Les Escoles Velles per sempre; per Francesc Xavier Tro i Mari Carme Ronda

Aquest migdia hem aprovat per unanimitat en un ple extraordinari i urgent dos assumptes relatius a les Escoles Velles de Benissa, en primer lloc, instar a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport la seua inclusió a l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Secció 2ª. Bens de Rellevància Local (BRL) i en segon, demanar-li al Ministeri de Foment la inclusió i compromís de cofinançament del Projecte d’Adequació Funcional i Estructural de les Antigues Escoles Graduades de Benissa, en el programa 1,5% cultural.

Amb aquesta actuació i la subvenció, si el Ministeri de Foment, finalment ens l’atorga, conjuntament amb les obres que estan a punt de finalitzar de l’adequació estructural parcial de la seua coberta per 89.257 euros amb unes millores oferides sense cost per a l’Ajuntament de 25.000 euros, més els 374.737 euros que invertiríem en aquesta fase per millorar part de la primera planta, més la possibilitat d’aconseguir més subvencions en ser declarada BRL ens permetrien en un futur no massa llunyà tindre un edifici municipal, com les escoles velles, en perfectes condicions, situat al mig del nostre nucli urbà i enfront de la més important i principal artèria que travessa el nostre poble, l’avinguda del País Valencià, ja lliure de l’intens trànsit rodat que suporta actualment i totalment condicionada per a ser la via preferent del nostre poble.

Lluny queda afortunadament en el temps, han passat ja quasi 10 anys, quan la Junta de Govern d’aquell moment va acordar la demolició de les escoles velles, que ens haguera condemnat a les benisseres i benissers a perdre un referent patrimonial i arquitectònic únic que juntament amb els amples espais de la Plaça dels Porxes i de l’antic Passeig Dolors Piera, l’Església de la Puríssima Xiqueta, la Torre del Capità Cabrera, el Taller dels Germans Ivars o la Casa Iranzo (alguns d’aquests elements lamentablement desapareguts o han patit massa modificacions no sempre afortunades) van ser actuacions que formen part d’una planificació unitària, conscient i moderna, dels nostres avantpassats i que formen un conjunt molt valuós i coherent del patrimoni urbà del nostre poble representatiu d’una etapa de progrés truncada pel colp d’estat feixista de 1936. Condemnats a perdre també un referent històric del nostre poble que representava, per primera vegada en la història de l’estat espanyol, la importància donada a la cultura i a l’ensenyament, com a ferramenta per a transformar i modernitzar la societat. Un ensenyament, per primera volta, públic i laic, per a totes i tots, rics i pobres. A més de condemnar-nos a la pèrdua d’un element sentimental i afectiu, ja que som moltes i molts les benisseres i benissers que hem passat alguns dels nostres millors moments allí, quan va ser col·legi públic o seu de la Societat Lírica i Musical de Benissa, entre molts altres usos.

Afortunadament, i gràcies en part a nosaltres, que ens vam oposar rotundament exigint la paralització de l’execució de la demolició de les escoles velles, ho vam aconseguir. Malauradament, no vam tindre tanta sort amb la nostra petició d’iniciar l’expedient per aconseguir el màxim grau municipal de protecció possible com hem fet hui.

Ara mateix estem parlant d’aquest edifici amb un motiu d’alegria i amb molta satisfacció, en primer lloc perquè en uns anys tindrem unes escoles velles del que només quedarà el seu nom comú, popular i utilitzat per la majoria, guanyant un edifici municipal que pot tindre molts i diferents usos. Nosaltres, des de Compromís, sempre hem defensat, i continuarem fent-ho, que seria el lloc ideal per ubicar allí el nou Ajuntament amb absolutament tots els seus departaments i serveis en un mateix lloc unificat, alliberant també d’aquesta manera molts edificis municipals que podrien fer-se servir per a altres coses, i facilitar així al màxim el servei a la ciutadania. Tot i que també creem, que han de ser les benisseres i benissers, mitjançant un procés de participació ciutadana, qui decidisquen el seu ús i destí final. En segon lloc, perquè la seua rehabilitació la portarà a terme una jove arquitecta benissera com és Reme Giner, perfecta coneixedora de l’edifici gràcies al seu treball final de màster titulat “Les antigues escoles graduades de Benissa al llarg del segle XX. Arquitectura, Evolució del conjunt i patologia existent” i això ens omple de satisfacció. I per últim, i no menys important, perquè Benissa guanyarà d’ací a poc temps, tindre un espai únic com són les escoles velles i, a més a més, hem evitat que el nostre poble caiga en els mateixos errors del passat recent tan lamentats que suposaren la pèrdua irremeiable del patrimoni heretat, com va ser la demolició de l’Església Vella o de la Torre del Capità, mostrant el respecte degut als elevats ideals i l’esforç col·lectiu de tot un poble com el nostre que va fer possibles unes escoles per a educar les seues filles i fills, és a dir, les nostres mares i pares, i nosaltres mateix.

*Mari Carme Ronda, Regidora de Documentació i Espais Culturals i Xavi Tro, Regidor de Patrimoni Històric