Dos arquitectes de Benissa participen a l’expedició que descobreix el primer retrat frontal d’un faraó

És l’única representació coneguda d’un faraó dibuixat de front. Està en un pissarrí de fusta del que s’han trobat diversos fragments i en el qual dues mans van dibuixar la mateixa figura règia encara per identificar. Les van traçar fa 3.500 anys un escriba i un alumne avantatjat, i la va trobar a primcips d’any en Luxor un equip d’egiptòlegs espanyols encapçalats per José Manuel Galán, adscrit al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que la va batejar com La taula del mestre i que ahir la presentava en públic. Dos arquitectes benissencs, Carlos Cabrera i Juan Ivars, veïns de Benissa, van formar part de l’expedició.

“És una troballa única i d’enorme importància per a la història de l’art egipci”, va assegurar Galán, ja que fins ara no es tenia notícia del retrat d’un faraó de front i, a més, doble. “Tant en la pintura com en els relleus egipcis mai hi ha representacions frontals”, va precisar l’expert.

Dos traçats distints

“Un dels dibuixos, de traç més ferm, és obra d’un mestre, i l’altre, una rèplica de traç més dubitatiu i en la qual s’aprecien les correccions, del seu alumne”, va assegurar Galán. En l’inrevés inclou la imatge d’un faraó caçant ànecs, “una representació molt poc usual en l’època”.

El descobriment es va produir en la tercera campanya del projecte Djehuti, que excava en la necròpoli Dra Abu el-Naga de Luxor, en la Vall dels Reis, les tombes de dos alts dignataris de la cort, Djehuty i Hery, que van viure al començament de la XVIII dinastia i van servir a la reina Hatshepsut. Va aparèixer en l’excavació dels patis d’unes tombes encara cobertes per enderrocs en les quals Galán espera “grans i importants sorpreses” i en la qual, segons ell, “hi ha treball per a vint anys”. va Destacar Galán a més “el bon estat de la fusta”, sobre les quals es va traçar una quadrícula vermella “segons el cànon egipci per a la representació del cos humà”.

Es van trobar 14 dels 18 fragments que se suposa conformaven la taula de fusta estucada, amb unes dimensions de 31 per 50 centímetres i d’un centímetre de grossor. Els especialistes, que no descarten completar-la en pròximes campanyes, creuen que pertany a l’època del rei Tutmosis III, cap a l’any 1.450 abans de Crist i que es tracta d’un pissarrí utilitzat per a l’ensenyament de l’escriptura i del dibuix, disciplines parelles en l’antic Egipte.

“La representació de figures de front és una cosa molt poc freqüent en l’art egipci, que només representa frontalment a enemics o estrangers” va fer notar José Manuel Galán . “La importància de la taula radica en que la figura representada és ni més ni menys que un faraó, potser un esbós per a una escultura”. Ambdues figures van ser traçades sobre la quadrícula en vermell que serveix de guia, el que avala la tesi que es tracta de la labor conjunta d’un mestre i del seu aprenent.

“El llibre de Kemit”

La taula inclou un text escrit en hieràtic -grafia cursiva- que prova l’estreta relació que en l’antic Egipte guardaven l’escriptura i el dibuix. El text recull un paràgraf del llibre de Kemit utilitzat en les escoles d’escribes per a l’ensenyament de l’escriptura. En la taula es repeteix tres vegades el mateix passatge.

En l’inrevés es mostra a un faraó caçant ànecs en altra representació, aquesta vegada de perfil, que segons Galán, “no estava testificada en aquesta època ni anteriorment”.

Els fragments de la taula han quedat dipositats en el museu de Luxor, de pròxima inauguració. Galán no descarta que la peça es puga exposar a Espanya “dins de quatre o cinc anys”.