Batles i constructors, per José Ramón Giner

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda al diari EL PAIS el 15 de febrer de 2002:

A mi em resulta una mica exagerada aquesta revolada al voltant del batle de Benissa. Per més que ho examine, no percep en el succés res d’extraordinari. Tal vegada, en èpoques passades, trobar un batle treballant per a un constructor cridara l’atenció, però hui dia no suposa cap novetat. Per als temps que corren, Juan Bautista Roselló va actuar amb una absoluta normalitat. El cas estrany, en tot cas, haguera estat que no encarregara una obra a Ortiz e Hijos pel fet d’haver sigut administrador d’una de les seues empreses.

Alguns articulistes no han percebut la situació de la mateixa manera i han publicat uns escrits molt greus, censurant la conducta de Rosell. Amb tot el meu respecte als autors, no crec que els seus comentaris moralitzadors tinguen cap èxit. I no perquè els arguments manquen de valor o estiguen malament formulats, sinó perquè a dia de hui aquests successos ja no escandalitzen l’opinió pública. És més, estic convençut que moltes persones se sentirien defraudades si aquests assumptes es produïren de manera diferent. I és que quan la dreta arriba al poder, tot el món espera que es comporte de manera semblant.

Siguem sincers, a qui alarma que a Alacant, Castelló, Oriola o Torrevella batles i constructors actuen consensuadament? Pràcticament a ningú. Al contrari, moltes persones veuen en aquesta unió un símptoma de progrés i eficàcia. Perceben en ella una irreprotxable aliança on uns aplanen el camí perquè uns altres construïsquen sense complicacions i multipliquen la riquesa. No és aquest el somni de la nostra societat?

Reparem, per exemple, en una població com Alacant, on s’accepta comunament que governen els constructors i els grans empresaris. Doncs, bé, a Alacant, ara mateix, hi ha un sentiment de satisfacció generalitzat pel rumb pres per la ciutat. El seu desenvolupament ompli d’orgull a molts alacantins que esperen veure-la convertida en una gran urbs. Luis Díaz Alperi, el seu batle, és una persona molt ben valorada que, de desitjar-lo, no tindria dificultat a repetir el seu mandat uns altres quatre anys.

En aquesta situació, per què no permetre que els nostres batles -aquells que ho desitjaren, naturalment- formen part de les plantilles dels senyors constructors? La proposta, si se salva el natural rebuig que suscita la seua novetat, ofereix indubtables avantatges. De dur-se a efecte, no només evitaríem inútils i desmanegades polèmiques, com la que embolica aquests dies el batle de Benissa, sinó -el que és més important- atorgaria caràcter formal a una situació que hui es presta a desagradables confusions. Els territoris entre allò públic i allò privat solen contindre zones d’ombra que convé aclarir, pel bé de la societat. Amb aquesta mesura, tots sabríem a quins fets atenir-nos. Quant a les nostres ciutats, cal dir que tot just notarien la diferència i la seua expansió podria continuar indefinidament, amb plenes garanties.

Queda l’ètica, per descomptat. Però, d’aquest assumpte, qui de debò entenen són Miguel Peralta i Juan Vilaplana, i no un servidor.

Enllaç
Notícia original