Benissa honra la seua història entre lloances a la patrona

Benissa va viure ahir, Dia del Riberer, una de les jornades més emotives de les festes patronals en honor a la Puríssima Xiqueta. Els veïns i els carrers del centre històric es van engalanar per a honrar els avantpassats i reafirmar-se com a poble sota la protecció de la seua patrona. La jornada anterior havia sigut intensa i les ulleres de sol reflectien les seqüeles de la falta d’hores de son. No obstant això, la catedral de la Marina Alta va tornar a quedar-se xicoteta per a acollir els benissers i benisseres durant la missa solemne, cantada per la Coral benissera. El pare Castro, procedent de Santiago de Compostel·la, va llançar en el sermó un missatge en positiu als presents en demanar que “anem junts amb alegria per la fe, l’esperança i l’amor”. El pare Crespo va agrair el tracte rebut i va exposar totes les “meravelloses coses que m’emporte i a canvi us deixe, us convide que cada vegada que tingueu un problema, quan el vostre món interior es vestisca de negre, mireu a l’esperança”. Una gran ovació va posar punt i final a l’homilia.

Les campanes, la colla de dolçainers i la banda de música posaven so a la cercavila d’autoritats i festers a la recerca de l’estàtua del riberer. Una comitiva que enguany és molt extensa i que serveix de mostra per a definir la implicació de tot un poble en els seus actes i dies més importants i que estava flanquejada a dreta i esquerra pel batle, Juan Bautista Roselló, per dos dels principals protagonistes d’ahir: Francisco Planells Ivars, “El Tio Kiko” i Jaume Ferrer Ausina, “El Tio Jaume”.

El discurs al riberer va córrer a càrrec de la festera Teresa Crespo, que va fer un emotiu, senzill i reconegut viatge a aquests anys “de misèria”, en els quals viatjar fora com a jornaler, a Sueca, a Catalunya o França suposava “cobrar el doble de jornal que a Benissa”. Crespo va recordar la pobresa d’aquests homes que vivien en “condicions infrahumanes i que en la mateixa sèquia on es banyaven, rentaven la roba, bevien i utilitzaven l’aigua per a cuinar”. Així mateix va fer una descripció del que duien en les seues maletes encartonades: dues mudes, una mica de menjar i l’estampa de la “Dama Distingida”.

Crespo va rescatar també del seu discurs la força i la tenacitat d’uns treballadors que a la Ribera eren coneguts com a “poltres”, perquè “no es cansaven mai”, i a continuació va nomenar algunes d’aquestes persones, com el seu oncle, per a narrar anècdotes entranyables d’aquella època i que ahir es van convertir en tradició oral, perquè queden en la memòria dels més joves i no obliden d’on vénen. I també una història del fervor a la Puríssima Xiqueta que tenia Benissa: “Pere Faenas va caure un dia amb la bicicleta a una sèquia, gairebé s’ofega i en traure’l tots els seus papers estaven mullats excepte l’estampa de la Puríssima Xiqueta” a qui va atribuir la seua salvació. Va finalitzar Castro lloant una virtut d’aquells homes, que hui és molt difícil de trobar: “la solidaritat. Quan algú queia malalt, tots redoblaven els seus esforços perquè no es perdera el jornal”.

Per la seua banda, el batle es va dirigir als seus veïns per a enaltir els valors d’aquells homes que “simbolitzen l’amor al seu poble i als seus familiars”.

Uns sentiments que són “més forts que les roques i que es transmeten de generació en generació”. Roselló va comparar aquest amor a un poble amb els benissers i benisseres que hui “treballen i viuen fora del municipi i senten nostàlgia del nostre poble en veure el campanar des de l’autopista”. Així mateix va utilitzar la força del riberer, “l’esperit del riberer”, per a reivindicar “la força de treball del nostre poble”. Finalment va indicar que “tots tenim algun familiars en un altre país, que no ens obliden” per a llançar un missatge d’integració i que amb cada “immigrant vegem la figura del riberer i fer-la extensiva a ells”.