Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda el 16 de setembre de 2000 al diari El País:
El llegat de la civilització etrusca que es conserva al Museu Guarnacci de Volterra, a la Toscana italiana, pot veure’s des d’ahir al Palau dels Andrés de Benissa (La Marina Alta). És una mostra composta per 30 peces que desperten un doble interés. D’una banda, permet observar de prop escultures d’una civilització molt més desconeguda que la grega o la romana. Per una altra, l’exposició arriba a trets de singularitat, ja que les peces només eixen del prestigiós museu italià en contades ocasions.
Esplendores etruscos és el títol que s’ha donat a la mostra, que es va inaugurar ahir de vesprada a Benissa. De mestre de cerimònies va actuar José María Básquez, catedràtic emèrit d’Història Antiga de la Universitat Complutense de Madrid, que va llançar una mica de llum sobre una civilització que encara desperta molts interrogants entre els historiadors. La trentena de peces que componen la col·lecció que podrà veure’s a Benissa fins l’1 d’octubre procedeixen íntegrament de Volterra, un dels principals enclavaments de l’Etrúria històrica. La seua antiguitat oscil·la entre els segles VII i III abans de Crist. Segons els organitzadors d’aquesta interessant mostra, les obres constitueixen “una ocasió privilegiada per a apropar-se a la cultura etrusca, tant en el seu vessant espiritual com en el que abasta diferents aspectes de la vida quotidiana”.
El llegat arriba a Benissa emmarcat en el programa cultural Sete Sois, Sete Luas (set sols, set llunes). Aquest festival recull diversos aspectes de l’antiguitat, i és molt conegut pels seus concerts de música antiga i tradicional.
El Museu Guarnacci de Volterra, fundat l’any 1761, és l’espai habitual de les peces. Gelós de prestar-les per a altres mostres, només permet la seua eixida per a esdeveniments puntuals. Recentment, aquesta mateixa exposició va viatjar fins a Nova York, on va quedar instal·lada en la Fundació Piaggio. L’obra més interessant, segons els experts, és l’anomenada Sombra de la noche. Data del segle III abans de Crist i està fosa en bronze. L’escultura, de 57 centímetres d’altura, mostra un xiquet dempeus, amb les cames juntes i els braços caiguts i pegats al cos. En ella destaca el rostre, amb trets infantils bastant ben definits. L’art etrusc és matèria d’investigació per a aprofundir en els coneixements que es tenen d’aquest poble. Otto Wilhelm von Vacano va constatar que la mesura de Sombra de la noche equival exactament a dos peus. Segons Vacano, això demostra que les escultures es feien a una grandària preestablerta per criteris religiosos que, de moment, no s’han pogut identificar.
També tenen pes en la mostra les urnes cineràries, en les tapadores de les quals apareixen figures masculines i femenines i representacions de deïtates i dimonis. En aquest sentit, és significativa una urna del segle III abans de Crist en què apareixen figures demoníaques (Karun i Lasa), i està considerada una de les obres mestres de l’escultura funerària etrusca.
Enllaç
Notícia original
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?