Emoció, paraules i molt d’afecte en el comiat a Bernat Capó

Un acte multitudinari per a acompanyar a un ser extraordinari. La cerimònia civil en el Centre d’Art Taller Ivars va reunir a més de 500 persones, entre veïnes i veïns de Benissa, familiars i amistats. També van acudir moltes persones procedents de la Marina Alta, de la província d’Alacant i en general del País Valencià. Personalitats de l’àmbit cultural, social i polític que es van acostar a donar-li l’últim adéu a Bernat Capó.

L’acte va començar amb la lectura de les últimes voluntats de l’escriptor, que va escriure amb 60 anys d’edat. Va ser l’últim missatge de Capó, verbalitzat en la veu de Pedro Soliveres, un dels seus nebots: “Ara mateix ja estaré en el mar, en l’aire i en el record de tots aquells que m’heu volgut. Per a dur a terme les meues últimes voluntats diposite tota la meua confiança en els meus familiars i amics, i especialment a la meua dona, qui espere que em sobrevisca, qui sap que, llevant d’eixos moments de ‘pudentor’ que tinc, realment sóc un tros de pa”.

Entre les seues voluntats destacava que “es compre el taüt més barat que trobeu, doncs no he sigut persona de grans ostentacions”, “que no tinga un enterrament en l’església, ni misses ni rosaris, doncs quan s’acaba és que s’ha acabat” o que “com la memòria és el cel dels escriptors, qui vulga recordar-me que llija algun dels meus llibres”.

Finalment es va projectar un vídeo amb la biografia de l’escriptor i periodista, moment en el qual centenars d’assistents van voler reflectir el seu afecte i estima cap a Bernat Capó deixant unes línies en el llibre de condolences.

Algunes declaracions

Joan Borja, amic: “Quan el cos es consumeix les paraules es queden palpitant en els periòdics, en els llibres, en la conversa o en la memòria d’aquells amb els quals has parlat. Deixes al teu poble, Benissa, i també al teu poble gran dels valencians. Bon viatge Bernat, i benvingut al teu cel, que és el cel de la nostra ment”.

Tomàs Llopis, amic: “Un gran home bo ens deixa, un home amb conviccions, cabut i honest”.

Lídia Santacreu, escriptora: “Hui el rossinyol de la cultura entona una melodia molt trista, posat en la branca més alta d’un ametler”.

Manuel Juan, regidor de Cultura: “Bernat va difondre la lectura i la cultura, i va ser a més un gran polític que va fer grans coses pel seu poble, com la creació dels premis XXV d’Abril o la creació de la Casa de Cultura”.

Abel Cardona, alcalde: “Quan era menut i em parlaven de Bernat Capó, de la seua obra, pensava que es referien a algú de Madrid o de Barcelona, creia que les grans persones sempre eren de la ciutat, i ja després, més major, vaig poder gaudir de delícies com ‘l’Espigolant’ o ‘el Costumari’, una manera de descobrir l’orgull de ser de poble”. 

Bernat Soliveres, nebot: “Agraïsc totes estes paraules i a tot el poble de Benissa per la seua empatia, sé que Bernat era una persona important a nivell cultural al País Valencià, i per açò vos demane que el recordeu llegint la seua obra”.