Tanca el convent de Benissa després de 404 anys d’història

Les ordres regulars estan malament. Els franciscans es queden sense frares. I convents amb la història del de Benissa, fundat el 1613, es veuen sense remei a tancar. Ja és un secret a veus. El cenobi de la Puríssima Concepció, després de 404 anys d’història, tancarà a finals d’agost. Queden quatre frares, dels quals tres ja superen els 70 anys d’edat. Comencen a tindre xacres. El més jove, el pare Llorca, de 66 anys, atén també la parròquia de Senija. L’edifici conventual és enorme perquè aquests quatre franciscans puguen mantenir-lo.

Preguntat ahir per aquest diari, el rector de Benissa, José Tomás, va afirmar no tindre confirmació oficial del tancament, encara que no es va mostrar estranyat. La crisi de vocacions obliga a les ordres a reorganitzar-se.

De fet, la franciscana va iniciar el 2005 un procés de reflexió per a fer front a la falta de renovació de frares. A Benissa, han mort dos recentment, Ramón Baselga, el 2016, i Jesús Carballo, enguany.

Els franciscans van unir el 2015 sis de les seues províncies espanyoles (Bètica, Granada, Castella, Catalunya, Comunitat Valenciana i Múrcia) i la custòdia de San Francisco Solano de Perú.

A Alacant, els tres convents d’aquesta ordre que queden són els de Pego, Cocentaina i Benissa. Aquest últim ja compta els dies. En principi sí que es mantindran les misses del cap de setmana a l’església del convent. Les oficiaran religiosos de Pego.

Els franciscans formen part de la història de Benissa. Joan Josep Cardona, en el seu llibre El convent de la Puríssima Concepció (1612-2012), publicat en complir-se els 400 anys de presència d’aquesta ordre en el municipi, recorda que el 13 de novembre de 1611 van arribar al municipi els primers franciscans. Aquests frares també es van fer càrrec del seminari, que en els seus últims anys també va ser centre de batxillerat (Benissa encara no tenia institut). El seminari es va tancar a finals dels anys 70. Els frares van impartir també classe en els col·legis. L’ordre ha format part de la societat de Benissa. El convent conserva un patrimoni artístic important vinculat al municipi.

No és el primer cenobi que es tanca a la Marina Alta. El 2005, les últimes monges agustines van abandonar el convent de Xàbia, ara convertit en un centre de dia atès per la congregació de Marta i Maria.