitat en les comunicacions. Els Moll sempre han viscut en grans ciutats i Benissa és el primer poble on han fixat la seua residència. “Volíem experimentar com es viu a un poble, però si trobem a faltar la cultura, com el cinema o el teatre, ens anem a Benidorm o Alacant. I si necessitem submergir-nos en l’ambient d’una ciutat gran, passem un cap de setmana a València”, compta. Dieter va arribar a una Espanya admesa fa poc a Europa i, per tant, ha estat espectador del canvi operat al País Valencià en aquests anys. En arribar, el va trobar sumit en el ruralisme tardà. “A Benissa, el caixer del banc duia un llapis a l’orella i escrivia les anotacions comptables a mà”, recorda. I ara? “Espanya s’ha adaptat molt bé a la resta de països d’Europa i pots comprar de tot”, valora. En definitiva, els Moll són feliços al País Valencià. Només hi ha una cosa que Dieter no entén: que s’obligue a aprendre Valencià a les escoles. “Estic d’acord amb que no es perda el Valencià, però en una Europa que està creixent no té molt de sentit donar-li tanta importància a un idioma que parla tan poca gent”, diu. I a més, nota “intolerància” en algunes actituds. “Si entre en una botiga on parlen Valencià, en notar-me estranger comencen a parlar-me en Castellà, però si entra el meu comptable, que no és Valencià, pot ser que no facen aquest canvi”, assenyala.

El que més li agrada

Dieter destaca el sentit de la llibertat que tenen els espanyols, i també l’obstinació amb la qual defensen els seus hàbits. “Si un dia li dic al meu comptable que no pare per a prendre un café perquè hi ha molt de treball preferirà acabar més tard a renunciar a aquest descans. I això em sembla bé”, assegura.

El que menys

Segons el seu parer, Espanya s’ha convertit en un país on governa el consum. I això, per a Dieter, “comporta una pèrdua d’ètica i moral que pot resultar perillosa”.

El que més li va xocar en arribar

La festa a la nit. “És rar que el concert comence a mitjanit o més tard i a l’endemà la gent vaja a treballar. No coneixia aquesta vida tan intensa que porten per ací”, assenyala.

Com ens veu

Dieter ha trobat una “societat molt oberta amb els estrangers, amb gent tolerant, el que ens ha permés tindre bons amics”, assegura. “Ens va sorprendre el caràcter tan positiu de la gent”, afegeix.

Enllaç
Notícia original